Tag Archives: intimitat

El poder de l’exemple

Pare, jo també llegeixo!

Processed with MOLDIV

Ps: no us penseu que he desaparegut! Segueixo llegint molt i tinc nous projectes entre mans que ben aviat us explico!! Quina emoció!

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240

Què es pot esperar quan s’està esperant

Després d’aquest llarg silenci estival i ara que ja hem engegat el nou curs escolar, us ensenyo què tinc sobre la meva tauleta de nit que alhora és la causa principal del meu llarg silenci lector:

que-es-pot-esperar-quan-s-39esta-esperant

Sí! Els més vius ja ho heu captat i pels que encara esteu en xoc, us ho confirmo: si tot va bé, a mitjans del mes de març seré mare!

La notícia, com us podeu imaginar, m’ha “trasbalsat” (en un sentit positiu) la meva planificació de lectures d’estiu i no pas perquè no les tingués totes ben boniques i preparades, sinó perquè l’únic que em venia de gust fullejar i llegir eren coses relacionades amb l’embaràs…! Deu ser cosa de ser mare primerenca! Han estat uns mesos que s’han convertit en comptadors de setmanes, símptomes, analítiques, ecografies, pors, il·lusions, i un llarg etcètera que m’ha tingut ben distreta i allunyada dels llibres.

Ara, però, sembla que tot va agafant el clàssic color de la rutina (tornar a treballar n’és la causa principal), i el fet d’estrenar alumnes i lectures amb ells m’ha fet despertar de nou el cuquet de le lectura! I bentornat sigui, perquè la veritat és que em tenia un xic espantada…!

Així doncs, em disposo a tornar-hi després d’aquest parèntesi de ben bé 3 mesos! Qui sap si a partir del març trobaré estones per llegir… jeje! Ho he d’aprofitar 😉

Benvinguts i bentornats tots!

Pessigolles

Quina meravella de conte! Com deia la cançó “Si jo fos president…” el faria explicar obligatòriament a totes les escoles del món!

pessigollesL’Alba Barbé i la Sara Carro ens expliquen una història fantàstica sobre la descoberta de la sexualitat femenina. Les il·lustracions són de la Núria Fortuny i he de dir que m’han encantat!

Parlar de la sexualitat femenina adreçant-se a un públic infantil i aconseguir fer-ho de manera planera, natural i amb voluntat de trencar tabús absurds i molt arrelats, no és tasca gens fàcil. Pessigolles és un conte que ho aconsegueix i de quina manera!

L’Ira és una nena que descobrirà, tot fent un fantàstic pa de pessic amb la seva àvia, que es poden tenir poders màgics a les mans i transformar tots els ingredients de la recepta en un berenar deliciós! Quan es fa de nit i l’Ira es queda sola a l’habitació i comença a fer formes màgiques amb les mans tot jugant amb les ombres de la paret. De sobte, a la paret hi apareix la forma d’una papallona i quan l’Ira es mou per atrapar-la, el coixí del llit li queda entre es cames i de cop i volta, tooooooota l’habitació s’omple de papallones i la màgia s’apodera del seu cos mentre unes pessigolles fantàstiques l’envaeixen de cap a peus!

Aquesta descoberta del plaer que podem experimentar amb el propi cos serà el secret que l’Ira compartirà amb la seva amiga Tona que li explicarà que ella juga fer de geneta amb la cantonada del seu llit! Quin secret més poderós que comparteixen les dues nenes!

La part més important del conte, però, és la conversa que tindrà l’àvia amb la seva néta quan aquesta li expliqui el seu secret. Serà l’àvia qui posi nom a les papallones màgiques explicant-li a l’Ira que del que li ha passat se’n diu masturbar-se i que ho podem viure de petites, de joves i de grans i, el més important de tot: masturbar-se és una forma d’estimar-se a una mateixa i no n’hem de sentir vergonya. Durant molt de temps, li explica l’àvia, les dones tenien prohibit tocar-se i sentir plaer amb elles mateixes, i si ho feien, se n’havien d’avergonyir. Per sort, cada vegada són més les dones que parlen del seu plaer i  el viuen amb tranquil·litat.

I aquí acaba la història però no el conte! Ja que la darrera pàgina ens regala la recepta del pa de pessic de xocolata perquè en fem a casa! I és que n’hi ha per sucar-hi els dits!

1r aniversari!

1stbirthdayAvui és un da molt espcial: EL BLOC FA UN ANY!!! Qui ho diria!? Ha passat volant!!! Fa un any que vaig començar a parlar dels llibres que llegeixo i entre tots hem compartit moltes lectures!! Mireu, mireu!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quantes, oi? I les que ens esperen!! Aquest 2013 es presenta amb un horitzó ple de literatura juvenil, d’àlbums il·lustrats i de bones novel·les per a seguir compartint! Moltes gràcies per fer possible TOT UN ANY de llibres, imatges, vídeos, ressenyes, fotos estiuenques, poesia, contes i un llarguíssim etcètera!

I ja sabeu que podeu enviar tot el que vulgueu compartir a l’adreça electrònica del bloc.

MOLTES FELICITATS i PER MOLTS ANYS DE LECTURA!

el poder de les històries

#aquestestiuallegir 34

Avui tenim una fotografia que ens envia la Noe des del racó de lectura de casa seva a Barcelona! Només de veure’l fa venir ganes de seure tranquil·lament a llegir! Amb raó és el seu lloc preferit de la casa…

La lectura és un llire de títol estrany però molt divertit que, segons la Noe, fa escapar més d’una rialla: L’home mico del plistocè o per què em vaig cruspir el pare de Roy Lewis.  Per què no ens n’escrius una ressenya perquè ens animem a llegir-lo? 😉