Tag Archives: el món és així

Rosa Blanca

Aprofitant que avui que és el dia internacional de la Commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, m’agradaria parlar-vos d’un llibre que hem descobert recentment buscant llbres per treballar el tema de la pau amb Un Bosc de Llibres i que, fent una mica de recerca, hem pogut veure que és “un clàssic” d’aquells “imprescindibles” de la literatura infantil i juvenil sobre el tema.

rosa blanca 1Rosa Blanca és el nom de la protagonista d’aquesta història que viu en un poblet alemany durant el període en que el nazisme és al poder. A poc a poc, la seva vida quotidiana es va veient alterada per la cada vegada més freqüent presència de vehicles militars i de soldats nazis pels carrers. Rosa Blanca es pregunta cap a on van aquests camions i què transporten i,  intentant descobrir-ho, trobarà la resposta en l’horror dels camps de concentració.

El llibre té a més a més un valor simbòlic perquè vol ser un homenatge a un grup de la resistència que lluità a Munich sota el nom “La Rosa Blanca”, format per un professor universitari i alguns dels seus alumnes; alguns membres del qual foren assassinats pels nazis.

L’hiperrealisme de les il·lustracions de Roberto Innocenti (1940) i la cruesa de la història escrita per Christophe Gallaz (sobre la idea d’Innocenti) fan d’aquest, un llibre que segur que us emocionarà i us farà reflexionar sobre grans problemes de la humanitat com la violència, la crueltat i la guerra. L’àlbum és un cant a la pau que després d’haver estat rebutjat per nombrosos editors, caigué en mans d’Étienne Delessert (un il·lustrador i editor suís) i, quedant impressionat per la potència de l’obra, dicidí editar-lo. Amb aquest llibre Innocenti ha guanyat prestigi internacional i ha estat reconegut amb nombrosos premis d’abast internaional.

rosablanca1
rosablanca2

rosablanca3

Anuncis

Una molt mala notícia

catalonia

(extreta del diari Ara)

Dia dels innocents

Avui, dia d’innocentades, res millor que un acudit!!

A_CeoWvCYAA8M8-.jpg-large

Vigileu que no us pengin moltes llufes! 😉

Bandada

portada.fh11Bandada és l’obra guanyadora del V Premi Internacional de Compostela per a àlbums il·lustrats 2012 i està editat per Kalandraka i Hipòtesi.

L’àlbum m’ha semblat magistral i us en recomano molt la lectura. Les il·lustracions i el text de David Daniel Álvarez Hernández i María Julia Díaz Garrido són espectaculars i es complementen a la perfecció presentant-nos una brillant i alhora crua metàfora sobre la història de la humanitat. Les aus representen l’avarícia i les ambicions de les persones i encara que l’atmosfera de l’obra sigui decadent veureu que al final s’obre una petita porta a l’esperança dibuixant un possible nou horitzó.

Us en deixo un petit tastet perquè us acabeu de decidir. Ja ho veureu, la seva lectura no us deixarà indiferents. Cliqueu sobre la imatge per accedir-hi.

enllaç

També n’han parlat a la Revista Babarhttp://revistababar.com/wp/bandada/

el poder de les històries

Wonder

Wonder és un dels fenòmens editorials d’aquesta tardor i no li’n sobren motius! Des de la primera frase fins l’última et commou i t’atrapa. L’August, el protagonista, és  un nen que neix amb una cara diferent i per aquest motiu la mare l’ha educat a casa i mai no ha anat a l’escola ja que les intervencions quirúrgiques constants i les atencions mèdiques que la seva malaltia comporten, no li han permès fer una vida gaire normal.

«Em dic August, per cert.  No penso descriure la meva cara.  Segur que és molt pitjor que tot  el que us esteu imaginant.»

L’August està acostumat a anar pel carrer i que tothom el miri i a que els nens del parc no vulguin jugar amb ell. S’ha passat dos anys de la seva vida anant amb un casc d’astronauta al cap i és un súper fan de Star Wars. S’estima amb bogeria la Via, la seva germana, i la Dasy, una gossa que li fa companyia; i és clar, els seus pares, que han estat sempre al seu costat.

La seva vida canvia, però, quan els seus pares li diuen que el curs vinent anirà a l’escola. És a partir d’aquí que comença la història de superació personal i lluita contra les adversitats que R.J. Palacio teixeix amb un ritme fresc i àgil que sens dubte ens farà posar a la pell dels protagonistes a través d’uns capítols escrits en primera persona que aniran creant la història de manera calidoscòpica.

«Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.»

Aquí teniu el vídeo promocional de l’edició anglesa:

Ets idiota; no, l’idiota ets tu.

L’Allan va interrompre els dos germans dient-los que anant pel món havia après una cosa: que els conflictes més greus del planeta havien començat tots de la mateixa manera. “Ets idiota; no, l’idiota ets tu; no, l’idiota ets tu.” Moltes vegades la solució era buidar a mitges una ampolla de com a mínim tres quarts de litre i en acabat mirar cap al futur.

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson