Arxiu mensual: novembre 2012

el poder de les històries

Las aventuras de la familia Melops

Dimarts passat, al taller d’àlbum il·lustrat de la Llibreria Casa Anita, vam fer una sessió monogràfica sobre Tomi Ungerer. Com sempre, va ser una tarda fantàstica!

De tots els llibres, i àlbums que vam poder remenar, fullejar i llegir (que van ser molts!), jo em quedo amb Las aventuras de la familia Melops. Un llibre per a petits lectors que s’inicien al món de la lectura autònoma i que quedaran ben enamorats d’aquesta família!

Els Melops no són una família gaire corrent… són una família de porquets i amb ells, la diversió està més que garantida! El pare Melops és valent i decidit i sempre s’emporta els seus quatre fills (Ferdinando, Isidoro, Félix i Casimiro) a viure aventures com per exemple anar a buscar petroli o pilotar un avió que ha construït ell mateix i sempre amb l’esperit de no rendir-se mai davant l’adversitat. La recompensa a totes aquestes vivències és sempre la mateixa: el deliciós pastís que els prepara la mare Melops quan tornen a casa.

Amb unes il·lustracions magnífiques i plenes de detalls (us encantaran , segur!), val a dir que els Melops poden ser interpretats com una història no gaire políticament correcta: el paper de la mare és gairebé inexistent i només apareix per portar el gran pastís final de recompensa quan els fills i el marit tornen a casa, o bé per mostrar el seu patiment en el moment que la família li marxa a l’aventura. Des d’aquest punt de vista, que no podem obviar, els Melops s’han de saber interpretar i seria bo que la seva lectura anés acompanyada d’una reflexió amb òptica de gènere compartida amb els petits lectors.

No obstant això, si bé aquest seria sens dubte un aspecte poc positiu de l’obra; com a element posistiu que decanta indubtablement la balança per fer dels Melops un gran llibre, tenim una qualitat literària formidable que sovint costa trobar en la literatura per als primers lectors. El text és, doncs, excel·lent i tracta el lector com un subjecte intel·ligent sense infantilitzar les frases ni el vocabulari. I finalment, destacaria les frases finals de cada aventura on, a mode de moralina, Ungerer destaca els valors de l’esforç i la importància d’haver estat capaços, entre tots, de tornar sans i estalvis a casa i poder celebrar-ho plegats.

I un últim comentari! Si esteu pensant a afegir-lo a la carta als Reis o ja corríeu cap a la biblioteca o la llibreria, heu de saber que (de moment) només el trobareu en castellà i editat per Anaya. Esperem que ben aviat alguna editorial en pugui comprar els drets per poder gaudir-lo en català.

imatge

Poesia visual

Casa Anita, la botiga amb més encant!

L’escola Orlandai ha decidit presentar la llibreria Casa Anita al concurs de Time Out (diari Ara) sobre les botigues amb més encant (#botiguesambencant) de Barcelona. Des de A llegir! us demanem el vot per aquesta meravellosa llibreria! Els diners del premi seran per comprar llibres per a la biblioteca escolar.

Cal que:

  1. Entreu a: http://concurs.timeout.cat/botigues/index.html
  2. Cliqueu a dalt, on diu VOTA. Anar baixant (està força avall) fins trobar la foto: Casa Anita, i votar “la millor foto” i “la millor botiga”. Us demanaran l’adreça electrònica.

 Aquest concurs l’organitza Time Out amb l’Ajuntament de BCN.

També podeu enviar aquesta demanda als vostres amics i coneguts. Només tenim una setmana per votar!

El temps entre costures

Avui estrenem la secció de ressenyes dels lectors i lectores del bloc! Quina il·lusió! I ho fem amb l’opinió de la Roser sobre El temps entre costures de María Dueñas.

Dijous a les 7 del matí vaig acabar aquest llibre. I direu, el podies haver acabat la nit abans, no? Doncs no, a part de cansament vaig deixar expressament el final per quan estigués amb els 5 sentits. Sé que els llibres és millor llegir-los en l’idioma en el que han estat escrits però a mi m’el van regalar en català i ho vaig agrair. No he trobat a faltar en cap moment que estigués escrit en castellà. Deu ser que la traducció és bona. He de dir que m’ha agradat perquè és un llibre en el que passen coses gairebé des de la primera pàgina. Hi ha una part històrica verídica però la part novel.lada t’atrapa de bon començament. L’esclat de la guerra civil viscuda des del Nord d’Àfrica presentada des del punt de vista de la gent senzilla però també de gent poderosa. L’inici de la dictadura barrejat amb estranyes aliances i una història d’espies fa, del que hagués pogut ser una vida senzilla d’una noia senzilla, tota una aventura vital que la trasforma i la fa créixer. Podríem dir que la gent (amics i amors) i la història marquen la vida de la protagonista.
Tothom que conec que l’ha llegit me n’ha parlat bé.

Ja veig que com totes les ressenyes que rebem siguin així, la pila de llibres pendents no pararà de créixer!! Moltes gràcies, Roser!

Un bosc de llibres

Què passa quan un grup de professores té un rampell de motivació i decideix posar fil a l’agulla per engegar un nou projecte? Doncs passa que aleshores neixen coses com aquest fantàstic bloc que estem estrenant: http://vedruna-angels.org/blocs/lectura

El Bosc de Llibres vol ser una eina perquè tota la comunitat educativa (mestres, alumnes i família) i tots els que hi vulgueu participar, tingui un espai on compartir ressenyes, recomanacions, notícies, imatges, vídeos, etc. Una mica com el que fem a A llegir! però en clau d’escola!

Així doncs, amb la motxilla plena d’il·lusió, de motivació, d’idees i d’empenta, comencem aquest camí amb el convenciment que la LECTURA ens fa més grans i més savis i que compartida és mil vegades millor!

Us convidem a que hi entreu i llegiu el conte de benvinguda! I si voleu, també ens podeu seguir al Pinterest!

Racó dels llibres que…

La Roser ens ha enviat aquesta fotografia feta a la deixalleria del carrer Guilleries al barri de Gràcia de Barcelona. Ens hem quedat sense paraules! Simplement genial!

Bram Stoker i Dràcula

Avui és el 165è aniversari del naixement de l’escriptor irlandès Abraham “Bram” Stoker, l’escriptor de Dràcula.

(Google ho commemora amb aquesta il·lustració)

Stoker estudià a la universtat de Dublín i treballà durant 10 anys com a funcionari i crític de teatre fins el 1876 que va marxar cap a Anglaterra. Allà va treballar com a secretari i representant de l’actor Henry Irving amb qui arribà a dirigir el Lyceum Theatre de Londres.

Al llarg de la seva vida va escriure nombrosos llibres d’entre els quals podem destacar les novel·les Miss Betty (1898), La dama del sudari (1909) o El cau del cuc blanc (1911), així com molts relats. Dràcula (1897) és, però, la seva gran novel·la i ha esdevingut un clàssic de la literatura de terror. Stoker és creador del personatge del vampir transilvà que s’ha convertit en una de les incones de la literatura fantàstica més famoses del món.

Ara que el tema vampíric està tan i tan de moda (sèries de televisió, sagues de llibres per a adolescents, pel·lícules, etc.), no podíem passar per alt una efemèride com aquesta! Que un llibre que ja és un clàssic de la literatura formi part del nostre imaginari col·lectiu com el cas de Dràcula, demostra quin és el poder dels llibres!

I per acabar-nos d’ambientar amb el món vampíric, us deixo el tràiler de l’adaptació cinematogràfica que el 1992 en va fer Francis Ford Coppola amb Gary Oldman, Anthony Hopkins, Winona Ryder i Keanu Reeves:

Fullejant…

Sempre és bon moment per acabar el dia amb Matilda entre les mans… És un dels llibres amb els que vaig aprendre a estimar la lectura…

 

I sospito que el mestre que me la va fer llegir (estimar) hi té alguna cosa a veure! ;)

El contador de contes

Feia temps que volia presentar-vos aquest meravellós conte que vaig llegir fa temps, i no ha estat fins ara que l’he rellegit que he trobat l’ocasió de fer-ho.

El contador de contes de Saki (autor anglès decimonònic que realment es deia Hector Hugh Munro) ens explica el tediós viatge en tren de tres nens amb la seva tieta; una senyora d’allò més estirada i que no sap com controlar els seus nebots per fer que es comportin bé i no molestin el silenciós viatger que comparteix el compartiment amb ells. Decidida a tranquil·litzar-los, comença a explicar-los un conte que resulta ser d’allò més avorrit i, com era previsible, no causarà l’efecte que ella esperava en els nens. En aquest moment, el viatger silenciós s’adreça a la tieta per dir-li que no sap explicar contes i aleshores és ell qui comença a explicar-los-en un.

El conte que els explica el viatger fuig de tot convencionalisme. No hi trobarem escenes de color de rosa ni cap final moralista ni redemptor. I és precisament la cruesa dels fets i la realitat que transpira la història, allò que enganxarà els nens i els tindrà absorts durant una estona. El conte del contador de contes ens pot donar peu a parlar sobre què és una bona conducta i quines són les conseqüències (no sempre positives!) que ens pot comportar; així com esbrinar quins són els secrets per explicar un conte.

Les delicioses il·lustracions són d’Alba Marina Rivera que utilitza colors pastels amb fons grisos i sèpies així com l’al·lusió recurrent a estampats victorians que recolzen amb gran encert el text.

El contador de contes va ser guardonat amb el premi New Horizons a la Fira del Llibre de Bologna el 2009.