Confesiones de una máscara


Feia temps que em rondava pel cap llegir alguna cosa de Yukio Mishima. No he llegit mai autors orientals i la història (personal) de Mishima em cridava molt l’atenció: la seva homosexualitat, el suïcidi… Confesso que hi havia algun sentiment morbós que m’hi empenyia! Només faltava l’empenta final del Bernat que em va acabar de convèncer (tot i que ell em va recomanar uns contes que no vaig trobar a la llibreria…)!

Mishima va publicar Confesiones de una máscara amb només 24 anys i és, podríem dir, un relat autobiogràfic que narra la seva infància i juventut i el descobriment de la seva homosexualitat i de l’atracció que sent per la transgressió, la bellesa, la violència, la sang i la mort. He de dir que en algun moment, sobretot al principi, la lectura em va inquietar força en els moments, per exemple, en que descriu les seves fantasies sexuals i aquestes estan plenes de brutalitat i violència. A poc a poc, però, vas entrant al relat i a la seva extraordinària capacitat descriptiva t’atrapa, tot i ser segons el meu parer, una lectura no gaire fàcil.

Trobo molt interessant el joc que ens planteja el matiex títol del llibre oferint-nos des de bon començament la paradoxa que crec que dirigeix tota la narració: d’una banda és un text de “confessions”, de revelació de pensaments íntims, d’explicar una sexualitat gens acceptada al Japó dels anys 30-40 i que, per tant, viu de manera reprimida i necessitant aquesta “máscara”. Una màscara, no obstant això, que afegeix un punt de teatralitat i ficció a les realitats confessades ja que és inevitable preguntar-se: qui es confessa, l’autor o la màscara? De fet, des d’un bon principi, ja veiem que l’autor viu la seva vida com un engany:

En esta casa se me exigía comportarme como un chico. Así fue como, contra mi voluntad, empecé a hacer teatro. Fue a partir de entonces cuando empecé a comprender vagamente el mecanismo de este hecho: lo que los demás consideraban una pose por mi parte era en realidad la expresión de mi ansia de volver a mi naturaleza y a la inversa: lo que la gente consideraba mi naturaleza era una actuación por mi parte.

En definitiva, crec que és un text interessant que explica la història d’algú que busca el seu lloc en un món que no el deixa encaixar i que l’obliga, des de ben petit, a posar-se una màscara per no semblar diferent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s