Tag Archives: càncer

#aquestestiuallegir 25

Avui tenim una altra fotografia de la Roser!! I aquesta és de lectura des del llit!! Com és que encara no en teníem cap des del llit?! És un dels llocs on llegim sovint!! Roser, ens encanta!!

El seu e-mail diu així:

Li vaig dir a l’Alba si tenia algun llibre que no pesés gaire per anar de viatge i que em pugués agradar. No us ha passat mai de llegir un llibre i pensar: “aquest li agradria a tal”?
L’Alba em va donar aquest llibre “El Món Groc” de l’Albert Espinosa. No és un llibre nou, és del 2008. Sembla que de l’Albert Espinosa i el seu càncer ja ho sapiguem tot: Planta 4a, Polseres vermelles…però a mi aquest llibre m’ha sorprès molt agradablement. D’entrada hi trobem 23 descobriments que va fer ell durant 10 anys de malatia que són 23 lliçons aplicables a la vida en general.
N’hi ha un que m’ha encantat. Diu que quan estàs malalt els metges van omplint el teu historial mèdic. Doncs ell suggereix que ens fem el nostre propi historial (no un diari) sinó més que un diari. I entre altres coses diu que cada dia podríem apuntar en una llibreta 4 o 5 coses que ens han fet feliç aquell dia: amb qui estàvem, què va passar… però sense enrotllar-nos gaire. Ho trobo molt bona idea: buscar d’un dia qualsevol 4 o 5 coses que t’hagin fet especialment feliç…
Després parla dels “grocs”. Gent que ens trobem a la vida que no són ni amics ni amors però que fan que la nostra vida no sigui la mateixa després d’haver-los conegut (és més llarg d’explicar).
Jo us el recomano i crec que també seria una bona lectura per a adolescents de 16 cap amunt!

No està escrit a les estrelles

Una novel·la perfecta en tots els aspectes” Booklist

Divertida… Commovedora… Reveladora…” Entertainment Weekly

Núm. 1 a la llista del New York Times

La love story per a les noves generacions” Family Circle

Amb tota aquesta parafernàlia a la coberta, he de reconèixer que em va costar força agafar-la i passar per caixa. N’havia llegit alguna cosa a la xarxa, era novetat, l’argument no em va semblar malament… Total, vaig deixar de banda tanta frase comercial i malgrat la recança que em feia tanta publicitat, me’l vaig endur. El cert és que va ser començar a llegir i deixar-me portar per quatre dies de lectura al costat de la Hazel Grace, la protagonista, i l’Augustus Waters, el seu company; en una història que de romàntica en té ben poc i que, he de confesar, que sí, m’ha agradat.

El plantejament és sezill: la Hazel té disset anys i un càncer terminal. Ja fa temps que no  va a l’escola i la seva mare ha decidit que està deprimida perquè darrerament no té ganes de fer res ni veure ningú. És per això que la fa anar a les reunions setmanals d’un grup de suport amb més joves que es troben en una situació similar a la seva. Hi va a contracor i allà és on coneix l’Augustus, en Gus. En Gus és també un adolescent però el seu cas és diferent perquè “està net”: ha superat un càncer (li van amputar una cama) i de moment es manté sa.

Fins aquí l’argument podria semblar un xic ensucrat, oi? Perquè el cert és que des del moment en què aquest parell es coneixen, ja veiem que hi ha alguna cosa que els farà inseparables. Doncs bé, la meva sorpresa va ser que en cap moment la novel·la és una narració cursi ni plena de tòpics adolescents; ni de bon tros! Des del moment en que la Hazel i en Gus es coneixen i s’agraden, comencen una relació d’amistat-amor plena de dubtes i carregada de reflexions que, sovint, posen la pell de gallina. La malaltia els ha fet créixer a marxes forçades i això fa que tinguin una visió de la vida i la mort molt relalista i que no els faci por parlar-ne. Tenen clar que han de viure la vida al màxim aprofitant cada instant i gaudir dels qui més estimen perquè en qualsevol moment l’espasa del càncer els pot caure a sobre i estroncar-los la vida per sempre.

I si a tot axiò hi afegim la fascinació per la lectura d’un llibre que els té captivats i que els durà a Amsterdam (on viu l’escriptor), i els problemes i il·lusions que això els farà viure, ja tenim tots els ingredients de No està escrit a les estrelles d’en John Green sobre la taula per començar a llegir! En definitiva, és una lectura lleugera i que passa ràpid però que deixa empremta i et fa, en més d’una ocasió, aturar-te a pensar.