Tag Archives: vacances

Imatge

Caga, tió!

tió @allegir

Anuncis

La peculiar història de l’Ava Lavender

Ara que sembla que tot comença de nou, m’ha semblat un bon moment per reprendre l’activitat del bloc després d’aquest llarg parèntesi maternal. Som-hi doncs i bon recomençament a tots!

9788466136174-L

Feia temps que no llegia un llibre juvenil que m’agradés tant! Ja em va cridar l’atenció la coberta quan el vaig veure a la llibreria; aquesta ploma majestuosa em va fer venir ganes de llegir la contracoberta i au! A la butxaca i cap a casa a llegir!

Sota l’etiqueta de “realisme màgic”, que sempre ens porta ràpidament a pensar en Garcia Márquez, Lesley Walton ha escrit una novel·la que penso que és plena de reminiscències de grans clàssics i que mereix l’etiqueta que ens porta a pensar en el món màgic de la prosa de Márquez. La protagonista és un personatge potent i molt ple de força. I la trama és un relat biogràfic de la família Lavender teixit amb gran mestria que perfectament podria ser dut a les pantalles sota l’estètica d’un Tim Burton, perquè us en feu una idea.

L’Ava sempre ha desitjat ser una noia normal però té un tret característic que la fa diferent de la resta: va néixer amb una parell d’ales d’ocell. Per entendre aquest fet ens submergim amb l’Ava en el passat de la seva família vivint la història peculiar d’uns familiars que us sorprendran i no us deixaran indiferents; però sobretot quedareu atrapats per la força dels peronatges femenins, que són la columna vertebral de la família Lavender i els pilars que sustenten la trama d’aquesta història.

Aquesta és una novel·la per anar llegint a poc a poc, capítol a capítol dexiat-vos captivar per uns personatges que estan ben construïts i que l’autora ha sabut col·locar hàbilment sobre la fina línia que serpara el realisme de la fantasia. De fet, ara ja fa dies que vaig acabar-la i penso que d’aquí un temps m’agradarà agafar-la de nou per tornar-la a gaudir perquè segur que hi ha detalls i matisos que m’han passat per alt.

Tot el relat amaga qüestions latents que busques respondre mentre avances en la lectura com ara: Qui és l’Ava? Pot ser una noia “normal” i tenir una vida d’adolescent “normal”? Aquestes ales la fan un ésser lliure o són la seva presó?

Si busqueu una novel·la juvenil diferent del que hagueu llegit darrerament, aquesta és la vostra! Ja em direu què us ha semblat.

Us deixo el booktràiler de l’edició nord-americana:

“Per a molts, jo era l’encarnació d’un mite, la personificació d’una llegenda increïble, d’un conte de fades. Alguns em consideraven un monstre, una mutació. Una vegada, vaig tenir la immensa desgràcia que em prenguessin per un àngel. Per a la meva mare, ho era tot. Per al meu pare, no era res. Per a la meva àvia, era un recordatori diari d’amors perduts feia molt de temps. Però només jo sabia la veritat. En el fons, l’havia sabuda sempre. Era una noia i prou.”

Títol: La peculiar història de l’Ava Lavender
Autora: Lesley Walton
Editorial: Cruïlla (col·lecció: Camp a través)
Pàgines: 334
Valoració (sobre 5): 4.5

Per viatjar lluny…

La Roser ens envia aquesta imatge de la bossa d’una llibreria de Mallorca!

Quanta raó, la Dickinson!

mallorca

Gràcies Roser!!

La carta als Reis de l’Orient

Abans de començar les vacances de Nadal, al blog Un Bosc de Llibres (@unboscdellibres) de l’escola on treballo, vam preparar aquesta carta per a Ses Majestats els Reis d’Orient i avui penso que és el millor dia per a compartir-la amb vosaltres!

La carta, que ja és el 2n any que fem, ajuda les famílis i els nostres alumnes a triar les lectures que poden demanar als Reis. Potser avui ajudem algun despistat que encara no l’ha escrit o que tot just ara s’hi posa i encara és a temps d’afegir algun llibre!

I avui tots a dormir ben d’hora!!

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240

Què us sembla si…

… comencem l’any llegint?

Jo ara m’hi poso!! 

Holiday Book

Bona entrada al 2014!! 

Als Jardins del Palau Robert…

Fins el 23 de febrer, els Jardins del Palau Robert acullen una exposició sobre els 25 anys del Premi Internacional Catalunya (creat el 1989 per la Generalitat per reconèixer i estimular creadors de tot el món).

Com us podeu imaginar, al llarg d’aquests 25 anys, els premiats han estat molts i molt diversos: cinetífics, músics, filòsofs, artistes, activistes… i naturalment, escriptors! I aquí és on volia anar a aparar perquè resulta que la Roser ha anat a passejar pels Jardins i de seguida ha pensat en nosaltres quan ha vist aquests plafons. Alguns són realment suggerents i amb frases d’aquelles “patapam!” Aquí les teniu (com sempre, per veure-les més grans només hi heu de clicar):

Gràcies, Roser, per pensar en el blog i enviar les fotografies! 😉