La peculiar tristesa del pastís de llimona


Estreno l’abril parlant d’un llibre que vaig començar al desembre!! Sóc així, en tinc molts de començats i vaig llegint sense ordre si no és que un m’atrapa per complet i em segresta en exclusiva! La peculiar tristesa del pastís de llimona va començar segrestant-me però em vaig escapar del captiveri quan em van caure a les mans altres llibres que em reclamaven impacients. Amb això no vull dir que el llibre en sí em desencantés, ans al contrari! Vaig haver de refer la meva planificació lectora i per això la seva lectura s’ha dilatat tant.

La Rose és a punt de fer nou anys quan tasta un trosset del pastís de llimona que la seva mare li ha preparat. I quina és la sorpresa quan s’adona qe no hi troba el gust de sempre! El pastís, aquesta vegada, té el gust dels sentiments de la mare: solitud, tristesa i frustració. A partir d’aquest moment, menjar esdevé un suplici per la Rose. Ja no nota el gust de sempre de les coses sinó que tot allò que menja es traduiex al seu paladar en l’estat d’ànim de qui ho ha cuinat. Cada mos és un glop de sentiments íntims i és així com pren consciència que la seva família no és tan feliç com ella creia.

Conscient de la seva nova (i desafortunada?) capacitat, la Rose decideix cuinar per primera vegada. Què passarà quan tasti allò que ella ha cuinat i com afrontarà la vida a partir de llavors és una pregunta que haureu de resoldre per vosaltres mateixos llegint el llibre i acompanyant la Rose en aquest viatge de la mà de la seva mare, el seu pare, el seu germà i en George, l’amic. Us adverteixo que l’aventura no serà facil.

La peculiar tristesa del pastís de llimona és un text molt original carregat de tendresa i de situacions enginyoses. Segur que us agradarà!

ps: Us imagineu que tasteu un pastís i noteu el gust dels sentiments de qui l’ha cuinat…? O encara millor: quin gust tindria un plat cuinat per vosaltres?

Anuncis

2 responses to “La peculiar tristesa del pastís de llimona

  1. No he llegit aquest llibre, però m’ha recordat “Como agua para chocolate” on tothom acaba plorant per culpa d’unes llàgrimes caigudes dins un pastís…

    M’encanta el blog! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s