Tag Archives: adolescents

La peculiar història de l’Ava Lavender

Ara que sembla que tot comença de nou, m’ha semblat un bon moment per reprendre l’activitat del bloc després d’aquest llarg parèntesi maternal. Som-hi doncs i bon recomençament a tots!

9788466136174-L

Feia temps que no llegia un llibre juvenil que m’agradés tant! Ja em va cridar l’atenció la coberta quan el vaig veure a la llibreria; aquesta ploma majestuosa em va fer venir ganes de llegir la contracoberta i au! A la butxaca i cap a casa a llegir!

Sota l’etiqueta de “realisme màgic”, que sempre ens porta ràpidament a pensar en Garcia Márquez, Lesley Walton ha escrit una novel·la que penso que és plena de reminiscències de grans clàssics i que mereix l’etiqueta que ens porta a pensar en el món màgic de la prosa de Márquez. La protagonista és un personatge potent i molt ple de força. I la trama és un relat biogràfic de la família Lavender teixit amb gran mestria que perfectament podria ser dut a les pantalles sota l’estètica d’un Tim Burton, perquè us en feu una idea.

L’Ava sempre ha desitjat ser una noia normal però té un tret característic que la fa diferent de la resta: va néixer amb una parell d’ales d’ocell. Per entendre aquest fet ens submergim amb l’Ava en el passat de la seva família vivint la història peculiar d’uns familiars que us sorprendran i no us deixaran indiferents; però sobretot quedareu atrapats per la força dels peronatges femenins, que són la columna vertebral de la família Lavender i els pilars que sustenten la trama d’aquesta història.

Aquesta és una novel·la per anar llegint a poc a poc, capítol a capítol dexiat-vos captivar per uns personatges que estan ben construïts i que l’autora ha sabut col·locar hàbilment sobre la fina línia que serpara el realisme de la fantasia. De fet, ara ja fa dies que vaig acabar-la i penso que d’aquí un temps m’agradarà agafar-la de nou per tornar-la a gaudir perquè segur que hi ha detalls i matisos que m’han passat per alt.

Tot el relat amaga qüestions latents que busques respondre mentre avances en la lectura com ara: Qui és l’Ava? Pot ser una noia “normal” i tenir una vida d’adolescent “normal”? Aquestes ales la fan un ésser lliure o són la seva presó?

Si busqueu una novel·la juvenil diferent del que hagueu llegit darrerament, aquesta és la vostra! Ja em direu què us ha semblat.

Us deixo el booktràiler de l’edició nord-americana:

“Per a molts, jo era l’encarnació d’un mite, la personificació d’una llegenda increïble, d’un conte de fades. Alguns em consideraven un monstre, una mutació. Una vegada, vaig tenir la immensa desgràcia que em prenguessin per un àngel. Per a la meva mare, ho era tot. Per al meu pare, no era res. Per a la meva àvia, era un recordatori diari d’amors perduts feia molt de temps. Però només jo sabia la veritat. En el fons, l’havia sabuda sempre. Era una noia i prou.”

Títol: La peculiar història de l’Ava Lavender
Autora: Lesley Walton
Editorial: Cruïlla (col·lecció: Camp a través)
Pàgines: 334
Valoració (sobre 5): 4.5

Anuncis

La niña de rojo

Ja fa temps que tinc pendent un post sobre La niña de rojo, pensada i il·lustrada magistralment pel gran Roberto Innocenti, escrita per Aaron Frischi i editada per Kalandraka.

Girl in Red Jacket:Layout 1

La niña de rojo és una altra de les moltes Caputxetes Vermelles que s’han escrit. I us preguntareu: es pot explicar una altra vegada la Caputxeta? Un dia m’agradarà escriure un post sobre algunes de les meves Caputxetes preferides, i sens dubte, aquesta de l’Innocenti ocuparà un lloc important en la classificació. Per tant la resposta és clara: sí; es pot tornar a explicar la Caputxeta, i si és per actualitzar-la i embolicar-la amb el fascinant hiperrealisme al qual ens té acostumats Innocenti, que sigui benvinguda!

En aquesta ocasió, la Caputxeta viu en una ciutat moderna i decadent, un entorn urbà que fascina Innocenti i que il·lustra amb tota mena de detall. Fixeu-vos, a tall d’exemple, en el famós bosc del conte tradicional (si cliqueu sobre la imatge la veureu més grossa i en podreu observar els detalls):

Esta historia ocurre en un bosque. Un bosque con pocos árboles, un bosque de cemento y ladrillos. Durante el día, sus habitantes llevan una vida sosegada, haciendo cada uno lo suyo. A las afueras del bosque, vive Sofía, una niña tranquila.

Aquesta ciutat-bosc se’ns mostra abigarrada de gent, cotxes i obscens anuncis publicitaris, i a mida que entres en la història es va convertint en un personatge més del conte. La Sofia viu en un barri marginal i ha de passar pel centre de la ciutat i pel cor d’aquesta, un gran centre comercial, “The Wood”, per arribar a casa la seva àvia. El llop d’aquesta història és un macarró (volia dir “macarra” però ho he buscat, i aquesta n’és la traducció al català) que reproduiex fidelment l’argument de Perrault fins al dramàtic final on la Caputxeta i l’àvia són menjades pel llop. El conte, però, comença amb una àvia de joguina que es disposa a explicar una història a un grup de nens, i per tant, com que des d’un bon començament, hem establert un pacte de ficció i sabem que la situació és “màgica”, Innocenti ens presenta també un altre final, en aquest cas, el feliç dels germans Grimm on l’àvia i la Caputxeta són salvades per un llenyataire. I d’aquesta manera, l’autor fa un gran homenatge a les dues tradicions de la rondalla amb aquest doble final.

La rondallaire de joguina

Aquesta és, sens dubte, una molt bona versió del conte tradicional que agradarà potser als no tan petits de casa (abans d’aquesta, els petits potser necessiten conèixer altres Caputxetes), però sí als adolescents i als adults a qui no passaran per alt detalls com el cartell publicitari d’un Berlusconi operat que ens somriu recordant-nos el món del feiximse que Innocenti ja ha retratat a Rosa Blanca i La Historia de Erika.

El booktrailer

D’un temps ençà, hem pogut veure com proliferava la moda/gènere del booktrailer. Per aquells que no n’hagueu vist mai cap o sigui la primera vegada que sentiu el terme, podeu imaginar-vos de què es tracta només amb el nom. El booktrailer és un vídeo, que igual que passa amb el gènere cinematogràfic, serveix per a promocionar, en aquest cas, un llibre. Normalment s’utilitzen les il·lustracions del llibre (si aquest en té) i es fa un muntatge amb música amb l’objectiu de fer venir ganes de llegir-lo immediatament.

Cal utilitzar recursos propis del món audiovisual per vendre un llibre? Podríem fer booktrailers de qualsevol obra literària o només d’aquelles que són o volen ser bestsellers arribant a un públic ampli i acostumat al llenguatge efectista dels tràilers de pel·lícules? Us imagineu el booktrailer de Les grans esperances de Dickens, per posar un exemple? Ja veieu, doncs, que el debat està servit!

el-llibre-de-morfeu.-guardians-de-somnisI plantejada la polèmica, m’agradaria compartir amb vosaltres un booktrailer que ha fet l’Alba del llibre Guardians de somnis. El llibre de Morfeu de l’editorial La Galera. I és que més enllà de si són necessaris o no, he de reconèixer que hi ha booktrailers que són una meravella!

Felicitats per la feina, Alba! Ets una artista!

Noel et busca

Crec que no havia estat mai tant temps sense escriure al blog des que vaig estrenar-lo… Més d’un mes sense dir-vos res!!! Han estat uns dies de feina i intensa, de desconnexions forçoses i d’assumptes que m’han tingut força ocupada. Espero que no em torni a passar! El cert és, però, que no he deixat de llegir!! I per tant tinc uns quants llibres esperant a ser comentats!! 😉

Començo amb Noel et busca d’Àngel Burgas. Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. N’havia llegit la contraportada diverses vegades a la llibreria i es va donar la coincidència que en una setmana me’n van parlar diverses persones i totes em van fer venir ganes de llegir-la! Les recomanacions no anaven errades… És una bona novel·la juvenil!

Noel et busca-def.indd

L’Àngel Burgas és un dels col·laboradors de Llibres al replà i ha escrit diverses novel·les juvenils. Forma part del consell de redacció de la revista Faristol i ha ganyat diversos premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra i el Crítica Serra d’Or.

La trama de la novel·la es basa en un fet real: l’any 1993 dos nens de 10 anys van segrestar, torturar i assassinar un altre nen, convertint-se així, ens els assassins més joves d’Anglaterra. El cas va saccejar de dalt a baix la societat anglesa, que va lluitar per rehabilitar i reinserir els dos assassins a la societat canviant-los la identitat i fent-los passar per un llarg procés de readaptació.

Un bon dia, l’Enric es desperta en un hospital i no recorda res. No sap qui és ni què li ha passat. La policia el vigila i no sap en qui pot confiar. L’Unai, que diu ser el seu company de pis, sembla que és l’únic que el pot ajudar, l’únic de qui es pot refiar… L’única opció de l’Enric és descobrir el seu passat a través dels records que l’assalten sobtadament. Només sap una cosa del cert: algú el busca però no sap si li convé que el trobin…

Vuereu que la novel·la té un inici molt atractiu que sap com enganxar-te a la lectura i et va desvetllant la informació que necessites per construir el trencaclosques de la vida de l’Enric d’una manera molt intel·ligent. A més a més, tracta temes molt interessants per als adolescents (i els que ja no ho som!) com la pròpia identitat, la culpabilitat, la revenja, l’amistat…

Es tracta, en definitiva, d’una història dura però atractiva i molt ben filada que us durà a repensar on arriben els límits del que està bé i del que no ho està i fins a quin punt podem rehabilitar-nos com a membres de la societat. Estic convençuda que us agradarà i gaudireu de la lectura tant com ho he fet jo!

Charlie Joe Jackson. Guia per NO Llegir

Que un alumne se m’acosti súper emocionat amb un llibre a la mà per deixar-me’l i que no es pugui aguantar les ganes d’explicar-me de què va perquè a ell li ha encantat… NO TÉ PREU! És un dels meus moments preferits. És una connexió especial entre tu i l’alumne. A partir d’aquest moment, els llibres formaran part d’una complicitat diferent i començarà un intercanvi de lectures i recomanacions que, més enllà de l’aula, tindrà un valor incalculable!

guia-per-no-llegir-d-en-charlie-joe-jackson-9788499327730Això és el que m’ha passat amb en Charlie Joe Jackson. Guia per NO Llegir. Un alumne de 1r d’ESO me’l va portar un divendres i convidant-me a fullejar-lo ja vaig veure que passaria una bona estona llegint-lo.

En Charlie és un noi a qui la cosa del món que li agrada menys de totes és llegir. No ho soporta. És superior a ell. Tant és així que ha ideat un sistema per no haver de fer-ho mai: un company de l’escola li llegeix els llibres a canvi de sandvitxos de nata. Aquest pla li funciona prou bé fins que un dia les coses es comencen a tòrcer quan el company li diu que no en té prou amb el pagament dels sandvitxos.

A partir d’aquest moment, i degut a un seguit de casualitats fatídiques (i molt divertides per al lector!), en Charlie es veurà obligat a prendre la decisió més difícil de la seva vida: escriure un llibre o llegir-ne 10 i fer-ne resums. La tria, tot i que complicada, és evident; i el resultat de l’elecció és aquesta magnífica Guia per NO llegir on en Charlie ens explica tots els trucs que podem empescar-nos per evitar llegir d’una maner divertidíssima que us enganxarà i causarà l’efecte contrari!

I és que la guia d’en Charlie hauria de ser lectura de lectura obligada! Tant pels joves a qui agrada llegir (perquè passaran una molt bona estona) com pels qui, com a en Charlie, no els agrada llegir, perquè descobriran que s’ho poden passar bé llegint!

Pessigolles

Quina meravella de conte! Com deia la cançó “Si jo fos president…” el faria explicar obligatòriament a totes les escoles del món!

pessigollesL’Alba Barbé i la Sara Carro ens expliquen una història fantàstica sobre la descoberta de la sexualitat femenina. Les il·lustracions són de la Núria Fortuny i he de dir que m’han encantat!

Parlar de la sexualitat femenina adreçant-se a un públic infantil i aconseguir fer-ho de manera planera, natural i amb voluntat de trencar tabús absurds i molt arrelats, no és tasca gens fàcil. Pessigolles és un conte que ho aconsegueix i de quina manera!

L’Ira és una nena que descobrirà, tot fent un fantàstic pa de pessic amb la seva àvia, que es poden tenir poders màgics a les mans i transformar tots els ingredients de la recepta en un berenar deliciós! Quan es fa de nit i l’Ira es queda sola a l’habitació i comença a fer formes màgiques amb les mans tot jugant amb les ombres de la paret. De sobte, a la paret hi apareix la forma d’una papallona i quan l’Ira es mou per atrapar-la, el coixí del llit li queda entre es cames i de cop i volta, tooooooota l’habitació s’omple de papallones i la màgia s’apodera del seu cos mentre unes pessigolles fantàstiques l’envaeixen de cap a peus!

Aquesta descoberta del plaer que podem experimentar amb el propi cos serà el secret que l’Ira compartirà amb la seva amiga Tona que li explicarà que ella juga fer de geneta amb la cantonada del seu llit! Quin secret més poderós que comparteixen les dues nenes!

La part més important del conte, però, és la conversa que tindrà l’àvia amb la seva néta quan aquesta li expliqui el seu secret. Serà l’àvia qui posi nom a les papallones màgiques explicant-li a l’Ira que del que li ha passat se’n diu masturbar-se i que ho podem viure de petites, de joves i de grans i, el més important de tot: masturbar-se és una forma d’estimar-se a una mateixa i no n’hem de sentir vergonya. Durant molt de temps, li explica l’àvia, les dones tenien prohibit tocar-se i sentir plaer amb elles mateixes, i si ho feien, se n’havien d’avergonyir. Per sort, cada vegada són més les dones que parlen del seu plaer i  el viuen amb tranquil·litat.

I aquí acaba la història però no el conte! Ja que la darrera pàgina ens regala la recepta del pa de pessic de xocolata perquè en fem a casa! I és que n’hi ha per sucar-hi els dits!

Manifest de la Literatura Juvenil

L’equip de El templo de las mil puertas estrenen nova web i com a gran novetat ens presenten un recomanador de llibres que val la pena provar i tenir present com a recurs quan no sabem quin llibre triar per llegir o regalar!

A més a més, han elaborat aquest MANIFEST DE LA LITERATURA JUVENIL que trobo genial! Vosaltres amb quina frase us quedaríeu? Difícil elecció, oi? 😉

154494_488640257854055_1047715214_n