Com una novel·la


La Mònica em fa un senyal des de darrere la porta. Amb la mirada sé que em demana si pot entrar un moment a la classe. Li faig que sí amb el cap, que entri. Em deixa Com una novel·la d’en Daniel Pennac a la taula i marxa.

De’n Pennac només he llegit Mal d’escola però darrerament, casualitats de la vida, Com una novel·la em perseguia: un bloc on la Roser em va fer descobrir els drets dels lectors, un exemplar amagat a les lleixes de la biblioteca, un “Com? No l’has llegit?“, i és clar, era qüestió de temps que el llibre en qüestió m’arribés a les mans.

L’inici del llibre fa que t’hi agafis amb força i te l’empassis, com aquell qui diu, d’una glopada. Pennac (escriptor francès i també professor de literatura) es planteja perquè a mida que els nens es fan grans disminueix entre ells l’índex de lectura i es demana com és que els joves llegeixen poc. Per respondre aquests interrogants, Pennac teixeix un assaig (que de vegades sembla novel·la!) fantàstic on descriu la relació dels infants amb la lectura des del moment en que els comencem a explicar contes abans d’anar a dormir fins al moment en que el professor de l’institut els demana que llegeixin Madame Bovary i ja des de les primeres pàgines la seva lectura esdevé un escull infranquejable.

Us preguntareu quines respostes troba a aquestes preguntes o quines solucions proposa… Bé, més que respostes o solucions, Pennac proposa algunes estratègies per assolir un objectiu (l’objectiu!): aconseguir despertar en els joves les ganes de llegir. Les ganes de descobrir com continua la novel·la que el professor els ha començat a llegir en veu alta; les ganes (o la necessitat) de saciar-se d’històries de la mateixa manera que quan eren petits bevien dels contes que els explicàvem. Les ganes, en definitiva, de llegir pel simple plaer de llegir, per experimentar la relació íntima que es crea entre l’escriptor, la història i el lector. La crítica del que s’ha llegit, les preguntes de comprensió, els dubtes de vocabulari, els resums… Tot això ho deixa de banda; ja arribarà. El primer que cal és que el jove lector vulgui llegir i gaudeixi fent-ho.

Finalment, Pennac acaba l’assaig enumerant els que segons ell són els drets imprescriptibles del lector:

  1. El dret a no llegir
  2. El dret a saltar pàgines
  3. El dret a no acabar el llibre
  4. El dret a rellegir
  5. El dret a llegir qualsevol cosa
  6. El dret al bovarysme (llegir per a satisfer les nostres sensacions)
  7. El dret a llegir a qualsevol lloc
  8. El dret a fullejar
  9. El dret a llegir en veu alta
  10. El dret a callar

Un llibre imprescindible per a tots els que gaudim llegint i sobretot per a tots els qui treballem amb adolescents, ens fem les mateixes preguntes que Pennac i caminem a la recerca de solucions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s