Tag Archives: tranquil·litat

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240
Anuncis

Sempre t’estimaré

sempre-testimare_web

Aquests dies de vacances nadalenques a casa tot està canviant a marxes forçades! La meva panxota no para de créixer i la Jana cada dies es fa més present, tant per les “patadetes” constants com per l’espai que comença a tenir a casa ara que li preparem l’habitació. La seva arribada es fa cada dia una miqueta més real i quan vaig trobar-me amb Sempre t’estimaré a la llibreria ho vaig tenir claríssim: serà el primer àlbum que posarem a la petita estanteria que serà la seva primera biblioteca!

Captura_de_pantalla_2013-12-07_a_les_12_30_24

Sempre t’estimaré és la història d’amor d’una mare i un fill no només en el moment de néixer, sinó al llarg de tota la vida. El fill es fa gran i va passant per diferents etapes com la infància, l’adolescència, la maduresa… I sempre, SEMPRE hi ha la mare que li canta la mateixa cançó de bressol mentre ell dorm. Tot aquest amor incondicional que ella li dóna li retornarà al final de la història, quan arribada a la vellesa, mori en braços del seu fill mentre aquest li canta la cançó de bressol. Veurem aleshores com serà el fill qui agafarà el relleu de la seva mare i bressolant la seva filla acabada de néixer li cantarà la cançó.

Es tracta d’un llibre de Robert Munsch publicat per primera vegada el 1986 i que ha venut més de 15 milions de còpies a tot el món. L’any 2001 la crítica literària Maria Shriver va escriure al The Oprah Magazine:

“Encara no he pogut llegir aquest llibre sense plorar. Ens relata el secret del cercle de la vida, sobre la joventut, sobre els pares, i sobre la nostra responsabilitat cap als nostres pares a mesura que ens fem grans. El missatge és simple però molt profund. Sempre t’estimare és un gran regal per qualsevol persona amb un nen, o fins i tot per als teus propis pares “

Sempre t’estimaré és, doncs, un llibre sobre l’amor incondicional d’una mare però sobretot, és una història que ens parla de la vida i de la mort. Un àlbum recomanable 100% des dels 0 fins als 100 anys!

I com que la cosa avui va de cançons de bressol, us en deixo una que és la meva preferida, la Cançó de bres per a una princesa negra:

Imatge

Bon diumenge d’hivern!

tassa-llibres

Rondalles meravelloses que no hem de perdre

En un dia de pluja com avui, no hi ha res millor que una bona rondalla per fer passar el fred!

rondalles que no hem de perdre_TD_210x210_contra_mod.indd

Les rondalles són relats que ens parlen de nosaltres, de qui som i de qui podem arribar a ser. En altres cultures o idiomes que no tenen una paraula específica (i tan bonica!) com la nostra, les anomenen contes populars, contes tradicionals, etc. Les rondalles ens expliquen la Història de la Humanitat i en preserven la saviesa, que, amb elles, va passant de generació en generació. Parlen de les nostres pors, dels nostres conflictes, dels nostres somnis i de la relació dels homes i dones amb el su entorn i el seu model de societat.

En aquest recull de l’Anna Tortajada hi trobarem un tipus concret de rondalles, les meravelloses; que són aquelles on la màgia hi és present. Si entrem, però a la base de dades http://www.sre.urv.cat/rondcat/ podem veure que els gèneres de la rondalla són uns quants: d’animals, religioses, no meravelloses, de gegants beneits… Ja veieu, doncs, que el món de la rondalla és d’allò més extens i que en sí mateix és un ampli camp d’estudi i de recerca.

Avui, però, us proposo que en recupereu alguna d’aquelles que us explicaven les àvies abans d’anar a dormir, o que n’escolliu una a l’atzar del recull de l’Anna Tortajada i en gaudiu mentre fora, la pluja insistent convida a quedar-se a casa gaudint d’històries meravelloses.

Bon dissabte de pluja!

Tot fa olor d’estiu!

Amb aquesta calor i el sol que ens està acompanyany aquest cap de setmana, segur que més d’un ja ha posat els peus a la platja! Us imagineu trobar-hi una llibreria com aquesta? Seria genial!

platja

Dissabte de pluja…

Busquem un refugi i… a llegir! S’hi està tan bé a casa quan a fora plou…!

lectura_arbre

Imatge

Els hiverns…

321132_453472964716800_1763982480_n