Tag Archives: el món és així

Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada

pp1diariindiEl nord-americà Alexie Sherman relata amb molt d’encert i un toc autobiogràfic, la vida d’en Junior, un jove indi de la reserva Spokane. Novel·la guanyadora el 2007 del National Book Award for Young’s People Literature que Edicions de 1984 va editar l’any passat.

Amb una hidrocefàlia de naixement, en Junior mai no ha tingut una vida fàcil: ase dels cops a l’institut, un pare alcoholitzat, un únic amic… La reserva on viu és un entorn marginal on la violència és el plat de cada dia. Atrapat en aquest entorn, en Junior fa un pas endavant i decideix sortir al món exterior; decideix que vol anar a l’institut fora de la reserva, vol anar a un institut de blancs. Aquesta decisió comportarà un doble rebuig: els seus el veuran com un traïdor i els blancs el tractaran com un “indi” amb actituds del tot racistes. Això, però, no el farà tirar enrere i com a lectors assistirem a la seva lluita per ser aquest “indi a mitja jornada” que compagina la vida Spokane amb una vida al món dels blancs.

Narrat en primera persona i amb unes il·lustracions boníssimes i molt divertides, aquest és un relat carregat d’humor que ens explica una història dura, duríssima, de superació i perseverància sense concessions a la llàgrima fàcil, que és d’agrair.

dibuixjoan

Llegint-lo, alguns lectors recordaran els Diari del Greg o Charlie Joe Jackson, guia per no llegir, i penso que seria una bona relació malgrat que aquest va una mica més enllà i potser és per a lectors un xic més grans.

Aquest era un llibre que tenia pendent de feia temps però no acabava de trobar el moment de llegir-lo. I com me n’he penedit! Només m’ha acompanyat en dos viatges de tren perquè de seguida l’he acabat (no podia deixar-lo!). Tant és així, que ja és a la carta als Reis perquè ens el portin a la Biblioteca de l’escola!

Apunteu-lo a la llista de la bona literatura per a joves i si no el coneixíeu, llegiu-lo, ja veureu com no us falla!

FITXA
Títol: Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada
Autor: Sherman Alexie
Il·lustradora: Ellen Forney
Editorial: Edicions de 1984 (2014)
Pàgines: 240

Anuncis

Als Jardins del Palau Robert…

Fins el 23 de febrer, els Jardins del Palau Robert acullen una exposició sobre els 25 anys del Premi Internacional Catalunya (creat el 1989 per la Generalitat per reconèixer i estimular creadors de tot el món).

Com us podeu imaginar, al llarg d’aquests 25 anys, els premiats han estat molts i molt diversos: cinetífics, músics, filòsofs, artistes, activistes… i naturalment, escriptors! I aquí és on volia anar a aparar perquè resulta que la Roser ha anat a passejar pels Jardins i de seguida ha pensat en nosaltres quan ha vist aquests plafons. Alguns són realment suggerents i amb frases d’aquelles “patapam!” Aquí les teniu (com sempre, per veure-les més grans només hi heu de clicar):

Gràcies, Roser, per pensar en el blog i enviar les fotografies! 😉

Llegir per a guanyar la Guerra

Les imatges que veureu a continuació són 13 cartells de les biblioteques públiques d’EEUU per a promoure la lectura durant les dues Guerres Mundials.

És molt interessant la idea de convertir les biblioteques públiques en la universitat del poble durant la Guerra. Avui dia, l’accés online a la xarxa ha canviat molt les possibilitats per a poder accedir a la informació i podríem dir que ha democratitzat bastant la cultura; però és evident que la voluntat d’oferir un accés gratuït al saber no és pas cosa dels nostres dies!

(Si voleu llegir tot l’article, en anglès, cliqueu aquí)

Gaudiu de les imatges!

Si les voleu veure més grans, només hi heu de clicar!

Noel et busca

Crec que no havia estat mai tant temps sense escriure al blog des que vaig estrenar-lo… Més d’un mes sense dir-vos res!!! Han estat uns dies de feina i intensa, de desconnexions forçoses i d’assumptes que m’han tingut força ocupada. Espero que no em torni a passar! El cert és, però, que no he deixat de llegir!! I per tant tinc uns quants llibres esperant a ser comentats!! 😉

Començo amb Noel et busca d’Àngel Burgas. Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. N’havia llegit la contraportada diverses vegades a la llibreria i es va donar la coincidència que en una setmana me’n van parlar diverses persones i totes em van fer venir ganes de llegir-la! Les recomanacions no anaven errades… És una bona novel·la juvenil!

Noel et busca-def.indd

L’Àngel Burgas és un dels col·laboradors de Llibres al replà i ha escrit diverses novel·les juvenils. Forma part del consell de redacció de la revista Faristol i ha ganyat diversos premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra i el Crítica Serra d’Or.

La trama de la novel·la es basa en un fet real: l’any 1993 dos nens de 10 anys van segrestar, torturar i assassinar un altre nen, convertint-se així, ens els assassins més joves d’Anglaterra. El cas va saccejar de dalt a baix la societat anglesa, que va lluitar per rehabilitar i reinserir els dos assassins a la societat canviant-los la identitat i fent-los passar per un llarg procés de readaptació.

Un bon dia, l’Enric es desperta en un hospital i no recorda res. No sap qui és ni què li ha passat. La policia el vigila i no sap en qui pot confiar. L’Unai, que diu ser el seu company de pis, sembla que és l’únic que el pot ajudar, l’únic de qui es pot refiar… L’única opció de l’Enric és descobrir el seu passat a través dels records que l’assalten sobtadament. Només sap una cosa del cert: algú el busca però no sap si li convé que el trobin…

Vuereu que la novel·la té un inici molt atractiu que sap com enganxar-te a la lectura i et va desvetllant la informació que necessites per construir el trencaclosques de la vida de l’Enric d’una manera molt intel·ligent. A més a més, tracta temes molt interessants per als adolescents (i els que ja no ho som!) com la pròpia identitat, la culpabilitat, la revenja, l’amistat…

Es tracta, en definitiva, d’una història dura però atractiva i molt ben filada que us durà a repensar on arriben els límits del que està bé i del que no ho està i fins a quin punt podem rehabilitar-nos com a membres de la societat. Estic convençuda que us agradarà i gaudireu de la lectura tant com ho he fet jo!

Tanca la mítica llibreria Canuda de Barcelona

Ja fa dies que tinc moltes entrades del blog en esborrany pendents de publicar (coses de final de curs…) però aquesta notícia que acabo de llegir “es cola” davant de qualsevol entrada… I és que avui comparteixo amb vosaltres una notícia ben trista:

Captura de pantalla 2013-06-04 a las 20.40.59

Els amants de les llibreries estem de pega perquè l’anunci d’aquest tancament ens arriba quan no fa gaire que hem perdut la Catalònia (un futur Mc Donald’s) i la Llibreria Proa Espais. Sembla que al “Cementiri dels llibres oblidats” que Ruiz Zafón feia sortir a L’ombra del vent i que els lectors identificaren de seguida amb la Llibreria Canuda, ja li sona el rèquiem…

Nosaltres farem el nostre petit acte reivindicatiu situant-la des d’avui mateix al mapa de Llibreries del món perquè tothom recordi que al carrer Canuda, hi va haver una llibreria que feia olor de paraules que esperaven ser llegides i us convidem a no posar mai els peus al MANGO que s’hi obrirà.

La reina de las ranas no puede mojarse los pies

La reina de las ranasS’acosta Sant Jordi i les editorials s’afanyen a treure novetats llamineres per la diada del llibre. Libros del zorro rojo presenta aquest mes de març una fantàstica faula infantil de Davide Cali il·lustrada per Marco Somà, La reina de las ranas no puede mojarse los pies.

La reina de les granotes no pot parlar amb les altres granotes, no pot mullar-se els peus (només faltaria!) i ha de tenir una gran fulla de nenúfar per a ella sola. Ha de menjar les mosques més grosses i donar ordres per a castigar les granotes que no obeeixin immediatament. Però… què fa que una reina sigui reina? Per què ella ho és i no ho pot ser una altra granota?

Interessant reflexió per parlar amb els més petits de l’origen del poder i de fins a quin punt pot arribar a ser absurd i arbitrari el fet de manar. Si en teniu ocasió, feu-hi un cop d’ull i ja veureu com us agrada!

Quan els ogres es queden sols

OGRESCATL’editorial Proteus, especialitzada en llibres d’ètica i filosofia, ha editat aquesta petita meravella escrita i il·lustrada per en Pere Puig i Peronella.

Quan els ogres es queden sols és un excel·lent relat per explicar als més petits (i als que no ho són tant, també) el perquè de l’horror de la guerra i parlar del procés de transformació d’una persona “normal” en un torturador o maltractador. De manera més específica també ens permet parlar de la creació dels camps de concentració i de l’extermini nazi. Tots ells són temes difícils d’acostar als nens i sovint ens resulta complicat parlar-ne amb ells. Pere Puig ens ho posa molt fàcil amb aquest llibre. En cap moment trobarem paraules com “nazi”, “feixisme” o “camp de concetració”, però ens serà evident veure la metàfora que s’amaga darrere la història a través de l’hàbil recurs d’un avi que explica un història al seu nét.

Quan els ogres es queden sols és una adaptació lliure del llibre Eichmann en Jerusalén. Un informe sobre la banalidad del mal escrit per Hannah Arendt (filòsofa alemanya i una de les pensadores més influents del segle XX) el 1963 després de seguir tot el procés del judici del nazi Adolf Eichmann, responsable de gran part de l’organització de l’extermini jueu i que, quan acabà la II Guerra Mundial, fugí a Argentina. Allí visqué sota una falsa identitat fins que els serveis secrets israelians el trobaren i el portaren a Jerusalem on fou jutjat i ajusticiat el 1962.

Així doncs, Quan els ogres es queden sols vol explicar-nos, com féu Arendt, aquells actes monstruosos que cometen persones que no són monstres sinó persones que han deixat de pensar per limitar-se a fer la seva feina tal i com va dir Eichmann durant el seu judici.