Tag Archives: confessions

La Salvatge i els Óssos d’Emily Hughes

L’Emily Hughes va entrar a casa amb Salvatge, ara fa cosa d’un any, i ahir ho va tornar a fer amb Óssos. I us puc ben assegurar que aviat ho farà amb El petit jardiner, l’altre àlbum que ha il·lustrat, perquè no me’n penso perdre ni un!

Salvatge és la història del “nen salvatge”; una nena en aquest cas, que viu feliç al bosc envoltada d’una natura que li fa de mare i d’uns animals que que li són companys de viatge. Salvatge és tremendament feliç i meravellosament lliure. Però un dia les coses canvien quan una parella de científics la troben i decideixen endur-se-la a casa per a domesticar-la. Buf, quin desgabell, quants mals de cap per als científics… No hi ha manera que la Salvatge entengui res del que li diuen o faci el que ells volen que faci… I és que no es pot domar una cosa tan feliçment salvatge…!

És inevitable veure-hi un homentage al Llibre de la Selva de Kipling i quedareu enamorats de l’estil de Hughes des d’un bon començament quan us trobeu immersos en un bosc fantàstic, gairebé oníric, del que no voldreu marxar, com la Salvatge!

Amb aquest àlbum podem parlar del fet d’acceptar-nos tal i com som, del valor de l’educació, de l’educació en sí, d’allò que esperem dels infants, del sentiment de pertinença a un lloc… O simplement podem no parlar de res i deixar-nos absorvir per aquesta preciosa història debut de l’autora que ens captivarà des de la primera pàgina.

Salvaje, interior3, Zorro Rojo

A Óssos tornem a ser al bosc (visca!), però en aquest cas hi som amb un pare i un fill que tenen molta calor i decideixen anar a fer un bany per a refrescar-se. El camí fins el riu serà ple d’obstacles que hauran d’anar passant i que el petit veurà com l’oportunitat de mostrar al pare que és capaç de prendre la iniciativa per tal d’impressionar-lo. El pare sempre serà allà, observant, ajudant, abraçant quan faci falta… De nou, una història tendra que ens parla de la valentia, de tenir reptes i de prendre consciència dels propis límits.

Jo diria que el bosc és el mateix de Salvatge, i fins i tot m’atreviria a afirmar que aquest pare ós amb el seu fill són els que surten pescant al riu del 1r àlbum. I si no ho són, doncs no passa res, però és bonic pensar que els dos àlbums comparteixen el mateix univers. I quin univers!! De nou som davant d’unes il·lustracions bellíssimes que ens emolcallen i captiven des d’un bon començament.

ossos-zorro-rojo-los-cuentos-de-bastian-int1

FITXES
Títol: Salvatge
Autor: Emily Hughes
Il·lustrador: Emily Hughes
Editorial: Libros del zorro rojo (2014)
Pàgines: 36
———-
Títol: Óssos
Autor: Sean Taylor
Il·lustrador: Emily Hughes
Editorial: Libros del zorro rojo (2016)
Pàgines: 32

 

Si els voleu tenir a casa, sou a un clic de poder-los gaudir:

 

Salvatge

 

Óssos
Anuncis

El blog fa 2 anys!

Anys i aaaaaanys, per molts aaaaaaanys!!!

2 anys!

Avui fa 2 anys que començava l’aventura d’aquest blog! Com passa el temps! I si n’hem compartit de lectures, imatges, cites, àlbums, vídeos, llibreries i un llarg etcètera!

L’any passat, per celebrar el 1r aniversari, recordàvem totes les cobertes dels llibres que havíem compartit. Doncs bé, per continuar el costum i que esdevingui tradició, avui compartim tots els llibres que ens han acompanyat al llarg d’aquest 2n any de vida del blog:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ja veieu que hi ha hagut lectures per a tots els gustos i per a totes les edats! Esperem que l’any que avui comencem vingui de nou carregat de bons llibres i de moltes estones de lectura per a compartir!

GRÀCIES A TOTS PER FER-HO POSSIBLE!

MOLTES FELICITATS i PER MOLTS ANYS MÉS DE LECTURA!

Revisió del 2013

Com cada 31 de desembre, WordPress prepara un magnífic resum de l’activitat del blog al llarg de l’any! És interessant veure les dades així tan ben posadetes!

QUE TINGUEU UNA MOLT BONA ENTRADA AL 2014!

Here’s an excerpt:

The concert hall at the Sydney Opera House holds 2,700 people. This blog was viewed about 8,400 times in 2013. If it were a concert at Sydney Opera House, it would take about 3 sold-out performances for that many people to see it.

Cliqueu aquí per veure el resum complet.

Als Jardins del Palau Robert…

Fins el 23 de febrer, els Jardins del Palau Robert acullen una exposició sobre els 25 anys del Premi Internacional Catalunya (creat el 1989 per la Generalitat per reconèixer i estimular creadors de tot el món).

Com us podeu imaginar, al llarg d’aquests 25 anys, els premiats han estat molts i molt diversos: cinetífics, músics, filòsofs, artistes, activistes… i naturalment, escriptors! I aquí és on volia anar a aparar perquè resulta que la Roser ha anat a passejar pels Jardins i de seguida ha pensat en nosaltres quan ha vist aquests plafons. Alguns són realment suggerents i amb frases d’aquelles “patapam!” Aquí les teniu (com sempre, per veure-les més grans només hi heu de clicar):

Gràcies, Roser, per pensar en el blog i enviar les fotografies! 😉

Sempre t’estimaré

sempre-testimare_web

Aquests dies de vacances nadalenques a casa tot està canviant a marxes forçades! La meva panxota no para de créixer i la Jana cada dies es fa més present, tant per les “patadetes” constants com per l’espai que comença a tenir a casa ara que li preparem l’habitació. La seva arribada es fa cada dia una miqueta més real i quan vaig trobar-me amb Sempre t’estimaré a la llibreria ho vaig tenir claríssim: serà el primer àlbum que posarem a la petita estanteria que serà la seva primera biblioteca!

Captura_de_pantalla_2013-12-07_a_les_12_30_24

Sempre t’estimaré és la història d’amor d’una mare i un fill no només en el moment de néixer, sinó al llarg de tota la vida. El fill es fa gran i va passant per diferents etapes com la infància, l’adolescència, la maduresa… I sempre, SEMPRE hi ha la mare que li canta la mateixa cançó de bressol mentre ell dorm. Tot aquest amor incondicional que ella li dóna li retornarà al final de la història, quan arribada a la vellesa, mori en braços del seu fill mentre aquest li canta la cançó de bressol. Veurem aleshores com serà el fill qui agafarà el relleu de la seva mare i bressolant la seva filla acabada de néixer li cantarà la cançó.

Es tracta d’un llibre de Robert Munsch publicat per primera vegada el 1986 i que ha venut més de 15 milions de còpies a tot el món. L’any 2001 la crítica literària Maria Shriver va escriure al The Oprah Magazine:

“Encara no he pogut llegir aquest llibre sense plorar. Ens relata el secret del cercle de la vida, sobre la joventut, sobre els pares, i sobre la nostra responsabilitat cap als nostres pares a mesura que ens fem grans. El missatge és simple però molt profund. Sempre t’estimare és un gran regal per qualsevol persona amb un nen, o fins i tot per als teus propis pares “

Sempre t’estimaré és, doncs, un llibre sobre l’amor incondicional d’una mare però sobretot, és una història que ens parla de la vida i de la mort. Un àlbum recomanable 100% des dels 0 fins als 100 anys!

I com que la cosa avui va de cançons de bressol, us en deixo una que és la meva preferida, la Cançó de bres per a una princesa negra:

“Perquè el temps és vida. I la vida és dins del cor”

Aquests dies estic rellegint Momo, un clàssic que vaig llegir a l’escola quan devia tenir uns 11 anys i del que no tenia un bon record (no el devíem llegir gaire bé…), i la veritat és que està sent una gran redescoberta! És com si fos un llibre nou i meravellós ple de moments memorables i de frases subratllades. No sabeu com l’estic gaudint!

Us convido a que li tragueu la pols i el redescobriu, segur que us passa com a mi i us quedeu ben captivats.

Momo

Hi ha un gran misteri que, així i tot, forma part de les coses de cada dia. Tota la gent hi participa, tothom el coneix, però és una minoria la que s’hi atura a pensar. La majoria de la gent el tenen per una cosa ben normal i no se n’estranyen gota. Aquest misteri és el temps. Hi ha calendaris i rellotges per mesurar-lo però tot això no vol dir res, ja que tothom sap que una sola hora pot semblar una eternitat a qualsevol, una hora que al mateix temps pot transcórrer com si fos un instant; tot depèn del que s’experimenti durant aquesta hora.

Perquè el temps és vida. I la vida és dins del cor.

Momo, Michael Ende

I si no el teniu i voleu comprar-lo, cliqueu aquí (aquest s’ha de tenir!):

Momo

40 Semanas. Crónica de un embarazo

9788415357087

L’havia regalat a alguna amiga quan estava embarassada i ara ha estat el meu torn de llegir-lo amb deteniment, que ja en tenia ganes!

40 semanas és una novel·la gràfica de Glòria Vives on l’acompanyem al llarg de l’embaràs de la seva primera filla, la Júlia; des de la decisió de ser pares, passant per un dur avortament i acabant amb l’emocionant i intens moment del part. He de dir que m’ha encantat la manera planera i sincera amb què l’autora ens explica la seva visió personal i íntima de l’aventura d’aquestes 40 setmanes.

Tal i com diu la contraportada, és una narració descarnada amb grans dosis d’informació, humor i amor. Jutgeu-ho vosaltres mateixos (si cliqueu a sobre, la podreu veure més gran):

Gloria Vives 40 semanas 01

M’ha agradat sentir-me identificada en moltes il·lustracions i he llegit amb especial atenció la 2a meitat del llibre, que es correspon a la part de l’embaràs que encara em queda per endavant. Quins nervis i quin vertigen!

Si voleu saber una miqueta més sobre ella i la seva obra, podeu llegir aquesta entrevista o passejar-vos pel blog “Júlia al dia” on la Glòria continua explicant i  il·lustrant la seva maternitat.