Tag Archives: guerra

Llegir per a guanyar la Guerra

Les imatges que veureu a continuació són 13 cartells de les biblioteques públiques d’EEUU per a promoure la lectura durant les dues Guerres Mundials.

És molt interessant la idea de convertir les biblioteques públiques en la universitat del poble durant la Guerra. Avui dia, l’accés online a la xarxa ha canviat molt les possibilitats per a poder accedir a la informació i podríem dir que ha democratitzat bastant la cultura; però és evident que la voluntat d’oferir un accés gratuït al saber no és pas cosa dels nostres dies!

(Si voleu llegir tot l’article, en anglès, cliqueu aquí)

Gaudiu de les imatges!

Si les voleu veure més grans, només hi heu de clicar!

Anuncis

Astèrix i els Pictes

Sempre que surt un nou Astèrix és motiu per córrer cap a la llibreria! Aquesta vegada, però, el motiu és doble: una nova aventura dels nostres gals preferits i que és el primer Astèrix emancipat (per dir-ho d’alguna manera) dels seus creadors originals, Goscinny (1926-1977) i Uderzo (1927). Els seus nous pares, Jean-Yves Ferri (text) i Didier Conrad (il·lustració) han presentat el 35è volum de la col·lecció. Conrad ha explicat que ha estat un treball molt dur carregat de directrius marcades però on també hi ha hagut espai per a la inspiració i la creació, sinó hauria estat una “còpia bàsica”.

1380710557056

Som a l’any 50 aC. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet del nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor…

En aquesta ocasió, els nostres gals preferits travessen el Canal de la Mànega fins arribar a Caledònia (Escòcia) on ajudaran els pictes (pobles indígenes d’Escòcia) a defensar-se dels romans. Com els bons Astèrix, amb aquest últim número gaudim d’una aventura èpica cap a una terra llunyana i desconeguda plena d’història i tradicions. Atsèrix i Obèlix coneixeran el whisky, les gaites, el monstre del llac Ness, l’origen del mur d’Adrià i moltes coses més!

Si sou d’aquells que de petits us passàveu hores llegint Astèrix, ja us aviso que aquesta nova aventura no us decebrà!!

Llarga vida al poblat gal, per tutatis!!

Quan els ogres es queden sols

OGRESCATL’editorial Proteus, especialitzada en llibres d’ètica i filosofia, ha editat aquesta petita meravella escrita i il·lustrada per en Pere Puig i Peronella.

Quan els ogres es queden sols és un excel·lent relat per explicar als més petits (i als que no ho són tant, també) el perquè de l’horror de la guerra i parlar del procés de transformació d’una persona “normal” en un torturador o maltractador. De manera més específica també ens permet parlar de la creació dels camps de concentració i de l’extermini nazi. Tots ells són temes difícils d’acostar als nens i sovint ens resulta complicat parlar-ne amb ells. Pere Puig ens ho posa molt fàcil amb aquest llibre. En cap moment trobarem paraules com “nazi”, “feixisme” o “camp de concetració”, però ens serà evident veure la metàfora que s’amaga darrere la història a través de l’hàbil recurs d’un avi que explica un història al seu nét.

Quan els ogres es queden sols és una adaptació lliure del llibre Eichmann en Jerusalén. Un informe sobre la banalidad del mal escrit per Hannah Arendt (filòsofa alemanya i una de les pensadores més influents del segle XX) el 1963 després de seguir tot el procés del judici del nazi Adolf Eichmann, responsable de gran part de l’organització de l’extermini jueu i que, quan acabà la II Guerra Mundial, fugí a Argentina. Allí visqué sota una falsa identitat fins que els serveis secrets israelians el trobaren i el portaren a Jerusalem on fou jutjat i ajusticiat el 1962.

Així doncs, Quan els ogres es queden sols vol explicar-nos, com féu Arendt, aquells actes monstruosos que cometen persones que no són monstres sinó persones que han deixat de pensar per limitar-se a fer la seva feina tal i com va dir Eichmann durant el seu judici.

Rosa Blanca

Aprofitant que avui que és el dia internacional de la Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, m’agradaria parlar-vos d’un llibre que hem descobert recentment buscant llbres per treballar el tema de la pau amb Un Bosc de Llibres i que, fent una mica de recerca, hem pogut veure que és “un clàssic” d’aquells “imprescindibles” de la literatura infantil i juvenil sobre el tema.

rosa blanca 1Rosa Blanca és el nom de la protagonista d’aquesta història que viu en un poblet alemany durant el període en que el nazisme és al poder. A poc a poc, la seva vida quotidiana es va veient alterada per la cada vegada més freqüent presència de vehicles militars i de soldats nazis pels carrers. Rosa Blanca es pregunta cap a on van aquests camions i què transporten i,  intentant descobrir-ho, trobarà la resposta en l’horror dels camps de concentració.

El llibre té a més a més un valor simbòlic perquè vol ser un homenatge a un grup de la resistència que lluità a Munich sota el nom “La Rosa Blanca”, format per un professor universitari i alguns dels seus alumnes; alguns membres del qual foren assassinats pels nazis.

L’hiperrealisme de les il·lustracions de Roberto Innocenti (1940) i la cruesa de la història escrita per Christophe Gallaz (sobre la idea d’Innocenti) fan d’aquest, un llibre que segur que us emocionarà i us farà reflexionar sobre grans problemes de la humanitat com la violència, la crueltat i la guerra. L’àlbum és un cant a la pau que després d’haver estat rebutjat per nombrosos editors, caigué en mans d’Étienne Delessert (un il·lustrador i editor suís) i, quedant impressionat per la potència de l’obra, dicidí editar-lo. Amb aquest llibre Innocenti ha guanyat prestigi internacional i ha estat reconegut amb nombrosos premis d’abast internaional.

rosablanca1
rosablanca2

rosablanca3

Allà on els arbres canten

S’expliquen moltes llegendes del Gran Bosc i mai ningú que s’hi hagi endinsat n’ha tornat per explicar si són certes…

bosqueLa Viana, filla del duc de Rocagrisa, està promesa amb el jove Robian de Castellmar.  Els dos es coneixen des de la infància i els uneix una relació d’amor i amistat. La seva vida de color de rosa canviarà, però, quan durant la celebració del sosltici d’hivern, aparegui en Llop per anunciar a la cort que els bàrbars de les estepes són a punt d’invair les terres de Nòrtia. L’amenaça de guerra imminent fa que els homes del reialme es preparin pel combat i abandonin els castells i les dones. Robian i el pare de Viana marxaran al camp de batalla i la deixaran sola esperant el seu retorn.

Amb el pas del temps i les males notícies que arriben del front, Viana es veurà obligada a agafar les regnes de la seva vida abandonant les comoditats de la cort. El seu destí com a proscrita la portarà a viure al bosc i haurà d’aprendre a caçar i a lluitar com un home. Viana descobrirà si les llegendes que s’expliquen del Gran Bosc són certes quan no tingui més remei que endinsar-s’hi fins arribar allà on els arbres canten.

36595_483965618301034_490503281_nAllà on els arbres canten és la darrera novel·la de Laura Gallego i amb ella ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Juvenil 2012. La trama està molt ben filada i trobo que els personatges estan molt ben construïts, sobretot l’evolució de la Viana, la protagonista. En destacaria, a més a més, el regust a novel·la de cavalleries tant pel que fa als títols dels capítols (“Capítol 1: De la celebració del solstici, del relat del joglar i de l’advertència del cavaller“), com pel que fa a l’argument i l’ambientació de caràter medieval.

És, sens dubte, una molt bona novel·la per a joves!

El temps entre costures

Avui estrenem la secció de ressenyes dels lectors i lectores del bloc! Quina il·lusió! I ho fem amb l’opinió de la Roser sobre El temps entre costures de María Dueñas.

Dijous a les 7 del matí vaig acabar aquest llibre. I direu, el podies haver acabat la nit abans, no? Doncs no, a part de cansament vaig deixar expressament el final per quan estigués amb els 5 sentits. Sé que els llibres és millor llegir-los en l’idioma en el que han estat escrits però a mi m’el van regalar en català i ho vaig agrair. No he trobat a faltar en cap moment que estigués escrit en castellà. Deu ser que la traducció és bona. He de dir que m’ha agradat perquè és un llibre en el que passen coses gairebé des de la primera pàgina. Hi ha una part històrica verídica però la part novel.lada t’atrapa de bon començament. L’esclat de la guerra civil viscuda des del Nord d’Àfrica presentada des del punt de vista de la gent senzilla però també de gent poderosa. L’inici de la dictadura barrejat amb estranyes aliances i una història d’espies fa, del que hagués pogut ser una vida senzilla d’una noia senzilla, tota una aventura vital que la trasforma i la fa créixer. Podríem dir que la gent (amics i amors) i la història marquen la vida de la protagonista.
Tothom que conec que l’ha llegit me n’ha parlat bé.

Ja veig que com totes les ressenyes que rebem siguin així, la pila de llibres pendents no pararà de créixer!! Moltes gràcies, Roser!

#aquestestiuallegir 30

Arribem a la fotografia número 30 de lectures estiuenques!!! No m’ho pensava pas que n’enviaríeu tantes!! És fantàstic!! I l’honor de la xifra el té la Clara, que des del sofà de casa seva a Barcelona ens envia aquesta preciosa imatge tot llegint Memòria d’uns ulls pintats d’en Lluís Llach.

Per cert, cal puntualitzar que el va començar una nit i l’endemà a la tarda (moment de la fotografia) ja l’acabava! Quina voracitat!