Category Archives: Assaig

Com una novel·la

La Mònica em fa un senyal des de darrere la porta. Amb la mirada sé que em demana si pot entrar un moment a la classe. Li faig que sí amb el cap, que entri. Em deixa Com una novel·la d’en Daniel Pennac a la taula i marxa.

De’n Pennac només he llegit Mal d’escola però darrerament, casualitats de la vida, Com una novel·la em perseguia: un bloc on la Roser em va fer descobrir els drets dels lectors, un exemplar amagat a les lleixes de la biblioteca, un “Com? No l’has llegit?“, i és clar, era qüestió de temps que el llibre en qüestió m’arribés a les mans.

L’inici del llibre fa que t’hi agafis amb força i te l’empassis, com aquell qui diu, d’una glopada. Pennac (escriptor francès i també professor de literatura) es planteja perquè a mida que els nens es fan grans disminueix entre ells l’índex de lectura i es demana com és que els joves llegeixen poc. Per respondre aquests interrogants, Pennac teixeix un assaig (que de vegades sembla novel·la!) fantàstic on descriu la relació dels infants amb la lectura des del moment en que els comencem a explicar contes abans d’anar a dormir fins al moment en que el professor de l’institut els demana que llegeixin Madame Bovary i ja des de les primeres pàgines la seva lectura esdevé un escull infranquejable.

Us preguntareu quines respostes troba a aquestes preguntes o quines solucions proposa… Bé, més que respostes o solucions, Pennac proposa algunes estratègies per assolir un objectiu (l’objectiu!): aconseguir despertar en els joves les ganes de llegir. Les ganes de descobrir com continua la novel·la que el professor els ha començat a llegir en veu alta; les ganes (o la necessitat) de saciar-se d’històries de la mateixa manera que quan eren petits bevien dels contes que els explicàvem. Les ganes, en definitiva, de llegir pel simple plaer de llegir, per experimentar la relació íntima que es crea entre l’escriptor, la història i el lector. La crítica del que s’ha llegit, les preguntes de comprensió, els dubtes de vocabulari, els resums… Tot això ho deixa de banda; ja arribarà. El primer que cal és que el jove lector vulgui llegir i gaudeixi fent-ho.

Finalment, Pennac acaba l’assaig enumerant els que segons ell són els drets imprescriptibles del lector:

  1. El dret a no llegir
  2. El dret a saltar pàgines
  3. El dret a no acabar el llibre
  4. El dret a rellegir
  5. El dret a llegir qualsevol cosa
  6. El dret al bovarysme (llegir per a satisfer les nostres sensacions)
  7. El dret a llegir a qualsevol lloc
  8. El dret a fullejar
  9. El dret a llegir en veu alta
  10. El dret a callar

Un llibre imprescindible per a tots els que gaudim llegint i sobretot per a tots els qui treballem amb adolescents, ens fem les mateixes preguntes que Pennac i caminem a la recerca de solucions.

Anuncis

La lectura i la vida

L’altre dia remenava estanteries de llibres per casa, sense buscar res en concret, només per llegir títols en veu alta i recordar històries (quan el vaig comprar, qui me’l va recomanar, on el vaig llegir…) i PAM! Vaig topar amb La lectura i la vida de l’Emili Teixidor. Quin llibre! Recordo que el vaig llegir perquè algú molt proper s’hi havia quedat atrapat i necessitava compartir-lo. Va ser una lectura molt reveladora, una lectura compartida que va omplir post-its amb idees, frases destacades, propostes… Trobar ara aquestes notes entremig del llibre ha estat descobrir un tresor. I rellegir-lo saltant per les frases subratllades i els paràgrafs destacats, també.

El llibre és un bon calaix de recursos i idees per incitar nens i adolescents a la lectura. Teixidor ens parla de la importància de les biblioteques, de la lectura no curricular, del teatre com una eina educativa… Segurament, res de nou. Però sempre va bé que algú tant potent com l’Emili Teixidor t’apropi de manera planera tot un reguitzell de reflexions i propostes per intentar que petits i joves s’apropin a la lectura.

I acabo amb una de les moltes cites que en podria destacar:

“…les paraules són el material amb què els lectors ordenaran la seva vida interior…”