Tag Archives: dones

La peculiar història de l’Ava Lavender

Ara que sembla que tot comença de nou, m’ha semblat un bon moment per reprendre l’activitat del bloc després d’aquest llarg parèntesi maternal. Som-hi doncs i bon recomençament a tots!

9788466136174-L

Feia temps que no llegia un llibre juvenil que m’agradés tant! Ja em va cridar l’atenció la coberta quan el vaig veure a la llibreria; aquesta ploma majestuosa em va fer venir ganes de llegir la contracoberta i au! A la butxaca i cap a casa a llegir!

Sota l’etiqueta de “realisme màgic”, que sempre ens porta ràpidament a pensar en Garcia Márquez, Lesley Walton ha escrit una novel·la que penso que és plena de reminiscències de grans clàssics i que mereix l’etiqueta que ens porta a pensar en el món màgic de la prosa de Márquez. La protagonista és un personatge potent i molt ple de força. I la trama és un relat biogràfic de la família Lavender teixit amb gran mestria que perfectament podria ser dut a les pantalles sota l’estètica d’un Tim Burton, perquè us en feu una idea.

L’Ava sempre ha desitjat ser una noia normal però té un tret característic que la fa diferent de la resta: va néixer amb una parell d’ales d’ocell. Per entendre aquest fet ens submergim amb l’Ava en el passat de la seva família vivint la història peculiar d’uns familiars que us sorprendran i no us deixaran indiferents; però sobretot quedareu atrapats per la força dels peronatges femenins, que són la columna vertebral de la família Lavender i els pilars que sustenten la trama d’aquesta història.

Aquesta és una novel·la per anar llegint a poc a poc, capítol a capítol dexiat-vos captivar per uns personatges que estan ben construïts i que l’autora ha sabut col·locar hàbilment sobre la fina línia que serpara el realisme de la fantasia. De fet, ara ja fa dies que vaig acabar-la i penso que d’aquí un temps m’agradarà agafar-la de nou per tornar-la a gaudir perquè segur que hi ha detalls i matisos que m’han passat per alt.

Tot el relat amaga qüestions latents que busques respondre mentre avances en la lectura com ara: Qui és l’Ava? Pot ser una noia “normal” i tenir una vida d’adolescent “normal”? Aquestes ales la fan un ésser lliure o són la seva presó?

Si busqueu una novel·la juvenil diferent del que hagueu llegit darrerament, aquesta és la vostra! Ja em direu què us ha semblat.

Us deixo el booktràiler de l’edició nord-americana:

“Per a molts, jo era l’encarnació d’un mite, la personificació d’una llegenda increïble, d’un conte de fades. Alguns em consideraven un monstre, una mutació. Una vegada, vaig tenir la immensa desgràcia que em prenguessin per un àngel. Per a la meva mare, ho era tot. Per al meu pare, no era res. Per a la meva àvia, era un recordatori diari d’amors perduts feia molt de temps. Però només jo sabia la veritat. En el fons, l’havia sabuda sempre. Era una noia i prou.”

Títol: La peculiar història de l’Ava Lavender
Autora: Lesley Walton
Editorial: Cruïlla (col·lecció: Camp a través)
Pàgines: 334
Valoració (sobre 5): 4.5

Per viatjar lluny…

La Roser ens envia aquesta imatge de la bossa d’una llibreria de Mallorca!

Quanta raó, la Dickinson!

mallorca

Gràcies Roser!!

40 Semanas. Crónica de un embarazo

9788415357087

L’havia regalat a alguna amiga quan estava embarassada i ara ha estat el meu torn de llegir-lo amb deteniment, que ja en tenia ganes!

40 semanas és una novel·la gràfica de Glòria Vives on l’acompanyem al llarg de l’embaràs de la seva primera filla, la Júlia; des de la decisió de ser pares, passant per un dur avortament i acabant amb l’emocionant i intens moment del part. He de dir que m’ha encantat la manera planera i sincera amb què l’autora ens explica la seva visió personal i íntima de l’aventura d’aquestes 40 setmanes.

Tal i com diu la contraportada, és una narració descarnada amb grans dosis d’informació, humor i amor. Jutgeu-ho vosaltres mateixos (si cliqueu a sobre, la podreu veure més gran):

Gloria Vives 40 semanas 01

M’ha agradat sentir-me identificada en moltes il·lustracions i he llegit amb especial atenció la 2a meitat del llibre, que es correspon a la part de l’embaràs que encara em queda per endavant. Quins nervis i quin vertigen!

Si voleu saber una miqueta més sobre ella i la seva obra, podeu llegir aquesta entrevista o passejar-vos pel blog “Júlia al dia” on la Glòria continua explicant i  il·lustrant la seva maternitat.

Emprenyades

emprenyadesQue acabés llegint Emprenyades és el resultat de la suma de dos factors: El primer és que feia molts dies que n’anava llegint piulades anunciant la seva imminent sortida a les llibreries i què voleu, l’estratègia comercial va funcionar. I el segon és que en qüestió d’un any, el meu entorn s’ha omplert de cop i volta d’amigues, conegudes i companyes de feina embarassades o que acaben de ser mares i, és clar, una està sensible amb el tema… Total, que el dia que sortia al mercat, vaig de cap a la llibreria. I quina és la meva sorpesa quan em diuen que no el tenen amb les novel·les, que l’he d’anar a buscar amb els llibres de mares i fills… I ja em perdonareu, eh… Però això d’anar a buscar un llibre a “la secció de” quan no s’és mare ni es preveu tenir cap fill a curt termini i quan el que una volia era una no-vel-la, doncs què voleu que us digui… Ja no em va fer gaire bona espina. I si això li sumeu aqusta portada de tons pastels més pròpia d’un llibre de receptes de cupcakes (ara que estan tant de moda)  o de manual d’autoajuda, la veritat és que les espectatives van baixar en picat molt abans de començar-ne la lectura.

Però bé, intentant deixar tots els prejudicis de banda, m’hi vaig capbussar i en quatre viatges de ferrocarril (Barcelona-Rubí) ja l’havia enllestit! Valoració final: ni fu ni fa… M’ha deixat igual que abans de començar-la. El plantejament és d’allò més simple: 4 noies aparentment inconnexes que estan embarassades. Cadascuna amb les seves peculiaritats: la joveneta que viu amb un home separat que ja té fills, la que passa dels quaranta i decideix ser mare soltera, la casada que ja va pel segon embaràs i la imprescindible d’un despatx d’arquitectes que té por de dir-ho a la feina per por de perdre-la. Com us podeu imaginar, a mida que avança l’argument, s’aniran acostant les trames i acabaran coneixent-se quan el final de l’embaràs ja sigui imminent. I no us penseu que us acabo d’aixafar la història, eh! Això s’ensuma des de la primera pàgina…

Quan el vaig acabar vaig pensar: Ves… potser no t’ha agradat perquè no estàs embarassada… I ja pot ser ja… Però aleshores, malaguanyada novel·la! Si fos un bon llibre no hauria de tenir tantes etiquetes ni anar adreçat a un públic tan concret. En tot cas aquesta és la meva valoració: li poso un aprovat justet i si de cas, el dia que estigui embarassada li trauré la pols i el rellegiré; potser llavors em diu alguna cosa.

Dia de la poesia catalana a Internet

Com l’any passat, el Dia de la Poesia Catalana a Internet no podia passar pel alt a A llegir! La iniciativa consisteix en compartir a través de la xarxa (twitter, facebook, blocs…) els nostres versos preferits. I com que la meva poetessa de capçalera és Maria-Mercè Marçal, aquí us deixo un dels poemes. No diré que és el meu preferit, perquè no sabria amb quin quedar-me!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui.

Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!

Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

Pessigolles

Quina meravella de conte! Com deia la cançó “Si jo fos president…” el faria explicar obligatòriament a totes les escoles del món!

pessigollesL’Alba Barbé i la Sara Carro ens expliquen una història fantàstica sobre la descoberta de la sexualitat femenina. Les il·lustracions són de la Núria Fortuny i he de dir que m’han encantat!

Parlar de la sexualitat femenina adreçant-se a un públic infantil i aconseguir fer-ho de manera planera, natural i amb voluntat de trencar tabús absurds i molt arrelats, no és tasca gens fàcil. Pessigolles és un conte que ho aconsegueix i de quina manera!

L’Ira és una nena que descobrirà, tot fent un fantàstic pa de pessic amb la seva àvia, que es poden tenir poders màgics a les mans i transformar tots els ingredients de la recepta en un berenar deliciós! Quan es fa de nit i l’Ira es queda sola a l’habitació i comença a fer formes màgiques amb les mans tot jugant amb les ombres de la paret. De sobte, a la paret hi apareix la forma d’una papallona i quan l’Ira es mou per atrapar-la, el coixí del llit li queda entre es cames i de cop i volta, tooooooota l’habitació s’omple de papallones i la màgia s’apodera del seu cos mentre unes pessigolles fantàstiques l’envaeixen de cap a peus!

Aquesta descoberta del plaer que podem experimentar amb el propi cos serà el secret que l’Ira compartirà amb la seva amiga Tona que li explicarà que ella juga fer de geneta amb la cantonada del seu llit! Quin secret més poderós que comparteixen les dues nenes!

La part més important del conte, però, és la conversa que tindrà l’àvia amb la seva néta quan aquesta li expliqui el seu secret. Serà l’àvia qui posi nom a les papallones màgiques explicant-li a l’Ira que del que li ha passat se’n diu masturbar-se i que ho podem viure de petites, de joves i de grans i, el més important de tot: masturbar-se és una forma d’estimar-se a una mateixa i no n’hem de sentir vergonya. Durant molt de temps, li explica l’àvia, les dones tenien prohibit tocar-se i sentir plaer amb elles mateixes, i si ho feien, se n’havien d’avergonyir. Per sort, cada vegada són més les dones que parlen del seu plaer i  el viuen amb tranquil·litat.

I aquí acaba la història però no el conte! Ja que la darrera pàgina ens regala la recepta del pa de pessic de xocolata perquè en fem a casa! I és que n’hi ha per sucar-hi els dits!

L’autobús de la Rosa

Hi ha llibres que et vibren a les mans demanant-te que els llegeixis; i això és el que m’ha passat amb L’autobús de la Rosa de Fabrizio Silei i Maurizio A.C.Quarello. N’havia sentit a parlar però no l’havia fullejat mai i en vaig tenir prou amb la mirada de la Rosa per endur-me’l a casa.

autobus-2

Què, en teniu prou amb aquests ulls per saber qui és? Aquesta mirada penetrant que dirà NO amb majúscules quan li demanin que s’aixequi del seu lloc a l’autobús per deixar-hi seure un home blanc. Ara sí, oi? Correcte, és Rosa Parks.

AUTOBUS-DI-ROSA-COVER-CATL’autobús de la Rosa és un àlbum il·lustrat excel·lent, guanyador del XIII Premi Llibreter 2012, que ens explica la història d’un avi que porta el seu nét al museu Henry Ford per ensenyar-li el seient d’un autobús. El seient no és un seient triat a l’atzar sinó que n’és un de ben especial: és el seient on va seure la Rosa Parks. Una dona que amb el seu NO va ajudar a transformar una societat on els negres estaven segregats. L’avi li explica que ell també hi era en aquell autobús quan la Rosa va dir NO i li confessa com se’n sent d’avergonyit de no haver estat capaç de dir-ho ell.

L’autobús de la Rosa és el crit d’un avi perquè el seu nét no oblidi el passat i tingui sempre presents els seus orígens. És una lliçó magistral la que ens donà la Rosa i que els dos autors italians ens mostren amb aquestes meravelloses il·lustracions que, de ben segur, us atraparan. Un bon homenatge, en definitiva, a totes les Roses que que fan d’aquest un món millor.