Tag Archives: escriptor

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240

Hombre Luna

ZR-Hombre-Luna

Cada nit, Hombre Luna contempla els éssers humans des de l’espai tot desitjant profundament poder unir-s’hi. Un dia, aprofita la cua d’un cometa per a viatjar fins a la Terra i quina serà la seva sorpresa quan vegi que els humans no l’acullen amistosament sinó que el reben com un estrany invasor a qui s’ha de perseguir i fins i tot, engarjolar.

Hombre-Luna1

Amb aquesta història, Ungerer posa el dit a la llaga fent una crítica social donant protagonisme a personatges marginals i ridiculitzant les forces de l’ordre. L’àlbum té un final feliç amb el triomf de la ciència i la bondat però no per això és una història ensucrada ja que amaga una llavor de reflexió molt valuosa.

Hombre-Luna5

Hombre Luna és una de les grans obres de Tomi Ungerer (autor també de Els tres bandits, Crictor, El Hombre Niebla i Las aventuras de la familia Melops, entre molts altres), cèlebre autor que el 1998 rebé el premi Hans Christian Andersen (el guardó més important dins del món de la LIJ). Hombre Luna fou publicat per primera vegada el 1967 i des d’aleshores ha estat traduït a més de quinze idiomes esdevenint un clàssic dins de la literatura infantil.

“Ningú ha estat tan original i influent”

Maurice Sendak sobre Tomi Ungerer.

Si avui he decidit presentar-vos aquest àlbum és perquè aquest cap de setmana podeu gaudir de la seva adaptació cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya dins del marc del FLIC Festival. Si teniu ocasió d’anar-hi no us la perdeu!

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Avui la Roser ens ressenya i recomana la lectura d’un jove escriptor suís! Ja és la segona persona que em parla emocionada d’aquest llibre… L’hauré d’afegir a la llista dels pendents!

la-veritat-sobre-el-cas-harry

Acabo d’acabar aquest llibre que ha tingut un èxit brutal a França tot i que l’escriptor, Joël Dicker de només!!! 27 anys i que no està gens malament, és suïs. Carregada de premis diu que aquesta novel·la ja l’han traduït a 33 idiomes.
Bé, si us agrada la intriga, les investigacions policials, els casos que surten a la llum 30 anys després, no us el deixeu perdre! No diré que enganxa des de la primera pàgina però a la que veus cap on va la cosa ja no el pots deixar. Una novel·la que va endavant i endarrera en el temps on gairebé ningú és tan bo o tan dolent com pugui semblar. Una bona història on l’escriptor explica com està escrivint justament “El cas Harry Quebert” que era el seu professor! Més endavant el mateix escriptor hauria d’escriura “La veritat sobre el cas Harry Quebert” que és el que tindreu entre mans. Jo és que ja veig la pel.lícula!
L’únic problema? Pesa 1kl i 13 grams. Per llegir-lo al llit o dur-lo amunt i avall…
Roser
Recordeu que podeu enviar ressenyes i/o recomanacions de qualsevol lectura a l’adreça electrònica del blog! Tota col·laboració serà benvinguda!
 

El Petit Príncep fa 70 anys!

482371_566459846711481_1545709391_nFa un any celebràvem l’aniversari de la publicació del Petit Príncep recordant-ne frases cèlebres d’aquelles que ens han acompanyat al llarg de la vida. Enguany, no podíem passar per alt la data!!

I és que avui el Petit Príncep fa 70 anys! 

Si remeneu per la xarxa buscant frases, imatges o vídeos del Petit Príncep, veureu que la cerca és infinita! Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és que el llibre ha estat traduït a més de 180 llengües entre les quals n’hi ha de poc conegudes (almenys per a mi!) com el friülès (es parla al nord-est d’Itàlia), el sobreselvà (es parla a la part occcidental del cantó suís dels Grisons), el telugu (es parla a determinades regions de l’Índia), el marathi (es parla al centre i a l’oest de l’Índia), el tàmil (es parla al sud de l’Índia), el papiament (lleguna criolla caribenya semblant al portugués) o el feroès (llengua escandinava que es parla a les Illes Fèroe).

Això m’ha portat a buscar imatges en diferents idiomes de la mítica portada que a tots ens ve al cap quan pensem en el Patit Príncep i aquí teniu els resultats de la meva petita recerca! És increïble!

Per molts anys Petit Príncep!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Bram Stoker i Dràcula

Avui és el 165è aniversari del naixement de l’escriptor irlandès Abraham “Bram” Stoker, l’escriptor de Dràcula.

(Google ho commemora amb aquesta il·lustració)

Stoker estudià a la universtat de Dublín i treballà durant 10 anys com a funcionari i crític de teatre fins el 1876 que va marxar cap a Anglaterra. Allà va treballar com a secretari i representant de l’actor Henry Irving amb qui arribà a dirigir el Lyceum Theatre de Londres.

Al llarg de la seva vida va escriure nombrosos llibres d’entre els quals podem destacar les novel·les Miss Betty (1898), La dama del sudari (1909) o El cau del cuc blanc (1911), així com molts relats. Dràcula (1897) és, però, la seva gran novel·la i ha esdevingut un clàssic de la literatura de terror. Stoker és creador del personatge del vampir transilvà que s’ha convertit en una de les incones de la literatura fantàstica més famoses del món.

Ara que el tema vampíric està tan i tan de moda (sèries de televisió, sagues de llibres per a adolescents, pel·lícules, etc.), no podíem passar per alt una efemèride com aquesta! Que un llibre que ja és un clàssic de la literatura formi part del nostre imaginari col·lectiu com el cas de Dràcula, demostra quin és el poder dels llibres!

I per acabar-nos d’ambientar amb el món vampíric, us deixo el tràiler de l’adaptació cinematogràfica que el 1992 en va fer Francis Ford Coppola amb Gary Oldman, Anthony Hopkins, Winona Ryder i Keanu Reeves:

#aquestestiuallegir 25

Avui tenim una altra fotografia de la Roser!! I aquesta és de lectura des del llit!! Com és que encara no en teníem cap des del llit?! És un dels llocs on llegim sovint!! Roser, ens encanta!!

El seu e-mail diu així:

Li vaig dir a l’Alba si tenia algun llibre que no pesés gaire per anar de viatge i que em pugués agradar. No us ha passat mai de llegir un llibre i pensar: “aquest li agradria a tal”?
L’Alba em va donar aquest llibre “El Món Groc” de l’Albert Espinosa. No és un llibre nou, és del 2008. Sembla que de l’Albert Espinosa i el seu càncer ja ho sapiguem tot: Planta 4a, Polseres vermelles…però a mi aquest llibre m’ha sorprès molt agradablement. D’entrada hi trobem 23 descobriments que va fer ell durant 10 anys de malatia que són 23 lliçons aplicables a la vida en general.
N’hi ha un que m’ha encantat. Diu que quan estàs malalt els metges van omplint el teu historial mèdic. Doncs ell suggereix que ens fem el nostre propi historial (no un diari) sinó més que un diari. I entre altres coses diu que cada dia podríem apuntar en una llibreta 4 o 5 coses que ens han fet feliç aquell dia: amb qui estàvem, què va passar… però sense enrotllar-nos gaire. Ho trobo molt bona idea: buscar d’un dia qualsevol 4 o 5 coses que t’hagin fet especialment feliç…
Després parla dels “grocs”. Gent que ens trobem a la vida que no són ni amics ni amors però que fan que la nostra vida no sigui la mateixa després d’haver-los conegut (és més llarg d’explicar).
Jo us el recomano i crec que també seria una bona lectura per a adolescents de 16 cap amunt!

#aquestestiuallegir 22

En Bernat ens envia aquesta fotografia de lectura estiuenca tot llegint un recull de relats de Joseph Conrad a Centelles (Osona). Aix… quanta tranquil·litat…!