Category Archives: Novel·la

Mi maravillosa librería

mi maravillosa libreria petra hartlieb.cdrHe començat el 2016 llegint unes quantes novel·les que parlen de llibres, llibreries i biblioteques i aquest és el primer que acabo: Mi maravillosa librería de la Petra Hartlieb.

L’he llegit d’una tirada i he de dir que m’ha agradat molt. Té una prosa amena i trobo que està escrit des del cor. La història és biogràfica i explica com la Petra i el seu marit deixen la seva vida estable i fan un salt a la piscina per comprar una llibreria a Viena i dedicar-hi la vida. Això implica un canvi de ciutat, demanar crèdits, buscar una escola bressol per a la petita, acceptar que el gran no vol deixar la seva vida i es queda a Hamburg i un llarg etcètera de canvis que s’encadenen i que, de mica en mica, van teixint la nova realitat d’aquesta família.

Escrita com si fos un pla seqüència, sense capítols que marquin el ritme, sense cap tall, la narració flueix i amb el to agut i divertit, acabes o bé pensant que la Petra i el seu marit estan sonats o amb unes ganes boges de fer un punt i a part i, com ells, canviar de vida per perseguir el somni de tenir una llibreria.

No us penseu que tot ho pinta de color rosa, eh! De dificultats, contratemps i mals de cap, ens n’explica una bona pila però com que la llibreria és la seva passió, el seu somni; al final del dia, l’esgotament i els problemes queden compensats per la satisfacció i la convicció de saber que no podria estar fent res més que no fos ser llibretera.

Us deixo un vídeo amb imatges de la llibrería de la Petra. Si mai vaig a Viena, serà de visita obligada!

FITXA
Títol: Mi maravillosa librería
Autor: Petra Hartlieb
Editorial: Periférica (2015)
Pàgines: 233

Un fill

Feia molt temps que no m’empassava un llibre tan de pressa! Una prosa amena i una història que t’atrapa són els ingredients clau d’aquesta excel·lent novel·la d’Alejandro Palomas, Un fill.

9788494185748

La lectura ens convida a anar resolent el trencaclosques de mentides i mitges veritats entre un pare i un fill que han d’aprendre a viure una nova situació ara que la mare té una feina que l’obliga a passar una llarga temporada fora de casa. Cada capítol el narra en primera persona un dels personatges de la història, de manera que anem veient com tot es desenvolupa dins d’un calidoscopi de mirades prenent consciència que la realitat és un joc complex que cal saber desxifrar.

De la mà de la psicòloga de l’escola, en Guillem i el seu pare recorreran un camí difícil que els portarà a una veritat dolorosa que cal que acceptin per a poder seguir endavant. Paral·lelament, també vivim la història d’altres infants, companys de classe del Guillem, que s’enfronten a realitats molt difícils i que intentaran resoldre amb una paraula màgica: supercalifragilisticespialidós. I és que en Guillem és un súper fan de la Mary Poppins i està convençut que la màgia d’aquesta paraula serà la clau per resoldre tots els problemes.

Sense caure en la llàgrima fàcil, Palomas ens narra una història de contingut complex però molt ben travada i molt rodona. Una lectura de prescripció obligatòria per a pares, mares, fills, professors i psicòlegs!

FITXA
Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: La Galera (2015)
Pàgines: 288

Catherine

FullSizeRender

Catherine és l’obra infantil més coneguda de Patrick Modiano, recentment guardonat amb el Premi Nobel de literatura. Ara, Blackie Books n’acaba de treure una reedició (fa anys Vaixell de Vapor la va inclourea la seva col·lecció) preciosa i molt ben cuidada.

La Catherine viu a París amb el seu pare que té un negoci no gaire clar de compra-venda De mercaderies; i la mare és ballarina i viu a Nova York. Aquesta separació no sembla afectar, però, la nena, qui manté una estreta i còmplice relació amb el seu pare i una correspondència amb la mare.

La lectura d’aquest llibre ill·lustrat delicadament per Sempé, et transporta al món infantil de la petita Catherine d’una manera dolça i commovedora. La petita protagonista porta ulleres com el seu pare i amb elles veu el món tal i com és, són una finestra a la realitat.  Ara bé, quan se les treu, el món esdevé un lloc suau i tou com un gran coixí de plomes. Aquesta doble visió del món que la Catherine comparteix amb el seu pare, el món que veuen quan porten les ulleres i el món de quan se les treuen, és el punt de partida d’aquesta bonica història.

Catherine és una excel·lent manera d’acostar els joves lectors a una literatura en majúscules com la de Modiano de la mà d’una joveneta protagonista que es guanyarà de segur, el seu cor.

Títol: Catherine

Autor: Patrick Modiano

Il·lustracions: Sempé

Editorial: Blackie Books

Pàgines: 95

Valoració (sobre 5): 5

Deu oques blanques

“Amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts”

deu-oques-blanquesAquesta és per a mi, una de les frases del llibre que resumeix millor quina és l’atmosfera que el lector respira al llarg de tota història. Deu oques blanques és la història d’una dona estrangera que lloga una casa aïllada al peu del mont Snowdon (Gal·les). Hi arriba sola, amb un matalàs i un llibre de la Dickinson per tot equipatge. No sabem qui és, ni d’on ve… Potser és una fugitiva? I si és així, algú la persegueix? Potser no ho és i simplement vol estar sola…

De mica en mica, la prosa intel·ligent de Gerbrand Bakker ens anirà desvetllant aquests interrogants alhora que ens n’anirà plantejant d’altres: Per què no fa fora el jove desconegut que un dia apareix a la granja? Què passa amb les oques que corren lliures per la finca i que van desapareixent a poc a poc?

Vist així, potser us està semblant que Deu oques blanques és un thriller tot i que jo no m’atreviria a posarl-li aquesta etiqueta. Més aviat penso que és un exercici narratiu molt particular que teixeix un argument de manera molt meticulosa i sobretot delicada i que és capaç de tenir-te ben enganxat fins la darrera pàgina sense ser un d’aquells llibres que engoleixes perquè tenen una prosa trepidant amb un reguitzell de girs argumentals que et deixen atrapat des de bon començament. No, Deu oques blanques és un llibre que “amb molta calma, en un món molt petit, amb sorolls esmorteïts” és capaç de captivar-te fent que la protagonista romangui en el record més enllà de la lectura del llibre.

Per a mi ha estat una lectura impactant. Si us hi endinseu, veureu que, com a lectors, establireu un joc amb l’escriptor: ell us anirà dosificant la informació i vosaltres haureu d’anar omplint els buits per a construir la trama implícita que s’amaga darrere les frases curtes i sovint sincopades de la seva prosa i finalment, quan llegiu la darrera pàgina i tanqueu el llibre, tindreu la sensació que en necessiteu més, voldreu tornar al començament per jugar de nou i descobrir-hi altres matisos i simbolismes. Tan és així que ja tinc ganes de llegir més coses de Bakker com per exemple, la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil, guanyadora del premi Llibreter 2012.

Referència:
Títol: Deu oques blanques
Autor: Gerbrand Bakker
Editorial: Raig Verd (@Raig_Verd)
Pàgines: 240

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Avui la Roser ens ressenya i recomana la lectura d’un jove escriptor suís! Ja és la segona persona que em parla emocionada d’aquest llibre… L’hauré d’afegir a la llista dels pendents!

la-veritat-sobre-el-cas-harry

Acabo d’acabar aquest llibre que ha tingut un èxit brutal a França tot i que l’escriptor, Joël Dicker de només!!! 27 anys i que no està gens malament, és suïs. Carregada de premis diu que aquesta novel·la ja l’han traduït a 33 idiomes.
Bé, si us agrada la intriga, les investigacions policials, els casos que surten a la llum 30 anys després, no us el deixeu perdre! No diré que enganxa des de la primera pàgina però a la que veus cap on va la cosa ja no el pots deixar. Una novel·la que va endavant i endarrera en el temps on gairebé ningú és tan bo o tan dolent com pugui semblar. Una bona història on l’escriptor explica com està escrivint justament “El cas Harry Quebert” que era el seu professor! Més endavant el mateix escriptor hauria d’escriura “La veritat sobre el cas Harry Quebert” que és el que tindreu entre mans. Jo és que ja veig la pel.lícula!
L’únic problema? Pesa 1kl i 13 grams. Per llegir-lo al llit o dur-lo amunt i avall…
Roser
Recordeu que podeu enviar ressenyes i/o recomanacions de qualsevol lectura a l’adreça electrònica del blog! Tota col·laboració serà benvinguda!
 

La llibreria del senyor Penombra, oberta les 24 hores

Amb aquest títol tan curiós i aquesta portada tan misteriosa en vaig tenir prou per endur-me’l cap a casa! Un llibre que va sobre una llibreria sempre és garantia!

la-llibreria-del-sr-penombra-oberta-les-24-hores-ebook-9788415645085

La veritat és que m’ho he passat super bé llegint aquesta novel·la d’en Robin Sloan. La llibreria del senyor Penombra és un indret indubtablement estrany, i d’això, en Clay se n’adonarà quan porti només uns dies treballant-hi. De fet, és un lloc molt més estrany del que pot semblar a primer cop d’ull!

Si el llegiu, us trobareu amb uns personatges molt ben construïts i molt peculiars, una trama que no sabria classificar (Intriga? Humor? Ciència ficció? Amor? Una mica de tot…?) i una gran barreja de llibres antics, noves tecnologies, fraternitats secretes, hackers, Google… i tot plegat per oferir-vos un llibre com segur que no n’heu llegit cap!

També us he de dir que no us espereu el típic llibre de conspiracions i societats secretes a l’estil Dan Brown, eh! Més aviat una trama fantàstica però que sona propera i fins i tot possible! I em sembla que això és el que la fa especial i t’atrapa.

Sé que no us he dit gran cosa de l’argument però penso que ha de ser així! Com menys en sapigueu millor perquè així ho anireu descobrint a mida que entreu a la llibreria del senyor Penombra. Una lectura d’allò més recomanable!

Noel et busca

Crec que no havia estat mai tant temps sense escriure al blog des que vaig estrenar-lo… Més d’un mes sense dir-vos res!!! Han estat uns dies de feina i intensa, de desconnexions forçoses i d’assumptes que m’han tingut força ocupada. Espero que no em torni a passar! El cert és, però, que no he deixat de llegir!! I per tant tinc uns quants llibres esperant a ser comentats!! 😉

Començo amb Noel et busca d’Àngel Burgas. Aquesta és una novel·la que feia temps que volia llegir. N’havia llegit la contraportada diverses vegades a la llibreria i es va donar la coincidència que en una setmana me’n van parlar diverses persones i totes em van fer venir ganes de llegir-la! Les recomanacions no anaven errades… És una bona novel·la juvenil!

Noel et busca-def.indd

L’Àngel Burgas és un dels col·laboradors de Llibres al replà i ha escrit diverses novel·les juvenils. Forma part del consell de redacció de la revista Faristol i ha ganyat diversos premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra i el Crítica Serra d’Or.

La trama de la novel·la es basa en un fet real: l’any 1993 dos nens de 10 anys van segrestar, torturar i assassinar un altre nen, convertint-se així, ens els assassins més joves d’Anglaterra. El cas va saccejar de dalt a baix la societat anglesa, que va lluitar per rehabilitar i reinserir els dos assassins a la societat canviant-los la identitat i fent-los passar per un llarg procés de readaptació.

Un bon dia, l’Enric es desperta en un hospital i no recorda res. No sap qui és ni què li ha passat. La policia el vigila i no sap en qui pot confiar. L’Unai, que diu ser el seu company de pis, sembla que és l’únic que el pot ajudar, l’únic de qui es pot refiar… L’única opció de l’Enric és descobrir el seu passat a través dels records que l’assalten sobtadament. Només sap una cosa del cert: algú el busca però no sap si li convé que el trobin…

Vuereu que la novel·la té un inici molt atractiu que sap com enganxar-te a la lectura i et va desvetllant la informació que necessites per construir el trencaclosques de la vida de l’Enric d’una manera molt intel·ligent. A més a més, tracta temes molt interessants per als adolescents (i els que ja no ho som!) com la pròpia identitat, la culpabilitat, la revenja, l’amistat…

Es tracta, en definitiva, d’una història dura però atractiva i molt ben filada que us durà a repensar on arriben els límits del que està bé i del que no ho està i fins a quin punt podem rehabilitar-nos com a membres de la societat. Estic convençuda que us agradarà i gaudireu de la lectura tant com ho he fet jo!

Emprenyades

emprenyadesQue acabés llegint Emprenyades és el resultat de la suma de dos factors: El primer és que feia molts dies que n’anava llegint piulades anunciant la seva imminent sortida a les llibreries i què voleu, l’estratègia comercial va funcionar. I el segon és que en qüestió d’un any, el meu entorn s’ha omplert de cop i volta d’amigues, conegudes i companyes de feina embarassades o que acaben de ser mares i, és clar, una està sensible amb el tema… Total, que el dia que sortia al mercat, vaig de cap a la llibreria. I quina és la meva sorpesa quan em diuen que no el tenen amb les novel·les, que l’he d’anar a buscar amb els llibres de mares i fills… I ja em perdonareu, eh… Però això d’anar a buscar un llibre a “la secció de” quan no s’és mare ni es preveu tenir cap fill a curt termini i quan el que una volia era una no-vel-la, doncs què voleu que us digui… Ja no em va fer gaire bona espina. I si això li sumeu aqusta portada de tons pastels més pròpia d’un llibre de receptes de cupcakes (ara que estan tant de moda)  o de manual d’autoajuda, la veritat és que les espectatives van baixar en picat molt abans de començar-ne la lectura.

Però bé, intentant deixar tots els prejudicis de banda, m’hi vaig capbussar i en quatre viatges de ferrocarril (Barcelona-Rubí) ja l’havia enllestit! Valoració final: ni fu ni fa… M’ha deixat igual que abans de començar-la. El plantejament és d’allò més simple: 4 noies aparentment inconnexes que estan embarassades. Cadascuna amb les seves peculiaritats: la joveneta que viu amb un home separat que ja té fills, la que passa dels quaranta i decideix ser mare soltera, la casada que ja va pel segon embaràs i la imprescindible d’un despatx d’arquitectes que té por de dir-ho a la feina per por de perdre-la. Com us podeu imaginar, a mida que avança l’argument, s’aniran acostant les trames i acabaran coneixent-se quan el final de l’embaràs ja sigui imminent. I no us penseu que us acabo d’aixafar la història, eh! Això s’ensuma des de la primera pàgina…

Quan el vaig acabar vaig pensar: Ves… potser no t’ha agradat perquè no estàs embarassada… I ja pot ser ja… Però aleshores, malaguanyada novel·la! Si fos un bon llibre no hauria de tenir tantes etiquetes ni anar adreçat a un públic tan concret. En tot cas aquesta és la meva valoració: li poso un aprovat justet i si de cas, el dia que estigui embarassada li trauré la pols i el rellegiré; potser llavors em diu alguna cosa.

La Buena Novela

Ja està… Ahir el vaig acabar. Fa poc us explicava que hi estava tan enganxada, recordeu…? I des d’ahir al migdia que tinc aquella sensació de buidor que t’assalta quan acabes un llibre que t’ha segrestat lluny de qualsevol altra lectura. Aquella buidor que només es cura agafant un altre llibre sense poder evitar la sensació d’estar-li fent el salt al que tot just has acabat. Segur que us heu sentit així moltes vegades…

És el primer llibre que llegeixo de l’editorial Impedimenta i la veritat és que arran d’aquest, n’he estat fullejant d’altres i fan molt bona pinta. La Buena Novela és de l’escriptora francesa Laurence Cossé, de qui tampoc no havia llegit res fins ara. Ja veieu que tot plegat ha estat una gran descoberta!

la buena novela

“La Buena Novela” és el nom d’una llibreria que obre a a París. Amb el seu nom, la seva línia i intenció quden ben clares: només vendrà bones novel·les. Amb aquest plantejament de base ja sorgeixen els primers dilemes: què és una bona novel·la i què no? Qui pot tenir la resposabilitat de fer aquesta classificació? Amb quins criteris? En aquest cas, se n’encarregarà un comitè secret format per 8 escriptors que no es coneixeran entre ells i que seran els encarregats d’elaborar una llista amb les que, segons ells, són les novel·les imprescindibles que han de constituir el fons de la llibreria. Com us podeu imaginar, de novetats editorials n’hi haurà ben poques; i això no agradarà a tothom… Com tampoc no serà ben rebuda per aquells escriptors les obres dels quals no reposin a les estanteries de la llibreria… Ja us podeu imaginar que la vida de La Buena Novela no serà gens fàcil!

Darrere aquesta gran empresa s’hi amaguen l’Ivan i la Francesca, el llibreter lletraferit i la sòcia capitalista (per anomenar-la d’alguna manera) gran amant de la literatura i de família rica, respectivament. Viure amb ells tot el procés d’engegar el projecte de la llibreria ha estat una lectura molt enriquidora! Penseu que he anat sempre amb una llibreta i un llapis per anar prenent nota des d’autors i referències que desconeixia i que m’agradraà llegir fins a llistes amb títols com “Gegants de la Literatura” o “Francesos imprescindibles del XIX“.

Si us apassionen els llibres i les llibreries aquesta és una lectura imprescindible! Ja ho veureu, si hi entreu, no en podreu sortir!

Charlie Joe Jackson. Guia per NO Llegir

Que un alumne se m’acosti súper emocionat amb un llibre a la mà per deixar-me’l i que no es pugui aguantar les ganes d’explicar-me de què va perquè a ell li ha encantat… NO TÉ PREU! És un dels meus moments preferits. És una connexió especial entre tu i l’alumne. A partir d’aquest moment, els llibres formaran part d’una complicitat diferent i començarà un intercanvi de lectures i recomanacions que, més enllà de l’aula, tindrà un valor incalculable!

guia-per-no-llegir-d-en-charlie-joe-jackson-9788499327730Això és el que m’ha passat amb en Charlie Joe Jackson. Guia per NO Llegir. Un alumne de 1r d’ESO me’l va portar un divendres i convidant-me a fullejar-lo ja vaig veure que passaria una bona estona llegint-lo.

En Charlie és un noi a qui la cosa del món que li agrada menys de totes és llegir. No ho soporta. És superior a ell. Tant és així que ha ideat un sistema per no haver de fer-ho mai: un company de l’escola li llegeix els llibres a canvi de sandvitxos de nata. Aquest pla li funciona prou bé fins que un dia les coses es comencen a tòrcer quan el company li diu que no en té prou amb el pagament dels sandvitxos.

A partir d’aquest moment, i degut a un seguit de casualitats fatídiques (i molt divertides per al lector!), en Charlie es veurà obligat a prendre la decisió més difícil de la seva vida: escriure un llibre o llegir-ne 10 i fer-ne resums. La tria, tot i que complicada, és evident; i el resultat de l’elecció és aquesta magnífica Guia per NO llegir on en Charlie ens explica tots els trucs que podem empescar-nos per evitar llegir d’una maner divertidíssima que us enganxarà i causarà l’efecte contrari!

I és que la guia d’en Charlie hauria de ser lectura de lectura obligada! Tant pels joves a qui agrada llegir (perquè passaran una molt bona estona) com pels qui, com a en Charlie, no els agrada llegir, perquè descobriran que s’ho poden passar bé llegint!