Category Archives: Àlbum il·lustrat

La Salvatge i els Óssos d’Emily Hughes

L’Emily Hughes va entrar a casa amb Salvatge, ara fa cosa d’un any, i ahir ho va tornar a fer amb Óssos. I us puc ben assegurar que aviat ho farà amb El petit jardiner, l’altre àlbum que ha il·lustrat, perquè no me’n penso perdre ni un!

Salvatge és la història del “nen salvatge”; una nena en aquest cas, que viu feliç al bosc envoltada d’una natura que li fa de mare i d’uns animals que que li són companys de viatge. Salvatge és tremendament feliç i meravellosament lliure. Però un dia les coses canvien quan una parella de científics la troben i decideixen endur-se-la a casa per a domesticar-la. Buf, quin desgabell, quants mals de cap per als científics… No hi ha manera que la Salvatge entengui res del que li diuen o faci el que ells volen que faci… I és que no es pot domar una cosa tan feliçment salvatge…!

És inevitable veure-hi un homentage al Llibre de la Selva de Kipling i quedareu enamorats de l’estil de Hughes des d’un bon començament quan us trobeu immersos en un bosc fantàstic, gairebé oníric, del que no voldreu marxar, com la Salvatge!

Amb aquest àlbum podem parlar del fet d’acceptar-nos tal i com som, del valor de l’educació, de l’educació en sí, d’allò que esperem dels infants, del sentiment de pertinença a un lloc… O simplement podem no parlar de res i deixar-nos absorvir per aquesta preciosa història debut de l’autora que ens captivarà des de la primera pàgina.

Salvaje, interior3, Zorro Rojo

A Óssos tornem a ser al bosc (visca!), però en aquest cas hi som amb un pare i un fill que tenen molta calor i decideixen anar a fer un bany per a refrescar-se. El camí fins el riu serà ple d’obstacles que hauran d’anar passant i que el petit veurà com l’oportunitat de mostrar al pare que és capaç de prendre la iniciativa per tal d’impressionar-lo. El pare sempre serà allà, observant, ajudant, abraçant quan faci falta… De nou, una història tendra que ens parla de la valentia, de tenir reptes i de prendre consciència dels propis límits.

Jo diria que el bosc és el mateix de Salvatge, i fins i tot m’atreviria a afirmar que aquest pare ós amb el seu fill són els que surten pescant al riu del 1r àlbum. I si no ho són, doncs no passa res, però és bonic pensar que els dos àlbums comparteixen el mateix univers. I quin univers!! De nou som davant d’unes il·lustracions bellíssimes que ens emolcallen i captiven des d’un bon començament.

ossos-zorro-rojo-los-cuentos-de-bastian-int1

FITXES
Títol: Salvatge
Autor: Emily Hughes
Il·lustrador: Emily Hughes
Editorial: Libros del zorro rojo (2014)
Pàgines: 36
———-
Títol: Óssos
Autor: Sean Taylor
Il·lustrador: Emily Hughes
Editorial: Libros del zorro rojo (2016)
Pàgines: 32

 

Si els voleu tenir a casa, sou a un clic de poder-los gaudir:

 

Salvatge

 

Óssos

La cançó de les balances

Avui, per anar paint tota la torronada d’aquests dies, us animo a començar el dia amb un clàssic de l’Ovidi Montllor composat per Josep Maria Carandell:

LOvidi va incloure La cançó de les balances en el seu primer disc el 1968 i la peça va esdevenir un referent de la Nova Cançó. Per a mi, és una d’aquelles cançons que em transporta a altres temps: l’escolto i la melodia em fa viatjar a una rotllana al voltant d’un foc de camp amb un parell de guitarres, un cançoner i el fred de la nit. Els records del Campament són d’aquells que romanen a la memòria més antiga, aquella que, d’alguna manera, et fa ser qui ets. Per això quan vaig veure que Takatuka havia editat un àlbum il·lustrat de La cançó de les balances, no m’ho vaig pensar ni un segon! La lletra de la cançó ha estat adaptada per l’Alba Salvador Llopis, i les il·lustracions són de l’Ignasi Blanch.

Lacancodelesbalances

Alternant dues tipografies per diferenciar la lletra de la cançó de la història que ens narra aquest conte, ens trobem amb un rei que està constantment ocupat comptant tot el que té: cases, pous, boscos… i súbdits! El monarca és un avar sense límits que no atén les peticions del poble perquè tot el dia suma i suma i suma… i no tolera cap distracció. El poble, representat pel jove joglar Ovidi, li demanarà la construcció d’un pont. El rei, sord a qualsevol petició i injust de mena, farà cas omís a la demanda. L’Ovidi, aleshores, composarà una cançó per cridar l’atenció del monarca; una cançó que parla de la importància de les persones dient que no se les pot pesar en unes balances.

Quan vindrà el dia que l’home valgui més que pous i cases, més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? Quan vindrà el dia que l’home no se’l pesi amb les balances?

Serà finalment el treball col·lectiu de tot el poble el motor per tirar endavant el projecte de construir el pont que necessiten per creuar el riu. Una història amb un potent missatge polític i reivindicatiu. I com diu la dedicatòria final, un homenatge als qui van lluitar (i lluiten, afegiria jo) per un món on les balances deixessin de pesar les persones.

FITXA
Títol: La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Il·lustració: Ignasi Blanch
Editorial: Takatuka (2015)
Pàgines: 36

BABAR, totes les històries

9788416290048

“Aquest volum reuneix els sis llibres de la col·lecció Babar que va escriure Jean de Brunhoff, publicats originalment a França per Éditions du Jardins des Modes i Hachette entre 1931 i 1941. S’han fet servir les primeres edicions dels llibres, i per això algunes de les pàgines que es troben en aquest volum són inèdites en català (les versions que es van traduir per primer cop al català ja havien patit algun tipus de canvi o retallada). El pròleg de Maurice Sendak que inclou aquest volum està extret del llibre Babar’s Anniversary, publicat per Random House el 1981.”

Amb aquesta Nota Editorial que ja és ben bé una declaració d’intencions, comença la magnífica reedició de les històries d’en Babar que avui tinc a les mans. La nova publicació d’aquest clàssic de la LIJ és per a tots una gran notícia! En Babar forma part de l’imaginari d’infantesa de moltes generacions i poder-ne trobar ara totes les històries juntes en un sol volum i que, per a més inri, estiguin prologades pel gran Maurice Sendak, fan d’aquesta obra una joia que ha vingut per ocupar el podi de les nostres biblioteques.

babar-1

En Babar no necessita presentació, només dir-ne el nom a tots ens vénen al cap les senzilles i precioses il·lustracions de Brunhoof. La seva és una història blanca, naïf, capturada al vol mentre la seva dona (la de Jean Brunhoff) explicava contes inventats als seus fills. Amb aquesta facilitat i naturalitat, la d’explicar contes als fills quan és hora d’anar a dormir és com va néixer aquest clàssic. Als anys 30 no hi havia la gran oferta de literatura per a infants que tenim avui dia i per això (i per la seva qualitat!) a en Babar no li va costar gens fer-se un lloc entre les històries per als més petits.

Avui en Babar desprèn aquella olor d’antic entranyable que ens fa pensar en la nostra infantesa. La primera imatge carregada de tendresa; la mare bressolant-lo a l’hamaca penjada d’uns arbres, ens transporta als dies en que ens bressolaven a nosaltres i ens enganxa de nou a viure les aventures del petit elefant.

Només afegir que Blackie Books n’ha cuidat fins l’últim detall fent d’aquest un llibre-objecte fantàstic en cartoné. A més a més, tan si el voleu en català com en castellà, podeu triar una de les dues cobertes que us ofereixen: En català, blau o groc; en castellà, vermell o verd.

IMG_20151206_084007

No espereu més i correu a buscar-lo (o poseu-lo de seguida a la Carta als Reis!) abans que s’acabin! 😉

FITXA
Títol: Babar. Totes les històries
Autor: Jean de Brunhoff
Pròleg: Maurice Sendak
Editorial: Blackie Books (2015)
Pàgines: 320

Si jo fos un llibre

 

Dins de cada llibre s’hi amaga un món; només cal obrir-lo per comprovar-ho. I cada món és màgic, únic i irrepetible! Cada llibre té el seu moment a la nostra vida: alguns ens fan canviar d’opinió, d’altres ens evadeixen quan estem atabalats, fins i tot n’hi pot haver algun que ens ensenyi quin camí hem de seguir. En definitiva, hi ha una llibre per a cada ocasió!
 
Si el fullegeu, veureu que és impossible no enamorar-se d’aquest àlbum il·lustrat amb tan sols una simple ullada. Si vosaltres fóssiu un llibre, què voldríeu? Què desitjaríeu? Quin tipus de llibre seríeu? Preguntes que us plantejareu inevitablement després d’haver llegit Si jo fos un llibre.
I com a tastet per fer-vos venir ganes de tenir-lo entre les mans, us deixem quatre il·lustracions i el book tràiler. Ja veureu com en necessiteu més!!

 

 

 

 

 

FITXA
TítolSi jo fos un llibre
Autor: José Jorge Letria i André Letria
Editorial: Joventut (2014)
Pàgines: 64

El gnom no dorm

El gnom no dorm és un conte de Nadal de l’Astrid Lindgren (Pippi Langstrump) il·lustrat per la Kitty Crowther que ara ha sortit editat en català i en castellà a l’editorial Corimbo.

El gnom no dorm

L’àlbum, recentment editat també a Suècia per primerva vegada (fet curiós perquè Lindgren era sueca) narra la història d’una màgica nit d’hivern en una granja situada al mig d’un bosc. Es tracta d’un relat molt poètic que ens obsequia amb la repetició constant d’una cantarella que va dient el gnom (Sí! Aquest recurs tan adorat pels nens que acabaran aprenent-la de memòria i recitant-la amb nosaltres quan els llegim el conte!). El gnom és una mena de protector d’aquesta granja i vetlla per tots els animalons que hi viuen:

Sota la llum de la lluna, a passetes curtes, el gnom fa lliscar els seus silenciosos peus. Cuida la granja. Passa revista a la quadra i a l’estable, fa un cop d’ull al cobert i al rebost. Entra a totes les cases, l’una rere l’altra, i deixa sobre la neu diminutes petjades.

La tendresa amb què el gnom tracta tots els habitants de la granja és realment commovedora. Secretament els acarona i els dóna esperança parlant-los en la lleguna dels gnoms que només els animals entenen i, d’aquesta manera, les dures nits hivernals no ho són tant gràcies a que el gnom no dorm

Aquest és sens dubte un molt bon regal per als més petits de la casa! Qui sap si durant les nits fredes d’aquests dies tenim un gnom per casa que no dorm i vetlla per nosaltres…

Sempre t’estimaré

sempre-testimare_web

Aquests dies de vacances nadalenques a casa tot està canviant a marxes forçades! La meva panxota no para de créixer i la Jana cada dies es fa més present, tant per les “patadetes” constants com per l’espai que comença a tenir a casa ara que li preparem l’habitació. La seva arribada es fa cada dia una miqueta més real i quan vaig trobar-me amb Sempre t’estimaré a la llibreria ho vaig tenir claríssim: serà el primer àlbum que posarem a la petita estanteria que serà la seva primera biblioteca!

Captura_de_pantalla_2013-12-07_a_les_12_30_24

Sempre t’estimaré és la història d’amor d’una mare i un fill no només en el moment de néixer, sinó al llarg de tota la vida. El fill es fa gran i va passant per diferents etapes com la infància, l’adolescència, la maduresa… I sempre, SEMPRE hi ha la mare que li canta la mateixa cançó de bressol mentre ell dorm. Tot aquest amor incondicional que ella li dóna li retornarà al final de la història, quan arribada a la vellesa, mori en braços del seu fill mentre aquest li canta la cançó de bressol. Veurem aleshores com serà el fill qui agafarà el relleu de la seva mare i bressolant la seva filla acabada de néixer li cantarà la cançó.

Es tracta d’un llibre de Robert Munsch publicat per primera vegada el 1986 i que ha venut més de 15 milions de còpies a tot el món. L’any 2001 la crítica literària Maria Shriver va escriure al The Oprah Magazine:

“Encara no he pogut llegir aquest llibre sense plorar. Ens relata el secret del cercle de la vida, sobre la joventut, sobre els pares, i sobre la nostra responsabilitat cap als nostres pares a mesura que ens fem grans. El missatge és simple però molt profund. Sempre t’estimare és un gran regal per qualsevol persona amb un nen, o fins i tot per als teus propis pares “

Sempre t’estimaré és, doncs, un llibre sobre l’amor incondicional d’una mare però sobretot, és una història que ens parla de la vida i de la mort. Un àlbum recomanable 100% des dels 0 fins als 100 anys!

I com que la cosa avui va de cançons de bressol, us en deixo una que és la meva preferida, la Cançó de bres per a una princesa negra:

Hombre Luna

ZR-Hombre-Luna

Cada nit, Hombre Luna contempla els éssers humans des de l’espai tot desitjant profundament poder unir-s’hi. Un dia, aprofita la cua d’un cometa per a viatjar fins a la Terra i quina serà la seva sorpresa quan vegi que els humans no l’acullen amistosament sinó que el reben com un estrany invasor a qui s’ha de perseguir i fins i tot, engarjolar.

Hombre-Luna1

Amb aquesta història, Ungerer posa el dit a la llaga fent una crítica social donant protagonisme a personatges marginals i ridiculitzant les forces de l’ordre. L’àlbum té un final feliç amb el triomf de la ciència i la bondat però no per això és una història ensucrada ja que amaga una llavor de reflexió molt valuosa.

Hombre-Luna5

Hombre Luna és una de les grans obres de Tomi Ungerer (autor també de Els tres bandits, Crictor, El Hombre Niebla i Las aventuras de la familia Melops, entre molts altres), cèlebre autor que el 1998 rebé el premi Hans Christian Andersen (el guardó més important dins del món de la LIJ). Hombre Luna fou publicat per primera vegada el 1967 i des d’aleshores ha estat traduït a més de quinze idiomes esdevenint un clàssic dins de la literatura infantil.

“Ningú ha estat tan original i influent”

Maurice Sendak sobre Tomi Ungerer.

Si avui he decidit presentar-vos aquest àlbum és perquè aquest cap de setmana podeu gaudir de la seva adaptació cinematogràfica a la Filmoteca de Catalunya dins del marc del FLIC Festival. Si teniu ocasió d’anar-hi no us la perdeu!

La niña de rojo

Ja fa temps que tinc pendent un post sobre La niña de rojo, pensada i il·lustrada magistralment pel gran Roberto Innocenti, escrita per Aaron Frischi i editada per Kalandraka.

Girl in Red Jacket:Layout 1

La niña de rojo és una altra de les moltes Caputxetes Vermelles que s’han escrit. I us preguntareu: es pot explicar una altra vegada la Caputxeta? Un dia m’agradarà escriure un post sobre algunes de les meves Caputxetes preferides, i sens dubte, aquesta de l’Innocenti ocuparà un lloc important en la classificació. Per tant la resposta és clara: sí; es pot tornar a explicar la Caputxeta, i si és per actualitzar-la i embolicar-la amb el fascinant hiperrealisme al qual ens té acostumats Innocenti, que sigui benvinguda!

En aquesta ocasió, la Caputxeta viu en una ciutat moderna i decadent, un entorn urbà que fascina Innocenti i que il·lustra amb tota mena de detall. Fixeu-vos, a tall d’exemple, en el famós bosc del conte tradicional (si cliqueu sobre la imatge la veureu més grossa i en podreu observar els detalls):

Esta historia ocurre en un bosque. Un bosque con pocos árboles, un bosque de cemento y ladrillos. Durante el día, sus habitantes llevan una vida sosegada, haciendo cada uno lo suyo. A las afueras del bosque, vive Sofía, una niña tranquila.

Aquesta ciutat-bosc se’ns mostra abigarrada de gent, cotxes i obscens anuncis publicitaris, i a mida que entres en la història es va convertint en un personatge més del conte. La Sofia viu en un barri marginal i ha de passar pel centre de la ciutat i pel cor d’aquesta, un gran centre comercial, “The Wood”, per arribar a casa la seva àvia. El llop d’aquesta història és un macarró (volia dir “macarra” però ho he buscat, i aquesta n’és la traducció al català) que reproduiex fidelment l’argument de Perrault fins al dramàtic final on la Caputxeta i l’àvia són menjades pel llop. El conte, però, comença amb una àvia de joguina que es disposa a explicar una història a un grup de nens, i per tant, com que des d’un bon començament, hem establert un pacte de ficció i sabem que la situació és “màgica”, Innocenti ens presenta també un altre final, en aquest cas, el feliç dels germans Grimm on l’àvia i la Caputxeta són salvades per un llenyataire. I d’aquesta manera, l’autor fa un gran homenatge a les dues tradicions de la rondalla amb aquest doble final.

La rondallaire de joguina

Aquesta és, sens dubte, una molt bona versió del conte tradicional que agradarà potser als no tan petits de casa (abans d’aquesta, els petits potser necessiten conèixer altres Caputxetes), però sí als adolescents i als adults a qui no passaran per alt detalls com el cartell publicitari d’un Berlusconi operat que ens somriu recordant-nos el món del feiximse que Innocenti ja ha retratat a Rosa Blanca i La Historia de Erika.

El petit Blau i el petit Groc

El petit Blau i el petit Groc és un àlbum il·lustrat que, segons Kalandraka, s’ha convertit en un clàssic del disseny i representa la senzillesa i l’harmonia elevades a la categoria d’obra d’art, i és també una metàfora sobre l’amistat, la innocència i la tendresa.  L’àlbum, editat amb molta cura, tal i com Kalandraka ens té acostumats,  és ja un clàssic dins del món de la literatura infantil. Es publicà per primera vegada el 1959, deu anys abans de la publicació de Frederick, un altre gran àlbum de Lionni que és també un clàssic mundialment reconegut.

portada:Maquetaci—n 1

Lionni va destacar als EEUU com a dissenyador gràfic i com a director artístic de la revista Fortune essent també un reconegut pintor abstracte de formació autodidacta. Aquesta faceta artística és del tot impresindible per entendre l’estètica dels seus àlbums. En aquest cas, amb El petit Blau i el petit Groc, introdueix el concepte de “color” a través dels dos personatges protagonistes que no són més que dues taques: una de blava i una de groga. Les petites taques són molt amigues i un dia s’abracen tan fort que s’uneixen i es fonen en una sola taca de color… verd!. Quan arriba l’hora de tornar a casa, els pares no els reconeixen i els rebutgen. Per sort, el Petit Blau i el Petit Groc aconsegueixen separar-se i quan tornen als seus colors originals es resol el problema.

L’autor il·lustra el llibre mitjançant la tècnica del collage amb papers tallats i en podem apreciar la suggerent sencillesa passejant-nos per les seves pàgines. Senzillesa, però, que no li treu potència al missatge ja que els infants són capaços d’entendre què està passant amb una sola mirada.

El pare de Lionni era jueu, però ell sempre negà que amb aquest àlbum volgués fer una crida contra el racisme. No obstant això, el valor educatiu d’aquesta obra és elevadíssim ja que a més a més d’ensenyar als infants a distingir els colors i veure què passa quan es mesclen, el llibre ens brinda l’oportunitat de tractar temes com la injustícia de jutjar els altres per l’aparença convidant-nos a aprendre que el color no ha de ser un obstacle per a les relacions humanes.

Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore

El passat 18 de febrer de l’any passat us vaig convidar a mirar aquest meravellós curtmetratge que, aleshores estava nominat als Òscars i que, ara ja podem dir que en va ser guanyador:

Us deveu preguntar per què us en torno a parlar, oi? Bé, resulta que moltes vegades havia estat temptada de comprar-me’l en anglès perquè no estava traduït ni al català ni al castellà. I quina alegria la meva quan l’altre dia la Mònica apareix a la sala de profes amb el llibre en català! L’HAN TRADUÏT!! Ens hauríeu d’haver vist en ple atac d’emoció… jeje! 😉

els-fantastics-llibres-voladors-del-sr-morris-lessmore-9788493944599

Morris Lessmore estivama les paraules.
Estimava les històries.
Estimava els llibres.

És un àlbum increïble! Si el curt us ha agradat, no perdeu l’ocasió de llegir la història escrita per William Joyce i que aquest abril ha pubilcat en català l’editorial valenciana Andana.

Ara que Sant Jordi és a tocar, res millor que una història que parli de l’amor cap als llibres i de la seva importància. Bona lectura!