Avui fa 14 anys…


… que ens deixava Maria-Mercè Marçal, una de les meves escriptores de capçalera. Ella va escriure alguns dels versos que sempre m’acompanyen, d’aquells que el primer cop que els llegeixes van directes allà on desem les coses importants. Per ella, aquest petit homenatge amb un dels poemes que més m’agraden:

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d’alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s