Tag Archives: ficció

Un fill

Feia molt temps que no m’empassava un llibre tan de pressa! Una prosa amena i una història que t’atrapa són els ingredients clau d’aquesta excel·lent novel·la d’Alejandro Palomas, Un fill.

9788494185748

La lectura ens convida a anar resolent el trencaclosques de mentides i mitges veritats entre un pare i un fill que han d’aprendre a viure una nova situació ara que la mare té una feina que l’obliga a passar una llarga temporada fora de casa. Cada capítol el narra en primera persona un dels personatges de la història, de manera que anem veient com tot es desenvolupa dins d’un calidoscopi de mirades prenent consciència que la realitat és un joc complex que cal saber desxifrar.

De la mà de la psicòloga de l’escola, en Guillem i el seu pare recorreran un camí difícil que els portarà a una veritat dolorosa que cal que acceptin per a poder seguir endavant. Paral·lelament, també vivim la història d’altres infants, companys de classe del Guillem, que s’enfronten a realitats molt difícils i que intentaran resoldre amb una paraula màgica: supercalifragilisticespialidós. I és que en Guillem és un súper fan de la Mary Poppins i està convençut que la màgia d’aquesta paraula serà la clau per resoldre tots els problemes.

Sense caure en la llàgrima fàcil, Palomas ens narra una història de contingut complex però molt ben travada i molt rodona. Una lectura de prescripció obligatòria per a pares, mares, fills, professors i psicòlegs!

FITXA
Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 288

El gnom no dorm

El gnom no dorm és un conte de Nadal de l’Astrid Lindgren (Pippi Langstrump) il·lustrat per la Kitty Crowther que ara ha sortit editat en català i en castellà a l’editorial Corimbo.

El gnom no dorm

L’àlbum, recentment editat també a Suècia per primerva vegada (fet curiós perquè Lindgren era sueca) narra la història d’una màgica nit d’hivern en una granja situada al mig d’un bosc. Es tracta d’un relat molt poètic que ens obsequia amb la repetició constant d’una cantarella que va dient el gnom (Sí! Aquest recurs tan adorat pels nens que acabaran aprenent-la de memòria i recitant-la amb nosaltres quan els llegim el conte!). El gnom és una mena de protector d’aquesta granja i vetlla per tots els animalons que hi viuen:

Sota la llum de la lluna, a passetes curtes, el gnom fa lliscar els seus silenciosos peus. Cuida la granja. Passa revista a la quadra i a l’estable, fa un cop d’ull al cobert i al rebost. Entra a totes les cases, l’una rere l’altra, i deixa sobre la neu diminutes petjades.

La tendresa amb què el gnom tracta tots els habitants de la granja és realment commovedora. Secretament els acarona i els dóna esperança parlant-los en la lleguna dels gnoms que només els animals entenen i, d’aquesta manera, les dures nits hivernals no ho són tant gràcies a que el gnom no dorm

Aquest és sens dubte un molt bon regal per als més petits de la casa! Qui sap si durant les nits fredes d’aquests dies tenim un gnom per casa que no dorm i vetlla per nosaltres…

“Perquè el temps és vida. I la vida és dins del cor”

Aquests dies estic rellegint Momo, un clàssic que vaig llegir a l’escola quan devia tenir uns 11 anys i del que no tenia un bon record (no el devíem llegir gaire bé…), i la veritat és que està sent una gran redescoberta! És com si fos un llibre nou i meravellós ple de moments memorables i de frases subratllades. No sabeu com l’estic gaudint!

Us convido a que li tragueu la pols i el redescobriu, segur que us passa com a mi i us quedeu ben captivats.

Momo

Hi ha un gran misteri que, així i tot, forma part de les coses de cada dia. Tota la gent hi participa, tothom el coneix, però és una minoria la que s’hi atura a pensar. La majoria de la gent el tenen per una cosa ben normal i no se n’estranyen gota. Aquest misteri és el temps. Hi ha calendaris i rellotges per mesurar-lo però tot això no vol dir res, ja que tothom sap que una sola hora pot semblar una eternitat a qualsevol, una hora que al mateix temps pot transcórrer com si fos un instant; tot depèn del que s’experimenti durant aquesta hora.

Perquè el temps és vida. I la vida és dins del cor.

Momo, Michael Ende

I si no el teniu i voleu comprar-lo, cliqueu aquí (aquest s’ha de tenir!):

Momo

Hombre Luna

ZR-Hombre-Luna

Cada nit, Hombre Luna contempla els éssers humans des de l’espai tot desitjant profundament poder unir-s’hi. Un dia, aprofita la cua d’un cometa per a viatjar fins a la Terra i quina serà la seva sorpresa quan vegi que els humans no l’acullen amistosament sinó que el reben com un estrany invasor a qui s’ha de perseguir i fins i tot, engarjolar.

Hombre-Luna1

Amb aquesta història, Ungerer posa el dit a la llaga fent una crítica social donant protagonisme a personatges marginals i ridiculitzant les forces de l’ordre. L’àlbum té un final feliç amb el triomf de la ciència i la bondat però no per això és una història ensucrada ja que amaga una llavor de reflexió molt valuosa.

Hombre-Luna5

Hombre Luna és una de les grans obres de Tomi Ungerer (autor també de Els tres bandits, Crictor, El Hombre Niebla i Las aventuras de la familia Melops, entre molts altres), cèlebre autor que el 1998 rebé el premi Hans Christian Andersen (el guardó més important dins del món de la LIJ). Hombre Luna fou publicat per primera vegada el 1967 i des d’aleshores ha estat traduït a més de quinze idiomes esdevenint un clàssic dins de la literatura infantil.

“Ningú ha estat tan original i influent”

Maurice Sendak sobre Tomi Ungerer.

Si avui he decidit presentar-vos aquest àlbum és perquè aquest cap de setmana podeu gaudir de la seva adaptació cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya dins del marc del FLIC Festival. Si teniu ocasió d’anar-hi no us la perdeu!

Rondalles meravelloses que no hem de perdre

En un dia de pluja com avui, no hi ha res millor que una bona rondalla per fer passar el fred!

rondalles que no hem de perdre_TD_210x210_contra_mod.indd

Les rondalles són relats que ens parlen de nosaltres, de qui som i de qui podem arribar a ser. En altres cultures o idiomes que no tenen una paraula específica (i tan bonica!) com la nostra, les anomenen contes populars, contes tradicionals, etc. Les rondalles ens expliquen la Història de la Humanitat i en preserven la saviesa, que, amb elles, va passant de generació en generació. Parlen de les nostres pors, dels nostres conflictes, dels nostres somnis i de la relació dels homes i dones amb el su entorn i el seu model de societat.

En aquest recull de l’Anna Tortajada hi trobarem un tipus concret de rondalles, les meravelloses; que són aquelles on la màgia hi és present. Si entrem, però a la base de dades http://www.sre.urv.cat/rondcat/ podem veure que els gèneres de la rondalla són uns quants: d’animals, religioses, no meravelloses, de gegants beneits… Ja veieu, doncs, que el món de la rondalla és d’allò més extens i que en sí mateix és un ampli camp d’estudi i de recerca.

Avui, però, us proposo que en recupereu alguna d’aquelles que us explicaven les àvies abans d’anar a dormir, o que n’escolliu una a l’atzar del recull de l’Anna Tortajada i en gaudiu mentre fora, la pluja insistent convida a quedar-se a casa gaudint d’històries meravelloses.

Bon dissabte de pluja!

Astèrix i els Pictes

Sempre que surt un nou Astèrix és motiu per córrer cap a la llibreria! Aquesta vegada, però, el motiu és doble: una nova aventura dels nostres gals preferits i que és el primer Astèrix emancipat (per dir-ho d’alguna manera) dels seus creadors originals, Goscinny (1926-1977) i Uderzo (1927). Els seus nous pares, Jean-Yves Ferri (text) i Didier Conrad (il·lustració) han presentat el 35è volum de la col·lecció. Conrad ha explicat que ha estat un treball molt dur carregat de directrius marcades però on també hi ha hagut espai per a la inspiració i la creació, sinó hauria estat una “còpia bàsica”.

1380710557056

Som a l’any 50 aC. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet del nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor…

En aquesta ocasió, els nostres gals preferits travessen el Canal de la Mànega fins arribar a Caledònia (Escòcia) on ajudaran els pictes (pobles indígenes d’Escòcia) a defensar-se dels romans. Com els bons Astèrix, amb aquest últim número gaudim d’una aventura èpica cap a una terra llunyana i desconeguda plena d’història i tradicions. Atsèrix i Obèlix coneixeran el whisky, les gaites, el monstre del llac Ness, l’origen del mur d’Adrià i moltes coses més!

Si sou d’aquells que de petits us passàveu hores llegint Astèrix, ja us aviso que aquesta nova aventura no us decebrà!!

Llarga vida al poblat gal, per tutatis!!

La llibreria del senyor Penombra, oberta les 24 hores

Amb aquest títol tan curiós i aquesta portada tan misteriosa en vaig tenir prou per endur-me’l cap a casa! Un llibre que va sobre una llibreria sempre és garantia!

la-llibreria-del-sr-penombra-oberta-les-24-hores-ebook-9788415645085

La veritat és que m’ho he passat super bé llegint aquesta novel·la d’en Robin Sloan. La llibreria del senyor Penombra és un indret indubtablement estrany, i d’això, en Clay se n’adonarà quan porti només uns dies treballant-hi. De fet, és un lloc molt més estrany del que pot semblar a primer cop d’ull!

Si el llegiu, us trobareu amb uns personatges molt ben construïts i molt peculiars, una trama que no sabria classificar (Intriga? Humor? Ciència ficció? Amor? Una mica de tot…?) i una gran barreja de llibres antics, noves tecnologies, fraternitats secretes, hackers, Google… i tot plegat per oferir-vos un llibre com segur que no n’heu llegit cap!

També us he de dir que no us espereu el típic llibre de conspiracions i societats secretes a l’estil Dan Brown, eh! Més aviat una trama fantàstica però que sona propera i fins i tot possible! I em sembla que això és el que la fa especial i t’atrapa.

Sé que no us he dit gran cosa de l’argument però penso que ha de ser així! Com menys en sapigueu millor perquè així ho anireu descobrint a mida que entreu a la llibreria del senyor Penombra. Una lectura d’allò més recomanable!