El pastís és tan amunt

Segueixo amb els llibres per als més petitons! Avui amb un dels hits que tenim a casa: El pastís és tan amunt de la Susanne Straßer.

4201

És un llibre preciós de format força gran i allargat, amb les pàgines de cartró plastificat cosa que el fa súper apte pels primers lectors.

La història és molt senzilla i crec que ja la podríem classificar dins del gènere de les torres o castells d’animals (com el clàssic De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec) on la cooperació fa possible allò que un de sol no pot aconseguir. En aquest cas, com veiem a la coberta, tenim un ós que vol arribar al pastís de dalt de tot de la casa i necessitarà l’ajuda dels seus amics animals per aconseguir-ho. Si hi aconseguirà o no és un altre tema i no us ho desvetllo perquè ho descobriu vosaltres 😉

4201img1

L’estructura repetitiva que es pot anar llegint fins i tot amb cantarella i les diferents onomatopeies que fan els animals quan van apareixent, fan d’aquest un llibre entranyable amb l’èxit assegurat entre els més petits.

FITXA
Títol: El pastís és tan amunt
Autor: Susanne Straßer
Editorial: Joventut (2015)
Pàgines: 24

Bon viatge, petitó!

Avui em ve de gust parlar-vos d’un llibre de la Beatrice Alemagna per als més petitons de casa. És un dels que li va cagar el tió a la Jana i n’estic enamorada!

BonViatgePetito_cobertaCat

No sabem on va el petitó, però preparem amb ell tot el necessari per fer el gran viatge que sempre comença a la mateixa hora: el xumet, el conte preferit (veieu a la fotografia de quin conte es tracta? Em declaro fan absoluta d’aquest detall! S’emporta El Petit blau i el Petit groc de Leo Lioni!), el peluix, el biberó…

IMG_20151230_083709

Amb la maleta feta, el pare el canvia i li posa un supervestit per l’aventura (ja us podeu imaginar que li posa el pijama!). Tot seguit la mare l’agafa a coll, diu adéu al pare i li fa un petonet… I finalment la mare murmura “Bon viatge, petitó” mentre el deixa al llit per començar l’aventura de… dormir!

Ja veieu que la història és ben senzilla i és ideal per explicar els hàbits d’abans d’anar a dormir. I què dir de les il·lustracions? Personalment la Beatrice Alemagna, m’encanta! I trobo que si aquest text no tingués la sort d’estar acaompanyat per les seves il·lustracions, no seria el mateix. Punts de vista picats, primers plans, imatges tallades, és clar que sí! Fugim de les il·lustracions ensucrades de color pastel i acostumem els més petits a mirar àlbums amb estils artístics ben variats!

Ah, i un últim detall! M’he oblidat de comentar que les pàgines són de cartró i per tant, fantàstiques per les mans dels més petits que comencen a jugar i a passar-s’ho bé passant ells sols les pàgines!

FITXA
Títol: Bon viatge, petitó!
Autor: Beatrice Alemagna
Editorial: A Buen Paso (2015)
Pàgines: 30

Rondalles d’Andersen

Si encara us falta triar algun regal per Reis, avui us convido a decidir-vos per la nova reedició de les Rondalles d’Andersen (il·lustrades per Arthur Rackham i amb les versions en català de Marià Manent i Josep Carner) de l’Editorial Joventut.

Possiblement, pot ser que per casa tingueu la versió clàssica de Joventut, la de la coberta verdosa:

rondalles-d-andersen

Als anys 30, Joventut va fer una gran tasca de normalització i defensa de la llengua editant la “Col·lecció Rondalles” en llengua catalana amb títols com El llibre de les fades d’Artur Rackham o Alícia en terra de meravelles il·lustrada per la Lola Anglada amb text de Carner.

Però bé, aquest no és el cas! Ara que ja estem situats en el context, deixeu-me que us parli d’aquesta nova fornada que Joventut ha tingut a bé de tornar a editar en un format que farà les delícies dels amants de les rondalles de tota la vida.

9788426141934.jpg

El text en sí no necessita presentació ja que les Rondalles d’Andersen són per a tots conegudes, si més no, les més populars com La princesa del pèsol, La noieta dels llumins o La capsa d’esca (aquesta última és una de les primeres històries que va publicar); destacaré només la qualitat literària de les versions de Josep Carner, que fou el primer traductor d’Andersen al català i del qual aquest volum té cinc històries traduïdes, i de Marià Manent. Pel que fa a les il·lustracions, Arthur Rackhman fou un dels artistes més importants de l’Edat d’Or de la il·lustració de llibres infantils a cavall entre el s.XIX i el XX. Mireu-ne algunes de les que ens regala aquest volum en color (cliqueu-hi a sobre per veure-les més grans):

Ja veieu que es tracta d’un clàssic majúscul, d’una obra de luxe que de ben segur es convertirà en un imprescindible de la vostra biblioteca. Obriu-lo, gaudiu-ne, viatgeu per una edició de fa més de vuitanta anys, deixeu-vos seduir per les il·lustracions… Aquesta és una obra única!

FITXA
Títol: Rondalles d’Andersen
Autor: Hans Christian Andersen
Traducció: Josep Carner i Marià Manent
Il·lustració: Arthur Rackham
Editorial: Joventut (2015)
Pàgines: 286

La cançó de les balances

Avui, per anar paint tota la torronada d’aquests dies, us animo a començar el dia amb un clàssic de l’Ovidi Montllor composat per Josep Maria Carandell:

LOvidi va incloure La cançó de les balances en el seu primer disc el 1968 i la peça va esdevenir un referent de la Nova Cançó. Per a mi, és una d’aquelles cançons que em transporta a altres temps: l’escolto i la melodia em fa viatjar a una rotllana al voltant d’un foc de camp amb un parell de guitarres, un cançoner i el fred de la nit. Els records del Campament són d’aquells que romanen a la memòria més antiga, aquella que, d’alguna manera, et fa ser qui ets. Per això quan vaig veure que Takatuka havia editat un àlbum il·lustrat de La cançó de les balances, no m’ho vaig pensar ni un segon! La lletra de la cançó ha estat adaptada per l’Alba Salvador Llopis, i les il·lustracions són de l’Ignasi Blanch.

Lacancodelesbalances

Alternant dues tipografies per diferenciar la lletra de la cançó de la història que ens narra aquest conte, ens trobem amb un rei que està constantment ocupat comptant tot el que té: cases, pous, boscos… i súbdits! El monarca és un avar sense límits que no atén les peticions del poble perquè tot el dia suma i suma i suma… i no tolera cap distracció. El poble, representat pel jove joglar Ovidi, li demanarà la construcció d’un pont. El rei, sord a qualsevol petició i injust de mena, farà cas omís a la demanda. L’Ovidi, aleshores, composarà una cançó per cridar l’atenció del monarca; una cançó que parla de la importància de les persones dient que no se les pot pesar en unes balances.

Quan vindrà el dia que l’home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? Quan vindrà el dia que l’home no se’l pesi amb les balances?

Serà finalment el treball col·lectiu de tot el poble el motor per tirar endavant el projecte de construir el pont que necessiten per creuar el riu. Una història amb un potent missatge polític i reivindicatiu. I com diu la dedicatòria final, un homenatge als qui van lluitar (i lluiten, afegiria jo) per un món on les balances deixessin de pesar les persones.

FITXA
Títol: La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Il·lustració: Ignasi Blanch
Editorial: Takatuka (2015)
Pàgines: 36

Imatge

Caga, tió!

tió @allegir

Un fill

Feia molt temps que no m’empassava un llibre tan de pressa! Una prosa amena i una història que t’atrapa són els ingredients clau d’aquesta excel·lent novel·la d’Alejandro Palomas, Un fill.

9788494185748

La lectura ens convida a anar resolent el trencaclosques de mentides i mitges veritats entre un pare i un fill que han d’aprendre a viure una nova situació ara que la mare té una feina que l’obliga a passar una llarga temporada fora de casa. Cada capítol el narra en primera persona un dels personatges de la història, de manera que anem veient com tot es desenvolupa dins d’un calidoscopi de mirades prenent consciència que la realitat és un joc complex que cal saber desxifrar.

De la mà de la psicòloga de l’escola, en Guillem i el seu pare recorreran un camí difícil que els portarà a una veritat dolorosa que cal que acceptin per a poder seguir endavant. Paral·lelament, també vivim la història d’altres infants, companys de classe del Guillem, que s’enfronten a realitats molt difícils i que intentaran resoldre amb una paraula màgica: supercalifragilisticespialidós. I és que en Guillem és un súper fan de la Mary Poppins i està convençut que la màgia d’aquesta paraula serà la clau per resoldre tots els problemes.

Sense caure en la llàgrima fàcil, Palomas ens narra una història de contingut complex però molt ben travada i molt rodona. Una lectura de prescripció obligatòria per a pares, mares, fills, professors i psicòlegs!

FITXA
Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 288

Hachiko. El gos que esperava

Avui us recomano una novel·la per fer un alto en el camí i aturar-nos a gaudir de la bellesa dels petits detalls. Hachiko. El gos que esperava és una història preciosa amb unes il·lustracions meravelloses que ens faran viatjar a un Japó de colors càlids i acollidors.

618374-340x340

El professor Ueno recull un gos per a la seva filla però se n’acaba fent càrrec ell mateix. La relació entre el gos, en Hachiko, i el professor esdevé especial des del primer moment. Cada matí l’acompanya a l’estació i cada tarda el va a recollir quan torna de la universitat. L’amistat i la fidelitat són els pilars de la seva entranyable relació.

Basada en fets reals (i amb dues pel·lícules que ja n’han explicat anteriorment la història), aquesta és una novel·la que us encantarà, us ho asseguro! En Hachiko, després de la mort sobtada del seu amo, va seguir-lo esperant cada dia a l’estació convertint-se, d’aquesta manera, en un símbol de fidelitat per als japonesos que van acabar erigint una estàtua en honor seu per homenatjar-lo.

Hachiko

Com us deia, les il·lustracions de Zuzanna Celej, són el complement perfecte per a aquesta tendra història. Amarades d’un ambient eteri i una sensibilitat extraordinària, ens conviden a aturar-nos per viatjar al Tokio de principis del s.XX. Un viatge, que sens dubte, romandrà a la nostra memòria per molts anys.

epi05_01Mereixedora indiscutible del 52è premi Folch i Torres, es convertirà de ben segur, en un imprescindible de les vostres biblioteques, si no ho és ja!

FITXA
Títol: Hachiko. El gos que esperava
Autor: Lluís Prats
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 152