Tag Archives: Àfrica

El temps entre costures

Avui estrenem la secció de ressenyes dels lectors i lectores del bloc! Quina il·lusió! I ho fem amb l’opinió de la Roser sobre El temps entre costures de María Dueñas.

Dijous a les 7 del matí vaig acabar aquest llibre. I direu, el podies haver acabat la nit abans, no? Doncs no, a part de cansament vaig deixar expressament el final per quan estigués amb els 5 sentits. Sé que els llibres és millor llegir-los en l’idioma en el que han estat escrits però a mi m’el van regalar en català i ho vaig agrair. No he trobat a faltar en cap moment que estigués escrit en castellà. Deu ser que la traducció és bona. He de dir que m’ha agradat perquè és un llibre en el que passen coses gairebé des de la primera pàgina. Hi ha una part històrica verídica però la part novel.lada t’atrapa de bon començament. L’esclat de la guerra civil viscuda des del Nord d’Àfrica presentada des del punt de vista de la gent senzilla però també de gent poderosa. L’inici de la dictadura barrejat amb estranyes aliances i una història d’espies fa, del que hagués pogut ser una vida senzilla d’una noia senzilla, tota una aventura vital que la trasforma i la fa créixer. Podríem dir que la gent (amics i amors) i la història marquen la vida de la protagonista.
Tothom que conec que l’ha llegit me n’ha parlat bé.

Ja veig que com totes les ressenyes que rebem siguin així, la pila de llibres pendents no pararà de créixer!! Moltes gràcies, Roser!

Anuncis

Cap a l’Àfrica…

“Jo tenia una plantació a l’Àfrica, al peu de la serra de Ngong”

Inici mític per a una història mítica que em ve molt i molt de gust començar a llegir!

No fa gaire que he acabat Al oeste con la noche de Beryl Markham (aviat us en parlaré) i m’he quedat molt atrapada amb Kènia. Memòries d’Àfrica de Karen Blixen era, a continuació, de lectura obligada! Començo el viatge!

… es como conquistar una montaña virgen

“Contemplar diez mil animales indómitos sin las marcas que simbolizan el comercio humano es como conquistar una montaña virgen, o adentrarse en una selva sin caminos ni senderos ni la mácula de un hacha. Uno comprueba entonces aquello que siempre le dijeron: antaño el mundo vivió y se desarrolló sin calculadoras, prensa, calles adoquinadas ni la tiranía del reloj.”

Al oeste con la noche, Beryl Markham