Category Archives: Inicis “Patapam!”

Cap a l’Àfrica…

“Jo tenia una plantació a l’Àfrica, al peu de la serra de Ngong”

Inici mític per a una història mítica que em ve molt i molt de gust començar a llegir!

No fa gaire que he acabat Al oeste con la noche de Beryl Markham (aviat us en parlaré) i m’he quedat molt atrapada amb Kènia. Memòries d’Àfrica de Karen Blixen era, a continuació, de lectura obligada! Començo el viatge!

Anuncis

El verb llegir no admet l’imperatiu

El verb llegir no admet l’imperatiu. Aversió que comparteix amb alguns altres: amb el verb “estimar”…, amb el verb “somniar”.

Sempre es pot provar, és clar. Proveu-ho: “Estima’m!”, “Somia!”, “Llegeix! Vinga, llegeix! T’ordeno que llegeixis!”

– Puja a la teva habitació i llegeix!

Resultat?

Cap.

Com una novel·la, Daniel Pennac

L’R i la Julie

L’R és un zombi. No té memòria, ni identitat. El cor no li batega però té sentiments i una vida interior molt rica, plena de curiositat i melancolia. La Julie és una noia humana que no ha perdut les ganes de viure tot i que el món on viu es va morint a poc a poc.

Quan es trobin, la Julie serà una explosió de colors que capgirarà el món gris de l’R i junts emprendran el difícil camí per recordar què és allò que ens fa humans.

Més enllà de la història d’amor entre l’R i la Julie, la novel·la d’Isaac Marion ens parla de la comunicació, de les pors, de les il·lusions i dels sentiments més profunds de l’ésser humà. Una lectura que us enganxarà des de la primera pàgina amb un inici d’aquells que són un “PATAPAM!” que et fa obrir els ulls com unes taronges:

“Sóc mort, però tampoc no n’hi ha per tant. M’hi he acostumat. Em sap greu no poder presentar-me com cal, però és que ja no tinc nom. Gairebé cap de nosaltres no en té. Els perdem com les claus del cotxe, els oblidem com els aniversaris. El meu devia començar per “R”, però això és tot el que em queda ara.”