Tag Archives: embaràs

40 Semanas. Crónica de un embarazo

9788415357087

L’havia regalat a alguna amiga quan estava embarassada i ara ha estat el meu torn de llegir-lo amb deteniment, que ja en tenia ganes!

40 semanas és una novel·la gràfica de Glòria Vives on l’acompanyem al llarg de l’embaràs de la seva primera filla, la Júlia; des de la decisió de ser pares, passant per un dur avortament i acabant amb l’emocionant i intens moment del part. He de dir que m’ha encantat la manera planera i sincera amb què l’autora ens explica la seva visió personal i íntima de l’aventura d’aquestes 40 setmanes.

Tal i com diu la contraportada, és una narració descarnada amb grans dosis d’informació, humor i amor. Jutgeu-ho vosaltres mateixos (si cliqueu a sobre, la podreu veure més gran):

Gloria Vives 40 semanas 01

M’ha agradat sentir-me identificada en moltes il·lustracions i he llegit amb especial atenció la 2a meitat del llibre, que es correspon a la part de l’embaràs que encara em queda per endavant. Quins nervis i quin vertigen!

Si voleu saber una miqueta més sobre ella i la seva obra, podeu llegir aquesta entrevista o passejar-vos pel blog “Júlia al dia” on la Glòria continua explicant i  il·lustrant la seva maternitat.

Què es pot esperar quan s’està esperant

Després d’aquest llarg silenci estival i ara que ja hem engegat el nou curs escolar, us ensenyo què tinc sobre la meva tauleta de nit que alhora és la causa principal del meu llarg silenci lector:

que-es-pot-esperar-quan-s-39esta-esperant

Sí! Els més vius ja ho heu captat i pels que encara esteu en xoc, us ho confirmo: si tot va bé, a mitjans del mes de març seré mare!

La notícia, com us podeu imaginar, m’ha “trasbalsat” (en un sentit positiu) la meva planificació de lectures d’estiu i no pas perquè no les tingués totes ben boniques i preparades, sinó perquè l’únic que em venia de gust fullejar i llegir eren coses relacionades amb l’embaràs…! Deu ser cosa de ser mare primerenca! Han estat uns mesos que s’han convertit en comptadors de setmanes, símptomes, analítiques, ecografies, pors, il·lusions, i un llarg etcètera que m’ha tingut ben distreta i allunyada dels llibres.

Ara, però, sembla que tot va agafant el clàssic color de la rutina (tornar a treballar n’és la causa principal), i el fet d’estrenar alumnes i lectures amb ells m’ha fet despertar de nou el cuquet de le lectura! I bentornat sigui, perquè la veritat és que em tenia un xic espantada…!

Així doncs, em disposo a tornar-hi després d’aquest parèntesi de ben bé 3 mesos! Qui sap si a partir del març trobaré estones per llegir… jeje! Ho he d’aprofitar 😉

Benvinguts i bentornats tots!

Emprenyades

emprenyadesQue acabés llegint Emprenyades és el resultat de la suma de dos factors: El primer és que feia molts dies que n’anava llegint piulades anunciant la seva imminent sortida a les llibreries i què voleu, l’estratègia comercial va funcionar. I el segon és que en qüestió d’un any, el meu entorn s’ha omplert de cop i volta d’amigues, conegudes i companyes de feina embarassades o que acaben de ser mares i, és clar, una està sensible amb el tema… Total, que el dia que sortia al mercat, vaig de cap a la llibreria. I quina és la meva sorpesa quan em diuen que no el tenen amb les novel·les, que l’he d’anar a buscar amb els llibres de mares i fills… I ja em perdonareu, eh… Però això d’anar a buscar un llibre a “la secció de” quan no s’és mare ni es preveu tenir cap fill a curt termini i quan el que una volia era una no-vel-la, doncs què voleu que us digui… Ja no em va fer gaire bona espina. I si això li sumeu aqusta portada de tons pastels més pròpia d’un llibre de receptes de cupcakes (ara que estan tant de moda)  o de manual d’autoajuda, la veritat és que les espectatives van baixar en picat molt abans de començar-ne la lectura.

Però bé, intentant deixar tots els prejudicis de banda, m’hi vaig capbussar i en quatre viatges de ferrocarril (Barcelona-Rubí) ja l’havia enllestit! Valoració final: ni fu ni fa… M’ha deixat igual que abans de començar-la. El plantejament és d’allò més simple: 4 noies aparentment inconnexes que estan embarassades. Cadascuna amb les seves peculiaritats: la joveneta que viu amb un home separat que ja té fills, la que passa dels quaranta i decideix ser mare soltera, la casada que ja va pel segon embaràs i la imprescindible d’un despatx d’arquitectes que té por de dir-ho a la feina per por de perdre-la. Com us podeu imaginar, a mida que avança l’argument, s’aniran acostant les trames i acabaran coneixent-se quan el final de l’embaràs ja sigui imminent. I no us penseu que us acabo d’aixafar la història, eh! Això s’ensuma des de la primera pàgina…

Quan el vaig acabar vaig pensar: Ves… potser no t’ha agradat perquè no estàs embarassada… I ja pot ser ja… Però aleshores, malaguanyada novel·la! Si fos un bon llibre no hauria de tenir tantes etiquetes ni anar adreçat a un públic tan concret. En tot cas aquesta és la meva valoració: li poso un aprovat justet i si de cas, el dia que estigui embarassada li trauré la pols i el rellegiré; potser llavors em diu alguna cosa.