Tag Archives: Gènere

AntiBarbis

Ja fa dies que tinc la col·lecció de les AntiBarbis sobre la taula i tenia ganes de presentar-vos-les! Les AntiBarbis són la Marta, l’Eli i la Nao, tenen 10 anys i són nenes de ciutat. Van a l’escola del barri i aquest curs fan cinquè. Aquí les teniu:

Captura de pantalla 2013-03-29 a las 10.08.11

Ara que ja les coneixeu, heu de saber que no són unes nenes com ho diria… “convencionals”, no! Les AntiBarbis són mogudes, trapelles, no tenen pèls a la llengua i són amigues de debò. Així més en concret, la Marta és la pèl-roja que du ulleres, és alta i desmanegada i viu amb els pares, l’àvia i els seus dos germans, l’Helena i l’Andreu (ella és la mitjana). L’Eli és més aviat baixeta, té els cabells foscos i el nas petit i ple de pigues. De les tres és la més intel·ligent i li encanta estudiar. Viu uns dies amb la mare i uns dies amb el pare perquè estan separats. La Nao té els cabells negres i súper llisos i uns ulls de xineta que no li queden gens malament perquè és xinesa i els seus pares la van adoptar. És una mica consentida i podríem dir que és l’AntiBarbi més especial perquè de fet és una mica barbi

Fetes les presentacions ja us podeu imaginar que les aventures d’aquestes tres amigues us faran riure i passar unes estones formidables. La col·lecció és de La Galera i  consta de 6 llibres (si cliqueu sobre la imatge veureu millor les portades):

Captura de pantalla 2013-03-29 a las 10.23.03

Els que em coneixeu, només veient el títol dels llibres, haureu entès de seguida perquè m’han cridat l’atenció i us en parlo, oi? Uns llibres que van sobre una colla de nenes que s’utoanomenen “AntiBarbis” mereixen una lectura i que se’n faci difusió! En una societat que diu a les nenes que han de ser de color rosa i que des de ben petites els omple la motxilla d’estereotips, cal potenciar els petits oasis que se n’escapen i ofereixen alternatives. És el cas, sens subte, de les AntiBarbis creades per la Mercè Anguera. No cal dir que, a més a més del valor indubtable que tenen vistes des d’una perspectiva de gènere, les Antibarbis estan mooolt ben escrites i tracten temes importants i essencials com l’amistat, les relacions familiars, l’escola, el lleure, etc.

Ah, me n’oblidava! No us perdeu fer una visita a la seva web. Us recomano especialment la lectura del “decàleg”, és fantàstic!

Ps: Espero que si mai tinc una filla (o un fill!)… sigui totalment AntiBarbi! 

Anuncis

Pessigolles

Quina meravella de conte! Com deia la cançó “Si jo fos president…” el faria explicar obligatòriament a totes les escoles del món!

pessigollesL’Alba Barbé i la Sara Carro ens expliquen una història fantàstica sobre la descoberta de la sexualitat femenina. Les il·lustracions són de la Núria Fortuny i he de dir que m’han encantat!

Parlar de la sexualitat femenina adreçant-se a un públic infantil i aconseguir fer-ho de manera planera, natural i amb voluntat de trencar tabús absurds i molt arrelats, no és tasca gens fàcil. Pessigolles és un conte que ho aconsegueix i de quina manera!

L’Ira és una nena que descobrirà, tot fent un fantàstic pa de pessic amb la seva àvia, que es poden tenir poders màgics a les mans i transformar tots els ingredients de la recepta en un berenar deliciós! Quan es fa de nit i l’Ira es queda sola a l’habitació i comença a fer formes màgiques amb les mans tot jugant amb les ombres de la paret. De sobte, a la paret hi apareix la forma d’una papallona i quan l’Ira es mou per atrapar-la, el coixí del llit li queda entre es cames i de cop i volta, tooooooota l’habitació s’omple de papallones i la màgia s’apodera del seu cos mentre unes pessigolles fantàstiques l’envaeixen de cap a peus!

Aquesta descoberta del plaer que podem experimentar amb el propi cos serà el secret que l’Ira compartirà amb la seva amiga Tona que li explicarà que ella juga fer de geneta amb la cantonada del seu llit! Quin secret més poderós que comparteixen les dues nenes!

La part més important del conte, però, és la conversa que tindrà l’àvia amb la seva néta quan aquesta li expliqui el seu secret. Serà l’àvia qui posi nom a les papallones màgiques explicant-li a l’Ira que del que li ha passat se’n diu masturbar-se i que ho podem viure de petites, de joves i de grans i, el més important de tot: masturbar-se és una forma d’estimar-se a una mateixa i no n’hem de sentir vergonya. Durant molt de temps, li explica l’àvia, les dones tenien prohibit tocar-se i sentir plaer amb elles mateixes, i si ho feien, se n’havien d’avergonyir. Per sort, cada vegada són més les dones que parlen del seu plaer i  el viuen amb tranquil·litat.

I aquí acaba la història però no el conte! Ja que la darrera pàgina ens regala la recepta del pa de pessic de xocolata perquè en fem a casa! I és que n’hi ha per sucar-hi els dits!

L’autobús de la Rosa

Hi ha llibres que et vibren a les mans demanant-te que els llegeixis; i això és el que m’ha passat amb L’autobús de la Rosa de Fabrizio Silei i Maurizio A.C.Quarello. N’havia sentit a parlar però no l’havia fullejat mai i en vaig tenir prou amb la mirada de la Rosa per endur-me’l a casa.

autobus-2

Què, en teniu prou amb aquests ulls per saber qui és? Aquesta mirada penetrant que dirà NO amb majúscules quan li demanin que s’aixequi del seu lloc a l’autobús per deixar-hi seure un home blanc. Ara sí, oi? Correcte, és Rosa Parks.

AUTOBUS-DI-ROSA-COVER-CATL’autobús de la Rosa és un àlbum il·lustrat excel·lent, guanyador del XIII Premi Llibreter 2012, que ens explica la història d’un avi que porta el seu nét al museu Henry Ford per ensenyar-li el seient d’un autobús. El seient no és un seient triat a l’atzar sinó que n’és un de ben especial: és el seient on va seure la Rosa Parks. Una dona que amb el seu NO va ajudar a transformar una societat on els negres estaven segregats. L’avi li explica que ell també hi era en aquell autobús quan la Rosa va dir NO i li confessa com se’n sent d’avergonyit de no haver estat capaç de dir-ho ell.

L’autobús de la Rosa és el crit d’un avi perquè el seu nét no oblidi el passat i tingui sempre presents els seus orígens. És una lliçó magistral la que ens donà la Rosa i que els dos autors italians ens mostren amb aquestes meravelloses il·lustracions que, de ben segur, us atraparan. Un bon homenatge, en definitiva, a totes les Roses que que fan d’aquest un món millor.

“vindicarem la nit i la paraula DONA”

Que tingueu un 8 de març ple de memòria, record i lluita!

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria-Mercè Marçal

Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?

La Carlota és una princesa una mica especial… La Carlota no notaria un pèsol sota el matalàs i podria dormir com una marmota sobre un elefant; no besaria mai un gripau perquè no busca un príncep blau… Ella voldria ser aventurera, astrònoma, cuinera; somia amb caçar dracs, fabricar avions de paper, nedar damunt d’un dofí, cercar tresors i caçar papallones! I sobretot, sobretot, sobretot… La Carlota voldria vestir de color taronjaverd, violeta, vermell…!!! Voldria no haver de vestir de color rosa!!!

Però la Carlota té un problema: la seva mare és una REINA ROSA (com totes les reines dels contes) i el seu pare un REI BLAU (com tots els reis dels contes)… Com s’ho farà, doncs, la Carlota per ser una nena aventurera i no una princesa delicada com una flor? Haureu de llegir el conte per esbrinar-ho!!

Per mi, aquest és un conte tant per als més petits… com per als més grans! Per què de vegades, a tots ens va bé recordar que les nenes són nenes i no princeses!!

I si el voleu comprar, només heu de clicar:

Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?

Mentre els homes fan la migdiada, les dones airegen el cor

Després de dinar, els homes s’aixequen de taula i se’n van a fer la migdiada. Les dones recullen, preparen el samovar i se’n van a la saleta a airejar el cor. És aquí on comença Brodats.

Comença aleshores una sessió de confessions d’experiències íntimes: el matrimoni, els homes, l’amor, el sexe, les infidelitats… I el tema estrella: haver de mantenir la virginitat fins al matrimoni.

Si us passa com a mi, mentre llegiu tindreu la sensació d’estar espiant pel forat del pany de la vida daquestes dones que amb les seves converses pinten el dur retrat de la situació de la dona a l’Iran.

Excel·lent lectura per una tarda de sofà!