Tag Archives: animals

Hachiko. El gos que esperava

Avui us recomano una novel·la per fer un alto en el camí i aturar-nos a gaudir de la bellesa dels petits detalls. Hachiko. El gos que esperava és una història preciosa amb unes il·lustracions meravelloses que ens faran viatjar a un Japó de colors càlids i acollidors.

618374-340x340

El professor Ueno recull un gos per a la seva filla però se n’acaba fent càrrec ell mateix. La relació entre el gos, en Hachiko, i el professor esdevé especial des del primer moment. Cada matí l’acompanya a l’estació i cada tarda el va a recollir quan torna de la universitat. L’amistat i la fidelitat són els pilars de la seva entranyable relació.

Basada en fets reals (i amb dues pel·lícules que ja n’han explicat anteriorment la història), aquesta és una novel·la que us encantarà, us ho asseguro! En Hachiko, després de la mort sobtada del seu amo, va seguir-lo esperant cada dia a l’estació convertint-se, d’aquesta manera, en un símbol de fidelitat per als japonesos que van acabar erigint una estàtua en honor seu per homenatjar-lo.

Hachiko

Com us deia, les il·lustracions de Zuzanna Celej, són el complement perfecte per a aquesta tendra història. Amarades d’un ambient eteri i una sensibilitat extraordinària, ens conviden a aturar-nos per viatjar al Tokio de principis del s.XX. Un viatge, que sens dubte, romandrà a la nostra memòria per molts anys.

epi05_01Mereixedora indiscutible del 52è premi Folch i Torres, es convertirà de ben segur, en un imprescindible de les vostres biblioteques, si no ho és ja!

FITXA
Títol: Hachiko. El gos que esperava
Autor: Lluís Prats
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 152

El gnom no dorm

El gnom no dorm és un conte de Nadal de l’Astrid Lindgren (Pippi Langstrump) il·lustrat per la Kitty Crowther que ara ha sortit editat en català i en castellà a l’editorial Corimbo.

El gnom no dorm

L’àlbum, recentment editat també a Suècia per primerva vegada (fet curiós perquè Lindgren era sueca) narra la història d’una màgica nit d’hivern en una granja situada al mig d’un bosc. Es tracta d’un relat molt poètic que ens obsequia amb la repetició constant d’una cantarella que va dient el gnom (Sí! Aquest recurs tan adorat pels nens que acabaran aprenent-la de memòria i recitant-la amb nosaltres quan els llegim el conte!). El gnom és una mena de protector d’aquesta granja i vetlla per tots els animalons que hi viuen:

Sota la llum de la lluna, a passetes curtes, el gnom fa lliscar els seus silenciosos peus. Cuida la granja. Passa revista a la quadra i a l’estable, fa un cop d’ull al cobert i al rebost. Entra a totes les cases, l’una rere l’altra, i deixa sobre la neu diminutes petjades.

La tendresa amb què el gnom tracta tots els habitants de la granja és realment commovedora. Secretament els acarona i els dóna esperança parlant-los en la lleguna dels gnoms que només els animals entenen i, d’aquesta manera, les dures nits hivernals no ho són tant gràcies a que el gnom no dorm

Aquest és sens dubte un molt bon regal per als més petits de la casa! Qui sap si durant les nits fredes d’aquests dies tenim un gnom per casa que no dorm i vetlla per nosaltres…

La reina de las ranas no puede mojarse los pies

La reina de las ranasS’acosta Sant Jordi i les editorials s’afanyen a treure novetats llamineres per la diada del llibre. Libros del zorro rojo presenta aquest mes de març una fantàstica faula infantil de Davide Cali il·lustrada per Marco Somà, La reina de las ranas no puede mojarse los pies.

La reina de les granotes no pot parlar amb les altres granotes, no pot mullar-se els peus (només faltaria!) i ha de tenir una gran fulla de nenúfar per a ella sola. Ha de menjar les mosques més grosses i donar ordres per a castigar les granotes que no obeeixin immediatament. Però… què fa que una reina sigui reina? Per què ella ho és i no ho pot ser una altra granota?

Interessant reflexió per parlar amb els més petits de l’origen del poder i de fins a quin punt pot arribar a ser absurd i arbitrari el fet de manar. Si en teniu ocasió, feu-hi un cop d’ull i ja veureu com us agrada!

Frederick

Avui us vull parlar de Frederick. Feia temps que tenia en ment comprar-me’l perquè és un clàssic d’aquells que s’han de tenir i m’encanten els contes i els àlbums il·lustrats (començo a tenir-ne una bona col·lecció!). El moment va arribar ahir! Un divendres al migdia és un moment fantàstic per passejar per la llibreria, no hi ha gairebé ningú! La secció infantil i juvenil estava buida (els nens són a escola!) i vaig poder remenar i tafanejar tranquil·lament. No buscaba res en concret però vaig marxar-ne amb un grapat de llibres que prometen molt entre els quals hi havia el Frederick; li havia arribat el moment de venir amb mi cap a casa!

Frederick

Leo Lionni (1910-1999) és considerat un dels grans artistes de l’àlbum il·lustrat. Fou creador de grans obres com Little blue and little yellowNadarin i Frederick.  Amb Frederick, Lionni reinventa el clàssic de la cigala i la formiga, canviant el seu missatge moral tot aprofundint en el seu significat.

Els protagonistes de la història són una família de ratolins que recull provisions per a passar l’hivern. Tots treballen excepte en Frederick, que sembla que no faci res, però que també està recollint provisions diríem que d’una altra mena… Recull els rajos de sol, els colors, i les paraules! Quan l’hivern arriba, comprovem que el treball poètic d’en Frederick és tan important com el dels altres ratolins perquè la família pugui passar bé l’hivern. En Frederick és acceptat tal i com és pels altres, cosa que no passa amb la desgraciada cigala de la coneguda faula.

Un dels temes, doncs, importants per tractar amb Frederick és el descobriment i l’acceptació de la pròpia identiat. I em sembla tan fantàstic que la diferència d’en Frederick sigui que és poeta! Ho trobo senzillament genial perquè Lionni ens acosta a la dimensió social de l’artista entès com una persona necessària pels altres.

Finalment, pel que fa a les il·lustracions dir que són extremament senzilles i fetes amb la tècnica del collage, de manera que els elements són molt fàcils de reconèixer pels més petits alhora que els poden reproduir.

Las aventuras de la familia Melops

Dimarts passat, al taller d’àlbum il·lustrat de la Llibreria Casa Anita, vam fer una sessió monogràfica sobre Tomi Ungerer. Com sempre, va ser una tarda fantàstica!

De tots els llibres, i àlbums que vam poder remenar, fullejar i llegir (que van ser molts!), jo em quedo amb Las aventuras de la familia Melops. Un llibre per a petits lectors que s’inicien al món de la lectura autònoma i que quedaran ben enamorats d’aquesta família!

Els Melops no són una família gaire corrent… són una família de porquets i amb ells, la diversió està més que garantida! El pare Melops és valent i decidit i sempre s’emporta els seus quatre fills (Ferdinando, Isidoro, Félix i Casimiro) a viure aventures com per exemple anar a buscar petroli o pilotar un avió que ha construït ell mateix i sempre amb l’esperit de no rendir-se mai davant l’adversitat. La recompensa a totes aquestes vivències és sempre la mateixa: el deliciós pastís que els prepara la mare Melops quan tornen a casa.

Amb unes il·lustracions magnífiques i plenes de detalls (us encantaran , segur!), val a dir que els Melops poden ser interpretats com una història no gaire políticament correcta: el paper de la mare és gairebé inexistent i només apareix per portar el gran pastís final de recompensa quan els fills i el marit tornen a casa, o bé per mostrar el seu patiment en el moment que la família li marxa a l’aventura. Des d’aquest punt de vista, que no podem obviar, els Melops s’han de saber interpretar i seria bo que la seva lectura anés acompanyada d’una reflexió amb òptica de gènere compartida amb els petits lectors.

No obstant això, si bé aquest seria sens dubte un aspecte poc positiu de l’obra; com a element posistiu que decanta indubtablement la balança per fer dels Melops un gran llibre, tenim una qualitat literària formidable que sovint costa trobar en la literatura per als primers lectors. El text és, doncs, excel·lent i tracta el lector com un subjecte intel·ligent sense infantilitzar les frases ni el vocabulari. I finalment, destacaria les frases finals de cada aventura on, a mode de moralina, Ungerer destaca els valors de l’esforç i la importància d’haver estat capaços, entre tots, de tornar sans i estalvis a casa i poder celebrar-ho plegats.

I un últim comentari! Si esteu pensant a afegir-lo a la carta als Reis o ja corríeu cap a la biblioteca o la llibreria, heu de saber que (de moment) només el trobareu en castellà i editat per Anaya. Esperem que ben aviat alguna editorial en pugui comprar els drets per poder gaudir-lo en català.

Cavall de guerra

En Joey és un protagonista diferent, és un cavall. A través dels seus ulls viurem la Primera Guerra Mundial entrant a la història d’una manera diferent a la què estem acostumats. La seva relació amb l’Albert, el jove noi que el cuida i l’ensinistra ens faran viure una intensa relació d’amistat marcada per l’afany de supervivència a què els empeny la guerra. Com diu a la contratapa: “Un gran llibre sobre l’amistat i la guerra que ha esdevingut un clàssic arreu del món”

He investigat una mica i he descobert que recentment se n’ha estrenat una versió cinematogràfica dirigida per Steven Spielberg que arribarà a les nostres pantalles el 10 de febrer. Quines ganes que s’estreni! Abans, però, us recomano la lectura del llibre, segur que us encantarà! I ja sabeu què es diu de les adaptacions cinematogràfiques, oi? Sempre és millor el llibre…! No us queda més remei, doncs, que llegir-lo!