Tag Archives: muntanya

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240
Anuncis

La Profecia d’O

2766portada3pComenço la lectura de la famosa trilogia fantàstica de Maite Carranza: La Guerra de les Bruixes amb el seu primer volum: El clan de la lloba. Situada en un poble del Pirineu i plena de mitologia nostrada, em ve molt de gust una història fantàstica que em resulti propera! A veure on em porten les dues faccions de bruixes que estan en guerra: els clans de les Omar i els clans de les sanguinàries Odish. Fins aviat! 😉

Profecia d’O

I un dia arribarà l’elegida,

descendent d’Om.

Tindrà foc als cabells,

ales i escates a la pell,

un udol a la gola

i la mort a la nineta.

Cavalcarà el sol i brandarà la lluna.

I començarà la guerra,

cruel i aferrissada.

La guerra de les bruixes.

#aquestestiuallegir 31

Mireu quina fotografia més xula i amb quin fantàstic paisatge ens envia l’Aina des de la terrassa de casa seva a Anyós, Andorra!

El llibre és La dona veloç de l’Imma Monsó i diu que ella no ha estat tan veloç amb la lectura ja que ha estat el llibre que l’ha acompanyat durant les tres setmanes de vacances. Moltes gràcies per la foto, Aina!! Bon final de vacances!! 😉

 

#aquestestiuallegir 24

Avui una altra fotografia de muntanya! Aquest cop, però, des de dins d’un refugi: Coms de Jan a Andorra. L’Arcadi llegia La fábrica de las fronteras. Guerras de secesión yugoslavas 1991-2001 de Francisco Veiga.

#aquestestiuallegir 21

Avui tenim una altra fotografia de lectura a la muntanya! M’encanta!

Ell és el Toni a l’estany de la Colomina a la Vall Fosca . No llegeix un llibre pròpiament dit. Podríem dir que llegeix unes memòries d’ell i la seva colla. Son les notes de la travessa que va fer fa 35 anys per alguns dels mateixos indrets que l’excursió d’avui que l’ha fet amb 3 dels seus fills i els seus 2 néts. No hi havia tornat més des d’aleshores.

Encara que no estigui llegint un llibre pròpiament dit, i tant que acceptem la foto! L’important és el fet de la lectura i el que està llegint segur que és més important per a ell que qualsevol llibre! Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!