Tag Archives: amor

Un fill

Feia molt temps que no m’empassava un llibre tan de pressa! Una prosa amena i una història que t’atrapa són els ingredients clau d’aquesta excel·lent novel·la d’Alejandro Palomas, Un fill.

9788494185748

La lectura ens convida a anar resolent el trencaclosques de mentides i mitges veritats entre un pare i un fill que han d’aprendre a viure una nova situació ara que la mare té una feina que l’obliga a passar una llarga temporada fora de casa. Cada capítol el narra en primera persona un dels personatges de la història, de manera que anem veient com tot es desenvolupa dins d’un calidoscopi de mirades prenent consciència que la realitat és un joc complex que cal saber desxifrar.

De la mà de la psicòloga de l’escola, en Guillem i el seu pare recorreran un camí difícil que els portarà a una veritat dolorosa que cal que acceptin per a poder seguir endavant. Paral·lelament, també vivim la història d’altres infants, companys de classe del Guillem, que s’enfronten a realitats molt difícils i que intentaran resoldre amb una paraula màgica: supercalifragilisticespialidós. I és que en Guillem és un súper fan de la Mary Poppins i està convençut que la màgia d’aquesta paraula serà la clau per resoldre tots els problemes.

Sense caure en la llàgrima fàcil, Palomas ens narra una història de contingut complex però molt ben travada i molt rodona. Una lectura de prescripció obligatòria per a pares, mares, fills, professors i psicòlegs!

FITXA
Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 288
Anuncis

Hachiko. El gos que esperava

Avui us recomano una novel·la per fer un alto en el camí i aturar-nos a gaudir de la bellesa dels petits detalls. Hachiko. El gos que esperava és una història preciosa amb unes il·lustracions meravelloses que ens faran viatjar a un Japó de colors càlids i acollidors.

618374-340x340

El professor Ueno recull un gos per a la seva filla però se n’acaba fent càrrec ell mateix. La relació entre el gos, en Hachiko, i el professor esdevé especial des del primer moment. Cada matí l’acompanya a l’estació i cada tarda el va a recollir quan torna de la universitat. L’amistat i la fidelitat són els pilars de la seva entranyable relació.

Basada en fets reals (i amb dues pel·lícules que ja n’han explicat anteriorment la història), aquesta és una novel·la que us encantarà, us ho asseguro! En Hachiko, després de la mort sobtada del seu amo, va seguir-lo esperant cada dia a l’estació convertint-se, d’aquesta manera, en un símbol de fidelitat per als japonesos que van acabar erigint una estàtua en honor seu per homenatjar-lo.

Hachiko

Com us deia, les il·lustracions de Zuzanna Celej, són el complement perfecte per a aquesta tendra història. Amarades d’un ambient eteri i una sensibilitat extraordinària, ens conviden a aturar-nos per viatjar al Tokio de principis del s.XX. Un viatge, que sens dubte, romandrà a la nostra memòria per molts anys.

epi05_01Mereixedora indiscutible del 52è premi Folch i Torres, es convertirà de ben segur, en un imprescindible de les vostres biblioteques, si no ho és ja!

FITXA
Títol: Hachiko. El gos que esperava
Autor: Lluís Prats
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 152

La peculiar història de l’Ava Lavender

Ara que sembla que tot comença de nou, m’ha semblat un bon moment per reprendre l’activitat del bloc després d’aquest llarg parèntesi maternal. Som-hi doncs i bon recomençament a tots!

9788466136174-L

Feia temps que no llegia un llibre juvenil que m’agradés tant! Ja em va cridar l’atenció la coberta quan el vaig veure a la llibreria; aquesta ploma majestuosa em va fer venir ganes de llegir la contracoberta i au! A la butxaca i cap a casa a llegir!

Sota l’etiqueta de “realisme màgic”, que sempre ens porta ràpidament a pensar en Garcia Márquez, Lesley Walton ha escrit una novel·la que penso que és plena de reminiscències de grans clàssics i que mereix l’etiqueta que ens porta a pensar en el món màgic de la prosa de Márquez. La protagonista és un personatge potent i molt ple de força. I la trama és un relat biogràfic de la família Lavender teixit amb gran mestria que perfectament podria ser dut a les pantalles sota l’estètica d’un Tim Burton, perquè us en feu una idea.

L’Ava sempre ha desitjat ser una noia normal però té un tret característic que la fa diferent de la resta: va néixer amb una parell d’ales d’ocell. Per entendre aquest fet ens submergim amb l’Ava en el passat de la seva família vivint la història peculiar d’uns familiars que us sorprendran i no us deixaran indiferents; però sobretot quedareu atrapats per la força dels peronatges femenins, que són la columna vertebral de la família Lavender i els pilars que sustenten la trama d’aquesta història.

Aquesta és una novel·la per anar llegint a poc a poc, capítol a capítol dexiat-vos captivar per uns personatges que estan ben construïts i que l’autora ha sabut col·locar hàbilment sobre la fina línia que serpara el realisme de la fantasia. De fet, ara ja fa dies que vaig acabar-la i penso que d’aquí un temps m’agradarà agafar-la de nou per tornar-la a gaudir perquè segur que hi ha detalls i matisos que m’han passat per alt.

Tot el relat amaga qüestions latents que busques respondre mentre avances en la lectura com ara: Qui és l’Ava? Pot ser una noia “normal” i tenir una vida d’adolescent “normal”? Aquestes ales la fan un ésser lliure o són la seva presó?

Si busqueu una novel·la juvenil diferent del que hagueu llegit darrerament, aquesta és la vostra! Ja em direu què us ha semblat.

Us deixo el booktràiler de l’edició nord-americana:

“Per a molts, jo era l’encarnació d’un mite, la personificació d’una llegenda increïble, d’un conte de fades. Alguns em consideraven un monstre, una mutació. Una vegada, vaig tenir la immensa desgràcia que em prenguessin per un àngel. Per a la meva mare, ho era tot. Per al meu pare, no era res. Per a la meva àvia, era un recordatori diari d’amors perduts feia molt de temps. Però només jo sabia la veritat. En el fons, l’havia sabuda sempre. Era una noia i prou.”

Títol: La peculiar història de l’Ava Lavender
Autora: Lesley Walton
Editorial: Cruïlla (col·lecció: Camp a través)
Pàgines: 334
Valoració (sobre 5): 4.5

El gnom no dorm

El gnom no dorm és un conte de Nadal de l’Astrid Lindgren (Pippi Langstrump) il·lustrat per la Kitty Crowther que ara ha sortit editat en català i en castellà a l’editorial Corimbo.

El gnom no dorm

L’àlbum, recentment editat també a Suècia per primerva vegada (fet curiós perquè Lindgren era sueca) narra la història d’una màgica nit d’hivern en una granja situada al mig d’un bosc. Es tracta d’un relat molt poètic que ens obsequia amb la repetició constant d’una cantarella que va dient el gnom (Sí! Aquest recurs tan adorat pels nens que acabaran aprenent-la de memòria i recitant-la amb nosaltres quan els llegim el conte!). El gnom és una mena de protector d’aquesta granja i vetlla per tots els animalons que hi viuen:

Sota la llum de la lluna, a passetes curtes, el gnom fa lliscar els seus silenciosos peus. Cuida la granja. Passa revista a la quadra i a l’estable, fa un cop d’ull al cobert i al rebost. Entra a totes les cases, l’una rere l’altra, i deixa sobre la neu diminutes petjades.

La tendresa amb què el gnom tracta tots els habitants de la granja és realment commovedora. Secretament els acarona i els dóna esperança parlant-los en la lleguna dels gnoms que només els animals entenen i, d’aquesta manera, les dures nits hivernals no ho són tant gràcies a que el gnom no dorm

Aquest és sens dubte un molt bon regal per als més petits de la casa! Qui sap si durant les nits fredes d’aquests dies tenim un gnom per casa que no dorm i vetlla per nosaltres…

Sempre t’estimaré

sempre-testimare_web

Aquests dies de vacances nadalenques a casa tot està canviant a marxes forçades! La meva panxota no para de créixer i la Jana cada dies es fa més present, tant per les “patadetes” constants com per l’espai que comença a tenir a casa ara que li preparem l’habitació. La seva arribada es fa cada dia una miqueta més real i quan vaig trobar-me amb Sempre t’estimaré a la llibreria ho vaig tenir claríssim: serà el primer àlbum que posarem a la petita estanteria que serà la seva primera biblioteca!

Captura_de_pantalla_2013-12-07_a_les_12_30_24

Sempre t’estimaré és la història d’amor d’una mare i un fill no només en el moment de néixer, sinó al llarg de tota la vida. El fill es fa gran i va passant per diferents etapes com la infància, l’adolescència, la maduresa… I sempre, SEMPRE hi ha la mare que li canta la mateixa cançó de bressol mentre ell dorm. Tot aquest amor incondicional que ella li dóna li retornarà al final de la història, quan arribada a la vellesa, mori en braços del seu fill mentre aquest li canta la cançó de bressol. Veurem aleshores com serà el fill qui agafarà el relleu de la seva mare i bressolant la seva filla acabada de néixer li cantarà la cançó.

Es tracta d’un llibre de Robert Munsch publicat per primera vegada el 1986 i que ha venut més de 15 milions de còpies a tot el món. L’any 2001 la crítica literària Maria Shriver va escriure al The Oprah Magazine:

“Encara no he pogut llegir aquest llibre sense plorar. Ens relata el secret del cercle de la vida, sobre la joventut, sobre els pares, i sobre la nostra responsabilitat cap als nostres pares a mesura que ens fem grans. El missatge és simple però molt profund. Sempre t’estimare és un gran regal per qualsevol persona amb un nen, o fins i tot per als teus propis pares “

Sempre t’estimaré és, doncs, un llibre sobre l’amor incondicional d’una mare però sobretot, és una història que ens parla de la vida i de la mort. Un àlbum recomanable 100% des dels 0 fins als 100 anys!

I com que la cosa avui va de cançons de bressol, us en deixo una que és la meva preferida, la Cançó de bres per a una princesa negra:

40 Semanas. Crónica de un embarazo

9788415357087

L’havia regalat a alguna amiga quan estava embarassada i ara ha estat el meu torn de llegir-lo amb deteniment, que ja en tenia ganes!

40 semanas és una novel·la gràfica de Glòria Vives on l’acompanyem al llarg de l’embaràs de la seva primera filla, la Júlia; des de la decisió de ser pares, passant per un dur avortament i acabant amb l’emocionant i intens moment del part. He de dir que m’ha encantat la manera planera i sincera amb què l’autora ens explica la seva visió personal i íntima de l’aventura d’aquestes 40 setmanes.

Tal i com diu la contraportada, és una narració descarnada amb grans dosis d’informació, humor i amor. Jutgeu-ho vosaltres mateixos (si cliqueu a sobre, la podreu veure més gran):

Gloria Vives 40 semanas 01

M’ha agradat sentir-me identificada en moltes il·lustracions i he llegit amb especial atenció la 2a meitat del llibre, que es correspon a la part de l’embaràs que encara em queda per endavant. Quins nervis i quin vertigen!

Si voleu saber una miqueta més sobre ella i la seva obra, podeu llegir aquesta entrevista o passejar-vos pel blog “Júlia al dia” on la Glòria continua explicant i  il·lustrant la seva maternitat.

El petit Blau i el petit Groc

El petit Blau i el petit Groc és un àlbum il·lustrat que, segons Kalandraka, s’ha convertit en un clàssic del disseny i representa la senzillesa i l’harmonia elevades a la categoria d’obra d’art, i és també una metàfora sobre l’amistat, la innocència i la tendresa.  L’àlbum, editat amb molta cura, tal i com Kalandraka ens té acostumats,  és ja un clàssic dins del món de la literatura infantil. Es publicà per primera vegada el 1959, deu anys abans de la publicació de Frederick, un altre gran àlbum de Lionni que és també un clàssic mundialment reconegut.

portada:Maquetaci—n 1

Lionni va destacar als EEUU com a dissenyador gràfic i com a director artístic de la revista Fortune essent també un reconegut pintor abstracte de formació autodidacta. Aquesta faceta artística és del tot impresindible per entendre l’estètica dels seus àlbums. En aquest cas, amb El petit Blau i el petit Groc, introdueix el concepte de “color” a través dels dos personatges protagonistes que no són més que dues taques: una de blava i una de groga. Les petites taques són molt amigues i un dia s’abracen tan fort que s’uneixen i es fonen en una sola taca de color… verd!. Quan arriba l’hora de tornar a casa, els pares no els reconeixen i els rebutgen. Per sort, el Petit Blau i el Petit Groc aconsegueixen separar-se i quan tornen als seus colors originals es resol el problema.

L’autor il·lustra el llibre mitjançant la tècnica del collage amb papers tallats i en podem apreciar la suggerent sencillesa passejant-nos per les seves pàgines. Senzillesa, però, que no li treu potència al missatge ja que els infants són capaços d’entendre què està passant amb una sola mirada.

El pare de Lionni era jueu, però ell sempre negà que amb aquest àlbum volgués fer una crida contra el racisme. No obstant això, el valor educatiu d’aquesta obra és elevadíssim ja que a més a més d’ensenyar als infants a distingir els colors i veure què passa quan es mesclen, el llibre ens brinda l’oportunitat de tractar temes com la injustícia de jutjar els altres per l’aparença convidant-nos a aprendre que el color no ha de ser un obstacle per a les relacions humanes.